L’Hospitalet aprova inicialment el pressupost municipal del 2023, condicionat per la inflació

La inflació galopant que castiga bona part de l’economia occidental des de fa mesos també afecta, com no pot ser de cap altra manera, els comptes municipals. En aquest context, el ple de l’ajuntament ha aprovat de forma inicial –amb el vot a favor del govern municipal (PSC), l’abstenció d’ERC i l’Hospitalet En Comú Podem i el vot contrari de Ciutadans i el PP– el pressupost municipal per al 2023, que és de 258,48 milions d’euros.

Aquesta quantitat, que representa una reducció del 6,8% –uns 19 milions d’euros– respecte a l’exercici anterior –277,52 milions d’euros, el més alt de la història de la ciutat– «per l’avanç, el 2022, de la inversió prevista i la petició de crèdit per al seu finançament», han assenyalat des del Govern municipal.

Així, des de l’Executiu hospitalenc remarquen que el projecte de pressupost per al 2023 respon a un context d’incertesa econòmica, menor creixement econòmic i increment de la inflació i els tipus d’interès. No obstant, malgrat la disminució d’ingressos per la davallada de l’impost de la plusvàlua i l’encariment d’alguns contractes i subministraments per la inflació, el Govern municipal diu que «aposta per no incrementar la pressió fiscal a les famílies» i manté els principals tributs congelats.

També malgrat la disminució, el regidor de Planificació, Territori i Economia, Francesc J. Belver, ha defensat que els comptes inicialment aprovats «permeten el creixement d’un 10% de la despesa per habitant en el global del mandat, malgrat la crisi de la covid-19, que va suposar destinar més recursos a pal·liar els efectes de la pandèmia». «La despesa se situa en 907,35 euros per habitant», ha afegit Belver.

Crítiques de l’oposició

Els diferents grups del ple municipal han fet referència també al context inflacionari, però, en el seu cas, s’han mostrat crítics amb la proposta pressupostària del Govern local. ERC, els comuns, Ciutadans i el PP han coincidit a l’hora de remarcar que els comptes aprovats inicialment queden curts a l’hora de recolzar les famílies treballadores de la ciutat, així com els petits empresaris i emprenedors locals. A més, han retret a l’executiu que no hi comptés a l’hora de negociar els pressupostos.

Malgrat coincidir en aquestes crítiques, els partits de l’oposició s’han dividit a l’hora de reclamar una reducció de les càrregues fiscals. El PP i Ciutadans, els dos grups que han votat en contra de l’aprovació inicial, han reclamat al Govern liderat per Núria Marín una baixada dels impostos municipals.

L’única regidora del PP, Sonia Esplugas, ha criticat que els pressupostos mantinguin la pressió fiscal de l’any passat «quan la gent té cada vegada més dificultats per arribar a final de mes». «Davant aquest panorama, la resposta socialista és mantenir la càrrega fiscal de l’any passat. ¿Què passa amb la majoria de les famílies de l’Hospitalet i els emprenedors?», ha remarcat Esplugas.

Per la seva banda, Miguel García, regidor de Ciutadans, ha destacat que «en la crisi galopant que tenim s’han de fer esforços per part del govern per treure pressió als ciutadans i alleujar les butxaques dels més vulnerables». En resposta a aquestes peticions de baixada d’impostos, Belver ha remarcat que «ingressant menys no es pot gastar més». «Nosaltres també pensem a baixar impostos i després vam veure l’experiència del Regne Unit i ens ho vam tornar a pensar», ha afegit Belver.

Pugen les aportacions d’altres administracions

Pel que fa als ingressos municipals, en els comptes aprovats inicialment aquest dimecres, es manté el pes dels ingressos propis, amb el 53% procedents d’impostos, taxes, preus públics i ingressos patrimonials –un 3% menys que l’any anterior–.

Quant a les aportacions d’altres administracions, la previsió és que el Govern de l’Estat aporti 97,6 milions d’euros (el 37,79% del total) i que la Generalitat contribueixi amb 12 milions d’euros (el 8,85% del total). Altres aportacions d’administracions són els 6 milions d’euros de l’AMB i els 1,8 de la Diputació de Barcelona.

Les principals dotacions

Respecte a l’àmbit de l’entorn Urban, amb una dotació total de 89 milions d’euros (+3,5%), es destinen: 6,36 milions d’euros (+21%) a la implantació de les zones de baixes emissions i les zones AIRE; 3,45 milions d’euros (+9,20%) a manteniment de les vies públiques; 12 milions (+7,42%) a la recollida de residus i 12 més (+2,53%) al manteniment de zones verdes. També s’incrementa un 9,44% la partida destinada a actuacions de convivència.

Notícies relacionades

Morad, vist des del seu barri: heroi per als joves, incòmode per als adults

La PAH irromp en una oficina bancària de l’Hospitalet per reclamar lloguers socials

Es destinen 83 milions d’euros a l’àmbit de l’Entorn Social (+5,4%). Des del Govern local destaquen els 31,64 milions d’euros (+5,11 %) per a serveis socials, inclòs l’increment d’un 27,8% de la partida destinada al Pla integral les Planes-Blocs Florida. També creixen les partides d’educació, amb 13,2 milions d’euros (+4,85%) i cultura, amb 15,1 milions d’euros (+4,71 %).

Més notícies de l’Hospitalet a l’edició local d’EL PERIÓDICO