Hospitalet

Hospitalet

Jocs de Barcelona 92

El gran mural olímpic de l’Hospitalet oblidat durant 30 anys

  • ‘Història de l’Olimpisme’, de Cristóbal Gabarrón, es va inaugurar el 1991 i els anys següents va patir una «degradació intensa»

  • Restaurat des del 2010 per l’autor, fa 12 anys que està emmagatzemat a Valladolid a l’espera que el consistori trobi on ubicar-lo

2
Es llegeix en minuts
Àlex Rebollo
Àlex Rebollo

Periodista

ver +

Més de 1.000 peces irregulars de ceràmica; unes 150 figures que representen diferents modalitats esportives; 100 metres de llarg per 5 d’alt, és a dir, 500 m² de superfície. Aquestes són algunes de les xifres que permeten entendre la magnitud del mural ‘Història de l’Olimpisme’, de l’artista Cristóbal Gabarrón, que en el seu dia va ser presentat com «el més gran del món de temàtica esportiva».

Aquesta obra colossal, inaugurada el 21 de maig del 1991 amb raó dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, estava ubicada en un mur lateral de l’Estadi Olímpic de Beisbol de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat que el 1992 va ser subseu olímpica. Tanmateix, el 2007, l’Ajuntament de l’Hospitalet i la Fundació de l’autor van arribar a un acord per retirar i restaurar l’obra i, des d’aleshores, el mural ‘Història de l’Olimpisme’ s’ha mantingut oblidat en el dipòsit de la Fundació Cristóbal Gabarrón a Valladolid.

Des de l’Ajuntament assenyalen que entre el 1991 i el 2007 el mural va patir «una degradació intensa, a causa de les inclemències del temps i del vandalisme». Davant aquesta situació, i per preservar l’obra original, «es va acordar que aquesta restauració fos realitzada per la Fundació Cristóbal Gabarrón i supervisada pel mateix artista», expliquen des del consistori hospitalenc.

El mural va ser arreglat fa ja 12 anys i, des d’aleshores, resta a l’espera que l’Ajuntament, titular de l’obra, posi a disposició una nova ubicació on instal·lar-lo. Des del consistori de l’Hospitalet expliquen que, des de fa uns mesos, treballen per «trobar un espai adequat per ubicar de manera definitiva el mural». Una tasca, segueixen, «gens fàcil ateses les dimensions de l’obra».

16 anys de degradació

En un inici, el 1991, estava previst que als voltants de l’Estadi Olímpic de Beisbol –on ara hi ha el Camp Municipal de Futbol de l’Hospitalet– es construís un estany i s’instal·lés un sistema d’enllumenat al voltant del mural ‘Història de l’Olimpisme’, de manera que es dinamitzés ‘l’illa olímpica’, compresa entre els carrers Travessia Industrial, Feixa Llarga, l’avinguda Verge de Bellvitge i el carrer de la Residència. No obstant, aquest projecte no es va arribar a materialitzar.

L’escriptor, historiador i veí de l’Hospitalet de Llobregat Ireneu Castillo explica que la idea original era «donar presència» a l’espai, però que el que havia de ser un estany va acabar com un solar amb funcions de pàrquing. «Tothom que hi anava se n’emportava un tros o el pintava», assenyala Castillo, que, coincidint amb el 30 aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona, ha rescatat al seu blog la història d’aquest mural.

L’Associació de Veïns de Bellvitge recorda també a la seva pàgina web com el 1998, 7 anys després que s’exposés, ja hi havia queixes per l’«avançat estat de degradació» del mural i com aquesta obra es va convertir en un maldecap per al llavors alcalde Celestino Corbacho. «La Fundació Gabarrón es va assabentar de l’estat deplorable del mural i la ubicació indigna que tenia i, després d’una dura picabaralla amb l’Ajuntament de l’Hospitalet pel mural, el consistori va accedir que se l’emportés a Valladolid», explica Castillo.

Notícies relacionades

Així, el 18 de setembre del 2007, la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de l’Hospitalet va aprovar el Projecte de recuperació del mural ‘Història de l’Olimpisme’, que havia redactat la mateixa Fundació Cristóbal Gabarrón i, després, l’obra va ser desmuntada peça per peça i traslladada a Valladolid.

La restauració del mural

Llegeix totes les notícies de l’Hospitalet de Llobregat a EL PERIÓDICO l’Hospitalet