Tenia 79 anys

Jesús Mariñas, pioner de la crònica rosa d’alts decibels

«¡Que callis, Karmele!» va ser una de les falques del comunicador gallec, col·laborador estrella del mític ‘Tómbola’ de Canal 9, i ploma mordaç en programes de ràdio i televisió

3
Es llegeix en minuts
Laura Estirado
Laura Estirado

Periodista

Especialista en Gent, Moda, Tendències, Estil y Xarxes

Ubicada/t a Barcelona

ver +

En una de les seves últimes fotos, Jesús Mariñas apareixia molt desmillorat en un llit de l’hospital Ramón y Cajal de Madrid. Tenia pronòstic reservat. El 21 d’octubre va anunciar que tenia càncer de bufeta, i els efectes de la severa medicació que prenia per tractar-lo el van portar a ingressar el 31 de març. No podia ni parlar ni ingerir aliments. Gairebé un mes després, el seu marit, Elio Valderrama, el fotògraf veneçolà a qui va conèixer fa 32 anys i amb qui es va casar fa sis, va publicar a les seves xarxes socials una imatge amb el comunicador gallec i un dels pioners de la crònica rosa a Espanya. Al costat del matrimoni, l’amiga i periodista Ana Parrilla.

En lloc de les seves habituals camises d’estampats impossibles, fulard i americanes fúcsia, Jesús Manuel Pérez Mariñas portava la bata de l’hospital, on ha mort aquest dimarts, 10 maig, als 79 anys. En una entrevista recent per a ‘Diez minutos’ encara es mostrava optimista i confiava en la seva ràpida recuperació: «El superaré, estic segur que me’n sortiré, d’aquesta». Per això, des d’aquest mateix llit d’hospital ha continuat escrivint les seves cròniques setmanals per a ‘Egos’, a ‘La Razón’, gairebé fins a l’últim moment. Una de les finals, la que va dedicar a l’abril a les «noves celles» d’Ortega Cano i a la conya que han causat.

Geni i figura. Perquè si per alguna cosa s’ha caracteritzat el cronista social corunyès al llarg de la seva extensa trajectòria ha sigut per no tenir pèls a la llengua i no anar amb mitges tintes en les seves cròniques escrites, de ràdio o en els programes del ‘cuore’ on s’ha esgargamellat amb el seu característic timbre. Només cal recordar la falca de les seves intervencions a ‘Tómbola’ (Canal 9), a finals dels 90, i els decibels a què arribava amb aquell «¡que callis, Karmele!» que va fer immortal. Va crear un subgènere en els programes del cor tendent al canallisme i la bronca. L’espectacle del ring de tots contra tots que ara veiem diàriament en programes com ‘Sálvame’ (en totes les seves edicions).

Anava per a actor

I és que el fill del recepcionista d’hotel i la llibretera, i net d’un empresari teatral, nascut el 3 d’octubre de 1942 a la Corunya, es va posar els 14 a estudiar declamació al Conservatori de la seva ciutat, ja que el seu afany era ser actor. Però María Luisa Durán Marquina, la seva professora i redactora d’‘El Ideal Gallego’, li va inocular el verí del periodisme, i va acabar llicenciant-se a l’Autònoma de Barcelona.

S’havia foguejat fent de noi dels encàrrecs, servint cafès a ‘El Ideal Gallego’, i encarregant-se de la crítica de cine, teatre i les «notes de societat».

Se’n va anar a Madrid, i, gràcies a Jesús Vasallo, directiu de premsa del Movimiento, va entrar al ‘Mediterráneo’ de Castelló. Més tard, per al ‘Tele Exprés’ de Barcelona va cobrir la informació de bàsquet tres setmanes, però després es va refermar a la secció ‘La ciudad vive’, sobre els artistes de la ciutat.

Acomiadat pel viatge a Puerto Rico

A finals dels anys 70, va començar a treballar amb Luis del Olmo en el mític ‘Protagonistas’, primer en ràdio Peninsular, després a Ràdio Nacional d’Espanya (RNE) i finalment a la COPE, fins al juny de 1988, data en què va ser acomiadat per haver viatjat a Puerto Rico sense permís de la direcció.

Com a especialista en informacions del cor, va col·laborar en gairebé totes les revistes d’aquest gènere, des d’‘Interviú’, ‘Garbo’, ‘Lecturas’, ‘Diez minutos’ i ‘Época’.

Estrella de ‘Tómbola’

Notícies relacionades

Als 90 va fer el salt a la tele, on va viure els seus anys de glòria. Primer a ‘La máquina de la verdad’, de Julián Lago, (Telecinco) i després amb María Teresa Campos. Amb la seva amiga va coincidir a ‘Pasa la vida’ (TVE), amb la seva secció pròpia, ‘El retablo’, i en la tertúlia del cor en què conversava amb Carmen Rigalt, Maika Vergara, Rosa Villacastín i Josemi Rodríguez-Sieiro; a ‘Día a día’, ‘Qué tiempo tan feliz’, ‘Cada día’ o ‘Lo que inTeresa’. 

‘¿Dónde estás corazón?’ (2007-2011), ‘Vaya par’, amb María Patiño (2009), ‘Espejo público’ (2009-2012) i ‘Sálvame Deluxe’ (des del 2017) han sigut algunes de les últimes col·laboracions de l’‘enfant terrible’ de la premsa rosa, que va tenir diversos judicis pels seus articles i comentaris contra Marta Chávarri o Encarna Sánchez, i que fins i tot es va guanyar un cop de ‘puny i lletra’ del Nobel Camilo José Cela.