El Suprem ordena comprovar si Àlex Corretja ha de ser indemnitzat per l’amenaça de demolició de casa seva

El Tribunal Suprem ha donat la raó a l’extennista Àlex Corretja i ha declarat que té dret que es determini si ha de ser indemnitzat per l’ordre de demolició de la seva vivenda a Sant Cugat del Vallès, per a la qual se li havia concedit una primera llicència que després es va anul·lar, fet que va implicar l’ordre de demolició, decisió que després va ser revocada, al legalitzar-se l’immoble després de concedir-se una segona llicència. Després d’estudiar l’agitada tramitació de la vivenda, l’alt tribunal ha declarat que la reclamació per mal patrimonial que va presentar l’esportista estava dins de termini, així que ha de ser estudiada i resolta.

La sentència recorda que la reclamació del jugador va ser rebutjada pel Jutjat del Contenciós número 1 de Barcelona, en una decisió després ratificada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en la qual s’establia que estava fora de termini, a l’haver transcorregut més d’un any des que es va concedir la llicència després anul·lada. Ara la Sala Contenciosa del Suprem declara que, veient les circumstàncies concretes del cas, el còmput per considerar excedit el termini va haver d’haver tingut en compte la segona llicència, no la primera. D’aquesta manera, la reclamació sí que es va presentar l’any següent i, per tant, estava dins de termini.

Rebutjada la prescripció, el Suprem considera que hauria d’examinar la pretensió indemnitzatòria que l’extennista plantejava pels danys i perjudicis patits per l’atorgament d’una llicència, després anul·lada i l’espasa de Dàmocles que suposava l’ordre de demolició dictada, tot i que no s’arribés a executar. Però precisa que no pot, perquè «l’examen de l’esmentada pretensió en aquest moment té dificultats».

Es basa per a això que l’Ajuntament de Sant Cugat sempre s’ha emparat en el fet que «la mera anul·lació d’un planejament no comporta dret d’indemnització si el lesionat ha emprès l’edificació anteriorment a l’aprovació de l’esmentat planejament». I «tot el material probatori ha quedat mancat de valoració en la instància, amb la possibilitat d’una progressiva depuració als efectes de poder fixar la indemnització», al rebutjar-se la reclamació per extemporània.

Devolució al TSJC

Per això el que ordena és que les actuacions siguin tornades al TSJC per tal que, una vegada exclosa la prescripció, examini la pretensió indemnitzatòria accionada i, en el seu cas, determini la quantitat que li correspon en funció dels incidents viscuts a l’expedient. La Secció Segona del Contenciós del tribunal català havia confirmat la desestimació per silenci administratiu de la reclamació de responsabilitat patrimonial formulada davant l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

La primera llicència per a la construcció de la vivenda va ser concedida l’abril de 2001 i, per tant, es va procedir a l’execució de la vivenda. Els veïns van recórrer i la llicència va ser anul·lada el 2006, per la qual cosa es va ordenar la demolició de l’obra, tot i que no es va executar. L’extennista va sol·licitar una nova llicència el 2009 a l’empara del nou planejament urbanístic, per la qual se’l va considerar legalitzada l’obra.

«No deixa de sorprendre que l’esmentada llicència, atípicament, s’atorga per l’ajuntament anteriorment que la seva impugnació en la via jurisdiccional hagués adquirit fermesa, però el cert és que amb l’esmentat acte l’obra, fins aleshores il·legal per contrària al planejament, havia vingut a quedar legalitzada, que era el final de la petició del titular de l’obra», assenyala la sentència, amb referència que aquesta segona llicència va ser anul·lada el 2015 pel mateix Suprem. Per això la reclamació, presentada el 23 de març de 2016, va estar dins de termini.