Si Mr Proper és ara Don Limpio, l’urbanisme tàctic és, en essència, urbanisme provisional. O sigui, dues maneres de dir el mateix, però amb paraules triades amb tota la intenció, en aquest cas, per donar més presència. Barcelona ha aprofitat el confinament per accelerar projectes vinculats a l’espai públic. S’ha fet de la mateixa manera com es va començar la superilla del Poblenou, el setembre del 2016, recorrent a la pinzellada gruixuda. Però com diuen els activistes, la pintura no és infraestructura. El resultat és una ciutat multicolor, amb més espai per al vianant, sens dubte, amb més quilòmetres de carril bici, segur, però amb un cert aspecte de galimaties que no sempre facilita la convivència al carrer. I ressuscitant trampes de tota la vida, incloses algunes que semblarien cosa del passat.