L'Hospitalet

Hospitalet

Fluxos de població

Per què l’Hospitalet perd residents en favor de municipis més petits

Més de 14.000 veïns se’n van anar de l’Hospitalet cap a altres zones de Catalunya, tot i que el municipi no va arribar a perdre població

L’accés a la vivenda o els alts números de població migrant en són algunes de les principals causes

Per què l’Hospitalet perd residents en favor de municipis més petits

Jordi Cotrina

4
Es llegeix en minuts
Àlex Rebollo
Àlex Rebollo

Periodista

ver +

Més de 14.000 veïns se’n van anar de l’Hospitalet de Llobregat (el Barcelonès) cap a altres parts de Catalunya el 2021, i la majoria va tenir com a destí municipis més petits, segons dades recentment publicades per l’Idescat.

Així, l’Hospitalet va perdre residents respecte d’altres municipis més petits de Catalunya. Això implica que hi va haver més persones de l’Hospitalet que es van mudar a altres ciutats catalanes que no les que van arribar a la segona ciutat de Catalunya.

Malgrat tot, que quedi clar, això no suposa que l’Hospitalet perdés habitants el 2021, de fet, és el contrari: va augmentar el nombre de residents el 2021 respecte a l’any anterior.

Aquesta situació s’explica principalment per l’arribada d’estrangers a l’Hospitalet i la baixa emigració d’hospitalencs fora de Catalunya i Espanya.

El 2021, 6.957 estrangers es van instal·lar a l’Hospitalet, mentre que tan sols 937 hospitalencs van emigrar fora d’Espanya, cosa que deixa un saldo positiu de 6.020 persones.

Notícies relacionades

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va publicar el març del 2022 un estudi titulat ‘Les migracions intermunicipals al territori metropolità de Barcelona, 2016-2020’ en el qual s’assenyala que aquestes migracions internes estan subjectes a un cúmul de factors, com: els processos de transició familiar, la qualitat de vida de les persones, l’accés a la vivenda i altres qüestions relacionades amb la situació econòmica.

Tendència metropolitana

Aquest balanç negatiu en les migracions intermunicipals no és exclusiu de l’Hospitalet. Les dades de l’Idescat reflecteixen com els municipis de més de 50.000 habitants van tenir més sortides que entrades, amb un saldo negatiu de 21.055 residents que s’han traslladat a viure en municipis d’una mida més petita.

Entre ells, destaca Barcelona, amb una pèrdua neta de 15.121 persones que van emigrar a la resta de Catalunya. Segueixen l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, amb saldos negatius per migració amb la resta de Catalunya de 2.056 i 1.276 habitants, respectivament.

Per la seva banda, els municipis de menys de 5.000 habitants i els de 5.000 a 20.000 habitants van ser els principals receptors de la migració interna durant la pandèmia de la covid-19, amb un saldo que el 2021 va ser inferior al del 2020, però encara superior al del 2019.

Saldo negatiu des dels 90

A excepció d’un període de quatre anys, comprès entre el 2013 i el 2016, l’Hospitalet ha perdut veïns respecte a altres municipis de Catalunya des dels 90.

No obstant, les xifres del 2021 denoten una tendència a l’alça respecte al nombre d’hospitalencs que cada any abandona la ciutat per traslladar-se a altres municipis més petits. L’any passat, un total de 14.350 veïns de la ciutat es van mudar a altres municipis catalans, la xifra més alta des del 2007 (14.503).

L’estudi de l’AMB explica com, a l’àrea metropolitana, la mobilitat residencial va registrar una baixada «molt significativa» entre els anys 2011 i 2015.

Entre els motius que van propiciar aquesta disminució, els autors de l’estudi hi assenyalen que: es va reduir l’arribada d’estrangers, l’arribada a les edats en les quals «la mobilitat és més intensa» de les generacions ‘buides’ i l’arribada de la crisi econòmica del 2008, que «va dificultar qualsevol projecte de vida que volgués emprendre’s, entre els quals s’incloïen els canvis de lloc de residència».

Les dificultats de l’accés a la vivenda

Cristina López, demògrafa doctorada en Sociologia i llicenciada en Geografia i Història per la UB, apunta a la pujada dels preus de la vivenda com uns dels principals motius actuals per a les migracions internes dels centres metropolitans a la resta de Catalunya. «Aquests augments fan que algunes persones hagin de buscar residència en municipis més petits i allunyats de les grans ciutats», comenta López.

Segons dades de l’Idescat, entre el 2016 –últim any en què l’Hospitalet va registrar un saldo migratori intern positiu– i el 2020, el preu de la renda mitjana de lloguer a la segona ciutat de Catalunya es va disparar un 26,7%, i va passar d’una mitjana de 554,74 euros al mes a 702,84.

L’estudi de l’AMB també assenyala que la vivenda «té un doble paper» al facilitar tant l’expulsió com l’atracció de població. A banda del lloguer, l’informe de l’AMB reflecteix com, a partir de l’any 2015, els preus de venda d’obra nova han augmentat progressivament, després del descens registrat durant la crisi.

Així, els preus més alts es registren sempre a la ciutat de Barcelona i disminueixen progressivament des del centre a la perifèria metropolitana, una dinàmica que també es reprodueix en els preus del lloguer. «Aquestes dues circumstàncies s’alineen amb la dinàmica centrífuga de les migracions intermunicipals», conclou l’estudi metropolità.

Immigrants joves

La doctora Cristina López apunta a una altra hipòtesi que pot explicar el perquè dels saldos migratoris interns negatius en ciutats com l’Hospitalet i Santa Coloma: alts nivells de població estrangera jove. I és que, segons dades de l’Idescat, l’Hospitalet té un 22,17% de població estrangera.

López assenyala que aquests perfils tenen menys arrelament a les ciutats i que solen viure de lloguer, per la qual cosa tenen «molta més mobilitat que gent que és propietària, per exemple. Així, comenta que també solen tenir feines «més precàries» i/o xarxes familiars en altres municipis de Catalunya.

L’estudi de l’AMB destaca que, tot i que els migrants amb nacionalitat espanyola són majoritaris, la població de nacionalitat estrangera continua tenint «un paper molt important», ja que és un col·lectiu amb «alta mobilitat residencial», especialment, en els primers anys des que hi arriben.

Entre el 2015 i el 2016, en el conjunt de la regió metropolitana de Barcelona, els moviments protagonitzats per persones de nacionalitat espanyola van suposar més de dos terços del total: el 68,45%. Per la seva banda, els moviments de persones estrangeres van ser el 31,5% restant.  

Llegeix totes les notícies de l’Hospitalet de Llobregat a EL PERIÓDICO l’Hospitalet