Anar al contingut

FALTA DE LLOGUER SOCIAL

L'odissea de l'Ingrid, la veïna de l'Hospitalet acampada des de fa un mes davant de la porta de l'Ajuntament

Després de patir dos desnonaments en menys d'un any, l'últim el 31 de juliol, va decidir plantar-se per reclamar «una alternativa habitacional justa» per a ella i el seu fill de 5 anys

Des de l'Ajuntament expliquen que totes les vivendes de lloguer social de la ciutat estan ocupades, i al·leguen que les alternatives que se li han ofert a l'Ingrid han sigut rebutjades

Aitana Glasser

L'odissea de l'Ingrid, la veïna de l'Hospitalet acampada des de fa un mes davant de la porta de l'Ajuntament

Aquest dissabte es compleix un mes des que l’Ingrid va decidir prendre la decisió d’acampar a les portes de l’Ajuntament de l’Hospitalet. Ho va fer després de patir dos desnonaments en menys d’un any i acabar al carrer amb el seu fill de 5 anys sense la possibilitat d’aconseguir “una alternativa habitacional justa i digna” per a tots dos, explica al seu improvisat assentament, des d’on ara la reclama.

Aquí, davant el consistori de la que fa sis anys que és la seva ciutat i envoltada de companys i membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de l’Hospitalet, Barcelona i altres ciutats de la zona, demana des del 31 de juliol una vivenda de lloguer social on pugui quedar-se amb Justin, amb qui fins ara i des de feia mig any vivia en un pis ocupat de la ciutat.

Fins a arribar a aquesta situació, l’Ingrid i el seu fill han viscut un periple que va començar el setembre l’any passat, quan van ser desnonats del pis on vivien des de feia cinc anys al barri de Santa Eulàlia. “Tenia una feina fixa, pagava 600 euros de lloguer i podia pagar-ho bé, però l’empresa on treballava va tancar i va deixar tothom al carrer, just quan estava a punt de vèncer el contracte de lloguer de 5 anys”, narra l’Ingrid, que va arribar a Barcelona des del seu Equador natal ja fa 18 anys.

Davant d’aquesta situació, i sense la possibilitat d’arribar a un acord amb la propietària de l’immoble, el 27 de setembre va ser desnonada, abans fins i tot de rebre la carta amb la data del llançament. Des d’aleshores, ha estat buscant a través els Serveis Socials de l’Ajuntament i l’Oficina d’Habitatge una solució habitacional per a tots dos, vivint mentrestant a casa d’amigues i conegudes.

Dos desnonaments en menys d’un any

A finals de desembre va arribar a la PAH, i allà li van explicar “que hi havia molts pisos de bancs que estaven tancats i tapiats, mentre la gent com jo era al carrer”. Va ser llavors quan va decidir ocupar un pis “acabat d’alliberar", on ha viscut fins ara, propietat del banc Kutxabank –la sucursal del qual es troba, paradoxalment, a tan sols uns metres de la tenda de l’Ingrid–.

Als quatre mesos, els membres de la plataforma van poder aturar la primera ordre de desnonament. Al juliol va arribar la següent, i el 31 de juliol, la definitiva. “Ningú s’ho esperava”, assegura l’Ingrid, perquè no tenia data tancada. Va ser llavors quan va prendre una decisió: “Em vaig dir, si hi ha una Llei 24/2015 que m’empara, ¿per què no l’apliquen? El meu fill i jo tenim un dret, i ens han deixat al carrer. Doncs ens estarem al carrer”, explica amb fermesa.

Tendes de campanya instal·lades davant l’Ajuntament de l’Hospitalet / A.G.

Alternatives habitacionals

L’Ajuntament li va oferir una alternativa habitacional temporal: tres o quatre dies d’allotjament a la residència municipal Els Alps, o bé una ajuda per pagar una habitació o una pensió. “Des de l’inici va rebutjar legítimament aquesta ajuda, i va optar per dur a terme aquesta reivindicació”, explica Jesús Husillos, tinent d’alcaldia de Drets Socials de l’Ajuntament de l’Hospitalet. 

Una alternativa que, tot i que en principi és provisional, segons Husillos “és prorrogable en funció del seu compliment i el seu compromís amb el seu propi pla de treball”. No obstant, per a l’Ingrid aquesta solució “no és justa”, ja que després d’aquests quatre dies tornarà a quedar-se una altra vegada al carrer. “Sempre he protegit el meu fill i no crec que l’alberg sigui la solució. Vaig dir que hi podia anar jo, però ell no, i em van dir que hi havíem d’anar els dos”.

“Som aquí perquè es trobi una solució, però una d’adequada, no qualsevol solució”, defensa Dídac Segura, un dels portaveus de la PAH l’Hospitalet que acompanya l’Ingrid davant el consistori. “Li diuen que busqui ella un pis o una habitació, i això amb 300 euros que cobra [del subsidi d’atur] és impossible, i més amb un nen i al preu que està el lloguer; és com dir-li que se’n vagi de l’Hospitalet”, afegeix Segura, que continua defensant que “l’ideal –en el seu cas– és que li donin un pis de lloguer social”.

 

Falta de vivenda social de lloguer

Una solució que, per al consistori, sembla impossible, ja que segons Cristian Alcázar, tinent d’alcaldia d’Espai Públic, Vivenda, Urbanisme i Sostenibilitat, a l’Hospitalet actualment hi ha 326 pisos de lloguer social, “que són la suma dels pisos patrimonials del consistori i els 50 cedits fa dos anys per la Sareb (238 en total) i els 88 cedits per la Generalitat”, però estan tots ocupats, a excepció de sis que s’estan reformant. Una problemàtica –la de la falta de lloguer social– que, recorda, “no afecta només l’Hospitalet”, sinó que pateixen la majoria de ciutats, com demostren casos similars a Cornellà o Badalona.

A través de la Taula d’Emergència Social, l’Ajuntament i la Generalitat atenen els casos de les famílies sol·licitadores registrades a l’Ajuntament i, en funció de les seves característiques i la disponibilitat de vivendes, determinen les adjudicacions de pisos. “En aquests moments hi ha 343 sol·licitants de pisos de lloguer social”, assegura Alcázar, “per tant, i tot i que el cas d’Ingrid hagi cobrat més protagonisme, estem donant resposta, amb els recursos que tenim, a una demanda que requeriria una implicació més important per part de la Generalitat,” defensa l’edil, que també demana “més implicació” al govern estatal.

Alcázar al·ludeix, a més, a la necessitat dels afectats de “deixar-se ajudar” i retreu a l’Ingrid que “rebutgés” la “primera solució” que se li va donar des del consistori. “Si comencem per rebutjar el primer pas, no hi haurà ni segon ni tercer, perquè els serveis socials es troben el camí tancat”, assegura el tinent d’alcaldia, que afegeix que l’Ajuntament no té “solucions a la carta”. “La solució no és demanar una cosa i, si no se’t dona, acampar a la plaça de l’Ajuntament, com si això et donés més dret que a qualsevol altre sol·licitant, que té el mateix que tu a tenir una solució el més aviat possible”, afirma el tinent d’alcaldia. 

El problema dels pisos buits

No obstant, des de la PAH retreuen que el consistori s’escudi en la falta de vivenda, “quan hi ha més de 5.000 pisos buits a la ciutat i ells no estan fent la seva funció de multar-los o d’intervenir perquè siguin lloguers socials”, apunta Didac Segura, que assegura que, després d’un mes de juliol “molt mogut”, amb fins a 3 desnonaments simultanis en un dia, auguren un setembre “encara pitjor”, en què ja hi ha uns vuit desnonaments programats.

Alcázar afirma que el consistori no pot ni confirmar ni desmentir” la xifra de pisos buits, ja que “tenir una estadística fixa és complicat”, de la mateixa manera que ho és imposar sancions, ja que “demostrar que un pis és buit realment no és tan senzill”, una cosa que l’Ajuntament ja es va proposar fer fa tres anys, quan va anunciar que donaria un ultimàtum a les entitats financeres amb immobles buits.

“El pis on m’estava ara és buit; em van fer fora per tapiar-lo i tancar-lo. I si ara no hi soc jo, hi hauria d’haver una altra família que el necessiti, perquè és injust”, defensa l’Ingrid, que assenyala que, en vista de la proliferació de màfies i alternatives il·legals sorgides arran de la problemàtica de la vivenda, ella continua reclamant “una alternativa legal”: “Jo vull treballar i vull pagar”. 

Un problema generalitzat

La veïna de l’Hospitalet explica la seva història amb un ull posat en la conversa i un altre en el seu fill, que juga amb altres nens a la plaça de l’Ajuntament. “Ell no entén què passa, no té edat d’assabentar-se d’aquestes coses, però se n’adona, em veu plorar i em pregunta”, reconeix la mare, que va deixar tota la seva família –que desconeix la seva situació– al seu país d’origen. Explica que ara és aquí perquè està malalt, però que el consistori li va facilitar durant tot el mes d’agost una plaça en un casal d’estiu amb menjador. Mentrestant, la resta del temps el passa a casa d’unes amigues.

“Si soc aquí és per ell, i per les companyes que venen darrere meu”, assenyala l’Ingrid, que afegeix que, arran del seu cas i la seva implicació en la PAH, molt dedicada a la seva causa, ha conegut altres persones en una situació similar. Algunes s’acosten a visitar-la a l’envelat. “Aquí som per vèncer, no per plorar”, li diu la membre d’una PAH de la zona que ha vingut a veure-la. “Nosaltres fa que estem així 5 anys, amb la meva filla i les seves tres criatures; ara viu a la que era la meva pròpia casa, però d’ocupa”, li explica. 

Com ella, tants d’altres. Maryury Coello, una altra veïna de l’Hospitalet, es va unir a la lluita de l’Ingrid el 2 d’agost passat, i protesta des d’aleshores amb ella davant el consistori. Amb només 25 anys, va arribar fa dos d’Hondures amb els seus dos fills buscant assistència sanitària per a la seva filla menor, de 3 anys, que va néixer amb una malformació anorectal i que ha sigut sotmesa fins a vuit operacions al seu país i a l’hospital Sant Joan de Déu.

“Vaig estar treballant un temps, i gràcies a això i als meus estalvis vam aconseguir ocupar un pis a Can Serra, però el banc no va voler arribar a un acord de lloguer social i ens van desallotjar a la setmana”, explica Coello, ara embarassada del seu tercer fill. Només un dia després, es va assabentar del cas de l’Ingrid i va decidir sumar-s’hi.

L’Ajuntament li va oferir la mateixa solució que a la seva companya, cosa que per a ella sembla encara més complicada, ja que està en procés d’aconseguir documentació i sense aquesta no pot llogar una habitació o un pis. “No puc tornar al meu país, perquè el tractament de la nena va per llarg”, reconeix Maryury, que adverteix que la seva intenció és “estar-me aquí amb l’Ingrid fins que ens donin una solució”.

Recolzament de la ciutadania

A l’envelat instal·lat davant el consistori també s’acosten veïns i curiosos que pregunten a l’Ingrid pel seu cas. Generalment, “sobretot les persones de 20 a 40 anys”, li ofereixen recolzament i “em diuen que entenen el que estic fent”. Fins i tot hi ha unes veïnes que, des del primer dia que va començar l’acampada, li van oferir queviures i la possibilitat de dutxar-se a casa seva, “sense ni tan sols conèixer-me de res".

El cas es complica amb algunes persones grans, reconeix l’Ingrid, que assegura haver patit més d’un episodi de racisme. “Hi ha persones que em diuen que, si soc equatoriana o d’on sigui, el meu problema me'l poden solucionar al meu país”, lamenta. “Jo els dic que aquest no és el meu país, però que que estic aquí legalment, treballant, pagant els meus impostos i consumint, i que no he vingut aquí a delinquir”.

Malgrat això, “alguns em contesten que també hi ha espanyols al carrer, i que jo no tinc dret a reclamar res per ser de fora”. Una situació que, si bé no és generalitzada, des de la PAH reconeixen que s’han trobat en més d’una ocasió. “Més que racisme, hi ha microracismes”, defensa Segura, que reconeix que la gent autòctona es creu amb “més dret” que les persones migrants a disposar d’una vivenda.

Mentre no tingui cap altra alternativa, l’Ingrid pretén continuar plantada davant el consistori, tot i que no descarta anar més enllà. “He parlat amb els meus companys i ara per ara seguiré aquí. Si no es dona una solució la primera setmana de setembre –amb l’inici del curs polític després de les vacances–, quan espero poder parlar amb l’alcaldessa, pensarem en una altra cosa, no sé, potser ocuparem l’Ajuntament”, afirma l’Ingrid.

Més notícies de l’Hospitaleta l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA