30 maig 2020

Anar al contingut

En la quarantena de Ricardo Martínez s’acumulen, alhora, els dies de confinament i les nits en blanc. A aquest jove de Sant Adrià de Besòs, la frustració de no tenir la llibertat de sempre gairebé li sembla una minúcia quan irrompen els dubtes sobre com apaivagar la gana de les seves filles, d’1 i 3 anys, i tirar endavant una llar castigada per l’envestida econòmica del coronavirus. «He hagut de fer com a l’anunci aquell, el de la mare que posa una miqueta de llet al vas i omple la resta amb aigua», recorda. I se li entretalla la veu quan incideix que el perill en el benestar de les seves filles és «el més trist» de tot aquest caos existencial que li ha caigut a sobre. «Aquestes situacions voregen el més pertorbador. En aquests moments hi ha una línia molt prima entre la realitat i que el cap se te’n vagi per complet», exposa. La seva és una de les històries humanes que commouen en aquests temps de la Covid.