Terratrèmol reial

Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarin: una història d’amor de conte de fades en cinc actes

Qui va ser la germana preferida del rei Felip i el seu cunyat, l’esportista d’elit que va acabar al banc dels acusats i a la presó, van ser durant anys l’estampa de la parella i la família perfecta entre les monarquies europees

Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarin: una història d’amor de conte de fades en cinc actes

EFE / JULIÁN MARTÍN

7
Es llegeix en minuts
Laura Estirado
Laura Estirado

Periodista

Especialista en Gent, Moda, Tendències, Estil y Xarxes

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La Zarzuela, després de la creativa fórmula que va utilitzar fa 15 anys per anunciar «el cessament temporal de la convivència dels ducs de Lugo» (una cosa que la infanta Elena i Jaime de Marichalar ja arrossegaven des del 2001), aquest dilluns ha anunciat que la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin han decidit «de comú acord, interrompre la seva relació matrimonial». Una relació que ja es donava per liquidada després de les fotos publicades per la revista ‘Lecturas’. Val la pena repassar la història d’amor, gairebé de conte de fades, que un dia van protagonitzar els exducs de Palma. Eren altres temps, al segle passat, quan el ben plantat exjugador d’handbol del Barça passejava de la mà amb la segona filla del rei emèrit, en lloc de la dona rossa amb qui ho fa avui, a la fi, Ainhoa Armentia Acedo, companya de feina al bufet d’advocats Imaz & Asociados, on Urdangarin treballa de consultor, i amb qui pel que sembla estaria sortint des del setembre passat.

L’enamorament sobtat d’Atlanta: «¿Qui és aquest ros?»

Allò de la infanta Cristina, llavors la tercera en la línia de successió, i Iñaki Urdangarin, l’estrella de l’equip d’handbol del FC Barcelona, va ser un autèntic enamorament sobtat, amor a primera vista, quan es van conèixer en els Jocs Olímpics d’Atlanta, el juliol de 1996, ja que la infanta va ser l’encarregada de saludar l’equip que es va emportar la medalla de bronze (de fet s’havien vist alguna vegada de refiló en alguna trobada amb amics comuns). Però no va ser fins a un sopar posterior que va organitzar Urdangarin en honor als esportistes (al restaurant El Pou, al passatge de Marimon de Barcelona, que l’atleta havia obert amb uns amics als 90) quan realment la germana del llavors príncep Felip va caure rendida davant l’esportista d’ulls blaus de gairebé dos metres. Expliquen que va ser ella qui va demanar el seu número de telèfon després de preguntar: «¿Qui és aquest ros?». Els seus amics més pròxims els van ajudar en les primeres cites d’amagat, que van mantenir en secret durant mesos, ja que tenien por que la relació d’una filla d’un rei amb un atleta no estigués ben vista. A més, ell llavors sortia amb una altra noia, Carmen Camí, la seva nòvia de tota la vida, relació que va simultaniejar un temps, sense que cap de les dues nòvies conegués l’existència de l’altra. Fins que uns mesos després, Iñaki i Cristina es van prometre pensant que allò seu era per a tota la vida. Ell ja només tenia ulls per a ella. En els Jocs Olímpics de Sydney van tornar a viatjar junts, però ja com a parella enamoradíssima (com testifiquen les fotos).

Barcelona: un casament de conte i un palauet a Pedralbes

El 4 d’octubre de 1997 Barcelona era una festa, i la ciutat va acollir, amb un orgull que avui costa d’imaginar que es repetís, el casament de Cristina i Iñaki a la catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia. Va ser un dia assolellat i els carrers es van engalanar com de festa major: «La nostra» infanta havia escollit la ciutat per treballar i formar la seva pròpia –i nombrosa– família. 1.500 convidats van acudir a la cerimònia retransmesa en directe. La núvia estava radiant amb un disseny d’escot barco i tall imperi de màniga llarga de Lorenzo Caprile, i el nuvi no podia deixar de mirar-la i fer-li ullets. Molts dels convidats reials es van allotjar a l’Hotel Arts. Hi va haver majordoms ‘non-stop’, xampany, caviar i tota classe de ‘delikatessen’. Un mes abans del casament, Joan Carles va concedir a la seva segona filla el títol de duquessa de Palma. L’esportista d’elit es va convertir aquell mateix dia de l’enllaç en consort ducal (amb el temps, en època del cas Nóos, va transcendir el sobrenom de broma amb què es va autobatejar Urdangarin: ‘el duc em-palmat’). A la capital catalana, els ducs van fixar la seva residència, concretament, al que és conegut com el Palauet de Pedralbes, un luxós xalet de 200 metres situat al carrer d’Elisenda de Pinós, on la família va viure fins que es van traslladar a Ginebra, el 2013.

Família feliç i nombrosa: els estius a Mallorca i Bidart

L’estiu de 1999, a Mallorca, els ducs de Palma no podien ser més feliços. Enamorats fins a la medul·la, sense deixar de somriure, i la infanta, embarassadíssima del seu primer fill, Joan Valentí, avui un jove de 22 anys, discret i aplicat, que estudia a la universitat britànica d’Essex relacions internacionals. La clínica Teknon de Barcelona i el Liceu Francès de la ciutat van ser el lloc de naixement i dels primers cursos dels fills de la filla de Joan Carles que ha tingut més descendència: quatre fills en total. Després del primogènit, van arribar Pau Nicolau Sebastià, de 21 anys i que ha seguit els passos esportius del seu pare, ja que juga a l’equip d’handbol del Barça; Miquel, de 19, i l’únic que té per padrí el rei Felip i que viu a Londres, i Irene, la benjamina, de 16, l’única que continua vivint amb la seva mare, a Ginebra. La família feliç va disfrutar dels seus primers estius a Palma, on sortien a la mar amb els seus cosins (Froilà i Victòria Federica) i juntament amb l’àvia Sofia, sempre pendent dels petits. El 2011, quan el jutge José Castro va anunciar la imputació d’Urdangarin en el cas Nóos, es van acabar les vacances a Mallorca amb la família reial. Al seu lloc, els estius es traslladarien a Bidart, a França, més a prop de la família basca d’Urdangarin (i on ara ha sigut fotografiat amb la seva presumpta nova nòvia, Ainhoa Armentia).

Els ‘exilis’ de Washington i Ginebra

Urdangarin es va retirar de l’alta competició i va reorientar la seva carrera a l’organització d’esdeveniments esportius (la seva dona continuava treballant a la Fundació La Caixa). Però les empreses del duc tenien alguna cosa tèrbola. La Casa del Rei va començar a sospitar que els negocis a què es dedicava Iñaki podien ser problemàtics i va mirar de posar-hi límit. Segons fonts oficials, el 2006 va encarregar al seu assessor extern que examinés la situació del conglomerat creat pel duc i que ja va començar a investigar el jutge de l’operació Babel, peça separada del cas Palma Arena. Aquest va arribar a la conclusió que l’activitat de l’Institut Nóos –que presidia Iñaki– no es corresponia amb les seves finalitats fundacionals. Van recomanar al gendre del rei que si volia continuar desenvolupant la seva activitat empresarial abandonés Espanya. Ell ho va obviar i el 2009, quan ja era massa tard, Urdangarin va fitxar oportunament com a conseller executiu de Telefónica Internacional, i la família el va acompanyar fins a Washington. El setge s’estrenyia, així que l’últim acte institucional a què van acudir Cristina i Iñaki com a membres de la família reial va ser la Festa Nacional, el 12 d’octubre del 2011. Dos anys després, La Caixa va enviar Cristina a Ginebra per gestionar projectes amb l’ONU; al cap i a la fi Suïssa era un bon lloc perquè la família passés més desapercebuda.

Cas Nóos: una infanta al banc dels acusats i el final de l’amor

Fent el cor fort, somrient amb el cap cot, Iñaki Urdangarin i Cristina de Borbó es van asseure al banc dels acusats pel judici del cas Nóos l’11 de gener del 2016 a Palma. L’amor cec cap a Iñaki que sempre havia tingut Cristina es va començar a refredar i el distanciament de la parella es va començar a fer evident. La caiguda en picat de la relació es va aguditzar quan el ja exduc de Palma va ingressar a presó el 2018 per malversació, prevaricació, frau a l’Administració, dos delictes fiscals i tràfic d’influències. La infanta ha mirat de mantenir les formes durant aquest temps, i fins i tot ha viatjat des de Ginebra més d’una vegada al mes per visitar-lo a la presó: primer la de dones de Brieva (Àvila), després al Centre d’Inserció Social (CIS) d’Alcalá de Henares (Madrid) i, finalment, a la presó de Zaballa (Àvila). Des que el juny passat se li permetés no haver de dormir més en aquesta última presó, on complia part de la seva condemna de cinc anys i 10 mesos, viu a casa de la seva mare, a Vitòria, on ha aconseguit un lloc de consultor al bufet Imaz & Asociados. L’última vegada que Cristina i Iñaki es van deixar veure junts, aparentant normalitat, va ser fa tres mesos, durant el debut del seu fill Pau amb el Barcelona d’handbol. Pel que sembla, ja feia una mes que Iñaki havia començat a sortir amb la seva companya de feina Ainhoa Armentia.