080 BARCELONA FASHION

Miguel Marín, dissenyador de Larhha: «La caputxa és el nou tocat»

Juntament amb la també arquitecta Natalia Llorca, el creador cordovès presenta la seva original proposta que fon els mons de Balenciaga i Valentino amb els de Moneo i Gehry

Miguel Marín, dissenyador de Larhha: «La caputxa és el nou tocat»

JORDI OTIX

  • Dominic i Yolancris, de Rosalía a tocar el cel de la moda

  • Louis Rubi (LR3): «No utilitzem models a les nostres campanyes, només gent real del carrer»

  • Gala González, dissenyadora d’Amlul: «Fa més d’un any que no trepitjo un Zara ni cap botiga física»

5
Es llegeix en minuts
Laura Estirado
Laura Estirado

Periodista

Especialista en Gent, Moda, Tendències, Estil y Xarxes

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Miguel Marín (Montoro; Còrdova, 1986) i Natàlia Llorca (Cuevas del Almanzora; Almeria, 1987) es van conèixer quan estudiaven la carrera d’Arquitectura. Actualment és la seva professió. Des de Madrid realitzen projectes per separat, tot i que també en porten a terme altres de junts. Però des d’aquells dies a les aules també els uneix una altra passió, la moda. Fa més de 10 anys que es van prometre que algun dia complirien el seu somni. I aquesta setmana ho han aconseguit, desfilant en la 30a edició de la 080 Barcelona Fashion.

-¿A què es deu el nom de la marca, Larhha?

-Lara és el meu segon cognom. De la meva mare, que és modista, és d’on em ve la meva passió pel disseny i la costura. Les dues hacs mudes del mig venen de la paraula anglesa ‘hat’, barret. Igual com en l’arquitectura és tan important la teulada, per a la nostra marca, tot i que sigui una firma global de moda, són molt importants els tocats i els barrets. A més, gairebé sempre comencem els ‘looks’ pel cap, per les caputxes.

-¿És la caputxa la seva peça fetitxe?

-En els nostres dissenys tot gira entorn de la caputxa. Per a nosaltres és el nou tocat. Abans d’ahir vam fer una convidada a un casament; i en portava una.

-¿Com es posa en marxa aquest projecte de moda de la mà de dos arquitectes, en el qual vostè dissenya i la Natalia s’ocupa de la marca?

-Vaig fer un màster d’Arquitectura, Moda i Disseny el 2020. Va ser just al principi de la pandèmia, per això va ser gairebé tot ‘online’. Però em vaig adonar que em va allargar més que si hagués sigut al carrer. Ho vaig veure clar que havíem de fer aquest projecte, i li vaig dir a la Natalia que ens havíem de tirar a la piscina.

-Un vestit seu que es va posar Lola Índigo en va tenir la culpa.

-Va ser el vestit que vaig presentar com a treball de final del màster. Era l’estiu del 2020. Va ser presencial i en el tribunal on el vaig presentar hi havia l’estilista Javier de Juanas, de la revista ‘Neo2’. Aquella mateixa tarda em va trucar i em va preguntar si volia que se’l posés Lola Índigo per a una sessió de fotos. Em vaig tornar boig. Aquest va ser el nostre punt de partida.

Quan penso un vestit, en com cobrir el cos des del cap fins als peus, imagino com s’ha de sostenir»

-¿Com definiria l’estil de Larhha?

-El nostre projecte és portar l’alta costura al carrer. Potser pot semblar luxe o festa, però precisament és portar això al dia a dia.

-¿I com plasma l’arquitectura en els seus patrons?

-En les estructures. Quan penso un vestit, en com cobrir el cos des del cap fins a baix, imagino com s’ha de sostenir, com es construirà. Dibuixo pensant com es cosirà. De vegades aquestes estructures són visibles, i altres vegades van a l’interior. ¿Quin és el màxim volum que li pots donar a una peça perquè continuï sent peça i no una habitació? Aquest és el nostre concepte.

-¿Com és la seva nova col·lecció?

-És continuació de la primera. Per exemple, hi ha una evolució de les nostres primeres caputxes, una versió més adaptada a la realitat del dia a dia, per poder utilitzar-les en diversos ‘looks’, amb un plomes i amb un abric. També hi ha roba més esportiva i vestits. Hi ha ‘leggings’ que ja eren a la primera col·lecció, però ara els donem més importància. Són més entre un ‘leggin’ i uns pantalons per a un esdeveniment. Intentem unir totes les siluetes que ens criden l’atenció pel carrer, des de la més macarra fins a la més clàssica. En total, 25 ‘looks’ complets. 

-¿Els seus dissenys són exclusivament per a dones?

-La majoria, però ja estem explorant el camp ‘genderless’.

Unim totes les siluetes que ens criden l’atenció pel carrer, des de la més macarra fins a la més clàssica»

-La 080 és la seva primera gran passarel·la. ¿Què l’atrau d’aquesta cita?

-La nostra primera desfilada, amb la col·lecció del 2021, va ser a Sevilla, a la Code 41, la setmana de la moda andalusa, una passarel·la més petita. Per a nosaltres és un somni ser a la de Barcelona. La 080 és molt més internacional i avantguardista.

-Com a arquitecte, ¿què li sembla desfilar al recinte modernista de Sant Pau?

-Vaig ser-hi per primera vegada fa un mes. No el coneixia. I vaig al·lucinar. La nostra primera desfilada a Sevilla va ser a les ruïnes d’Itàlica, on es van rodar algunes escenes de ‘Joc de Trons’. I ara tornem a desfilar en un entorn arquitectònic únic. Hem tingut molta sort, és un regal.

-¿I què li sembla que la plataforma aculli per primera vegada una desfilada amb peces de segona mà? 

-Totalment a favor que es doni visibilitat. A la nostra col·lecció passada ja portàvem algunes peces reutilitzades, com un ‘look’ que portava un tocat i una gavardina que vam agafar de segona mà. També vam utilitzar un abric de segona mà per a un conjunt blanc amb caputxa embuatada. I seguirem en aquesta línia.

Notícies relacionades

-¿Quins són els seus mestres de la costura i de l’arquitectura que més l’han influït?

-Jugo amb siluetes que van des de l’Edat Mitjana, el Barroc... fins a l’actualitat. D’Isabel la Catòlica a Maria Antonieta, una època, per cert, on els tocats eren una autèntica bogeria de grans... I a l’arribar al segle XX, ¿com no reparar en Balenciaga, amb tot el que ens va descobrir? En aquesta col·lecció hi ha alguna picada d’ullet a Cristóbal molt clara. Però també m’inspira Valentino i Issey Miyake. I del món de l’arquitectura m’inspira Rafael Moneo, Zaha Hadid i Frank Gehry.