Putin es mostra disposat a esprémer Rússia fins al final

"Estic segur que les idees de Putin no han evolucionat. Sempre ha sigut ultraconservador, nacionalista i imperialista. Era evident per a molts, també per a mi, que portaria el país al pou de l’autoritarisme", respon a EL PERIÓDICO per correu electrònic Andrei Kolesnikov, investigador sènior del Centre Rússia Euràsia de la Fundació Carnegie, i autor d’un recent article sobre la figura del president rus, titulat Rússia està cremant el seu futur i publicat a la revista Foreign Affairs. L’acadèmic cita exemples esdevinguts durant els seus primers dos mandats, que es van allargar fins al 2008, quan el veritable Putin brollava de manera episòdica en un país que amb prou feines ocupava focus mediàtics i encara gaudia d’un cert grau de llibertat en alguns espais, heretat de les obertures polítiques empreses pels predecessors que va tenir al Kremlin, Mikhaïl Gorbatxov i Borís Ieltsin: "La recuperació de l’himne soviètic, la submissió de la televisió independent, la detenció del magnat Khodorkovski i els moviments cap a un sistema de partit únic", successos que van tenir lloc durant els primers vuit anys de Putin en el poder.

Gir autocràtic

A mesura que la carrera de Putin es va anar afirmant, la seva actuació es feia cada vegada "més sincera", continua Kolesnikov. El seu retorn a la presidència el 2012, després de l’interval de quatre anys en què va ocupar el càrrec de primer ministre, "va marcar l’inici d’un ràpid, brutal i irrevocable gir cap a l’autocràcia" que va anar reforçant-se fins a derivar en la situació actual, en la qual el líder del Kremlin "no està limitat per res a l’hora d’expressar i aplicar les seves idees", diu l’expert.

Tot sembla apuntar que un Putin ja sense màscara, envoltat de personatges amb idees similars, com el secretari del Consell de Seguretat, Nikolai Pátruixev, o el seu segon, l’expresident Dmitri Medvédev, i atiat per l’enorme plantilla d’histriònics propagandistes televisius que airegen sense filtres idees genocides, bel·licistes i fins i tot evocadores d’holocaustos nuclears, estan disposats a esgotar els recursos de Rússia, tant econòmics com humans, per continuar la devastadora guerra d’Ucraïna, amb l’esperança que durin tot el que els queda de vida i els permeti, en última instància, no haver d’acabar retent comptes davant la justícia per una actuació que, en molts casos, si sorgís un canvi polític al país, els enviaria a la presó de per vida. "Putin i el seu equip sembla que assumeixe que Rússia tindrà recursos de tota mena –inclosa la paciència de la seva població–, que duraran per la resta de les seves vides, i el que passi després [a ells] no els importa", escriu Kolesnikov.

Economia quasi governamental

Començant per l’economia, segons l’acadèmic rus, en què s’han revertit tots els èxits i les reformes liberals empreses pels seus predecessors i, tot i que es manté de iure l’etiqueta d’economia de mercat, a la pràctica és "cada vegada més dependent de la inversió estatal", amb el complex militar industrial com a força motriu d’"aquesta insana i improductiva economia". I una xifra altres de cara a aquest exercici del 2024: Rússia dedicarà a despeses militars una quarta part del seu producte interior brut.

Aquest mateix ús abusiu és el que estan realitzant el president rus i el seu entorn dels recursos demogràfics, dels més de 140 milions d’habitants, ciutadans enviats a lluitar sense pausa en els fronts contra Ucraïna. "El Kremlin gasta capital humà de manera prolífica, com si fos matèria prima", afirma Kolesnikov en referència a l’elevat nombre de soldats russos caiguts durant les successives ofensives russes. Amb aquests elements, les taxes de natalitat, a la baixa des dels anys "2016 i 2017", no es revertiran de cap manera. "Putin necessita soldats i treballadors per a les fàbriques del complex militar-industrial i cada cop menys russos volen que els seus fills creixin per acabar convertint-se en soldats o treballadors del sector militar", destaca Kolesnikov.

Servilismes

Tot apunta que aquest càlcul endimoniat i egoista portat a terme per Putin i el seu entorn és pràcticament impossible que es pugui esmenar, almenys des de l’interior del règim. Malgrat que membres més joves de l’elit russa s’haurien de sentir inquiets davant un lideratge que d’aquesta manera està disposat a hipotecar el futur del país i el seu propi, la possibilitat d’un moviment intern contra Putin és, ara com ara, considerada com una autèntica quimera. "És una absoluta il·lusió esperar [l’aparició de] noves elits", assegura l’analista Kolesnokov. "Les elits el serveixen i Putin ja està cultivant una elit nova de govern, no menys lleial, inclosos aquells que han sobreviscut a la guerra", acaba assenyalant Kolesnikov.