Astrid Gil-Casares, escriptora de les elits i amiga d’Epstein

Res ha d’amagar, res a afegir Gil-Casares: «Si hi ha més missatges, que els treguin», ha desafiat. No estava al corrent de l’illa d’Epstein ni de bon tros l’havia trepitjat. Ella no ha comès cap delicte, més que el de satisfer una curiositat que la porta d’excursió al ‘wild side’ de tant en tant. A La Ser reconeixia que tenir diners «és una ganga» i que a partir de cert nivell «se t’obren les portes del món sencer». Un món inaccessible per a la majoria que ella comparteix amb els seus lectors, amb un estil que oscil·la entre Danielle Steele i ‘Cinquanta ombres d’en Grey’ a les seves pàgines més calentes. Les seves heroïnes s’escapen amb les seves amigues a exclusius ressorts a Isla de Cavallo, viatgen en avions privats i vesteixen marques d’altíssima gamma com Loro Piana i Brunello Cucinelli per reconèixer-se entre elles. Sempre hi ha algun galant que les rescata de les seves crisis existencials, amb bon sexe pel mig.

Gil-Casares, que abans de ser escriptora es va dedicar a les finances, presumeix de fer-se la desentesa a les crítiques. Filla de l’enginyer naval Santiago Gil-Casares Armada, nebot del general colpista Alfonso Armada, i de l’aristòcrata francesa Catherine Marlier, es va criar a Puerta de Hierro, amb veïns com els Fernández Tapias. Va estudiar Econòmiques a ESADE i va treballar a París, a la banca Rothschild, després va fer carrera en bancs de la City. A Londres va conèixer Rafael del Pino. El seu casament el 2006 va ser carn d’¡Hola!, amb convidats com el príncep Kyril de Bulgària, Isabel Preysler i Florentino Pérez.

Notícies relacionades

Rosalía mostra la seva recepta de truita de patates amb ceba i el típic vermut del Baix Llogregat

Un repte viral li costa la vida: mor l’‘influencer’ Ángel Montoya després de llançar-se a un riu

Tres filles després van protagonitzar un sonat divorci, durant el qual va començar a tatuar-se. Paraules com ‘trust’ (confiança), figures i números com PI van anar adornant el cos, fins a sumar-ne una vintena. També ho fa la protagonista de la seva primera novel·la,‘Gaelle’, per insuflar-se aplom durant la seva separació d’un home tan ric com tòxic que minva la seva autoestima. Entre la ‘jet set’ espanyola van grinyolar les dents, «tots preferirien que callés», va resumir ella. Però va continuar cultivant l’autoficció: la seva segona novel·la, ‘Ese jueves al anochecer me subí al tren’, va d’una dona de quaranta anys que es reinventa professionalment. En l’última, l’idil·li és l’antídot contra el dol. També ella va perdre la seva mare el 2022.

Gil-Casares ha vist gràcies a Epstein reverdir l’interès per la seva obra. Per una vegada es refugia en el silenci. En una de les seves últimes entrevistes parafrasejava Jafar, el dolent d’Aladí: «¿Saps quina és la regla d’or? Qui té l’or posa les regles».