El cas de Ter Stegen

Aquesta setmana, Catalunya ha viscut el seu particular tsunami després que el programa 'Que no surti d'aquí' (Catalunya Ràdio) assegurés que el blaugrana Marc-André Ter Stegen i la seva dona havien decidit separar-se per una infidelitat d'ella amb el seu entrenador personal. Tot bé fins que, un parell de dies després, el futbolista, tot i haver confirmat ell mateix aquesta separació, brotava a les xarxes socials disparant contra els presentadors Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Muntaner, qualificant-los de mentiders i desmentint aquesta infidelitat. A veure una cosa, ¿com sap ell que no hi ha infidelitat? En tot cas, que sigui la seva dona qui faci el comunicat i ho negui, ¿no?

Alguna cosa degué passar a les altes esferes perquè els responsables del 'Que no surti d'aquí' van ser aclaparats fins a tal punt que van emetre un comunicat demanant disculpes al futbolista (encara que en cap moment van desmentir la seva informació). Com això no va ser suficient, van ser castigats un dia sense emetre el seu programa en el que ells mateixos van qualificar com a "jornada de reflexió". Tota disculpa semblava poca per als més puristes i només els va faltar pujar a Montserrat de genolls els tres i resar a la Moreneta més de 30 rosaris per aconseguir la redempció absoluta.

Notícies relacionades

Aquesta és la foto més cotitzada de l’estiu: qui l’aconsegueixi pot guanyar una fortuna

El gran complex físic de Pedro Pascal: "M’horroritza veure’m així"

Aquesta polèmica ha servit, una vegada més, per menysprear la premsa del cor i classificar-nos com a periodistes de tercera. Que si fem "ràdioescombraries", que si quina vergonya una emissora pública oferint aquest contingut, que si blablablà. Cert és que en el comunicat de l'equip del programa, que van publicar a les seves xarxes socials, van matisar que no explicaven notícies amb "vocació periodística" i que el seu era un programa d'"entreteniment i crònica social". En un intent de desmarcar-se dels serveis informatius de l'emissora, van disparar directament a la línia de flotació de la premsa del cor. La crònica rosa informa i segueix els mateixos paràmetres periodístics que els altres àmbits de la premsa. Fins al mateix estem les Mamarazzis d'explicar-ho i reivindicar-ho. Informem de la vida sentimental de les celebrities, relatem amors, rotllos i alegries diverses i, per descomptat, banyes i ruptures també. Així que sí, si s'aposta per un programa de cor i hi ha banyes, doncs es parlarà d'elles. I si genera polèmica, l'hem d'assumir tots.

Com érem pocs, va parir la burra, i el Col·legi de Periodistes de Catalunya va voler sumar més pressió als companys emetent un comunicat on es posicionaven del costat del futbolista i arraconaven encara més els responsables del programa. Concretament, incidien en el fet que "cal evitar la difusió d'informacions que atemptin contra la dignitat i la intimitat de les persones". Tant de bo el Col·legi també fes comunicats amb els temes dels periodistes condemnats per delictes d'abusos sexuals (llegiu Saül Gordillo). Però és més fàcil dictar sentència amb una informació que ni ells saben si és veraç o no. Ara entenem per què les Mamarazzis mai hem pagat la quota del Col·legi, ¿per a què? El dia que tinguem un problema no serà aquest el nostre refugi, serà la benzinera disposada a avivar més el nostre incendi. Que segueixin bordant, amigues, senyal que cavalquem.