Zlatan Ibrahimovic cantarà al festival de Sanremo

Aquesta no és una setmana qualsevol a Itàlia, és la setmana del Festival de Sanremo. Com cada any, aquest certamen de la cançó lleugera, en què hi cap pràcticament de tot, acapara l’atenció del país imposant-se al coronavirus, que no ha pogut apaivagar el certamen –tot i que sí alterar-lo, ja que per primera vegada serà sense públic-.

El Teatre Ariston de San Remo acull des d’aquest dimarts i fins dissabte la 71a edició del festival, cita ineludible des del 1951 i un dels més longeus del planeta, que aquest any no obstant ha hagut de posposar-se un mes per la crisi sanitària. En qualsevol cas, el certamen musical es manté, al ser un dels esdeveniments més esperats i comentats d’un país ja una mica avorrit de la crònica vírica i dels vaivens de la política pàtria, els ‘monotemes’ quotidians.

Ibrahimovic, al jurat

I és que aquest no és només un festival, sinó que en les seves hores i hores d’emissió hi cap de tot: honres, discursos reivindicatius, rampells xovinistes, bromes o aparicions estel·lars i inesperades. Aquest any se sap, per exemple, que serà jurat del certamen el futbolista del Milan Zlatan Ibrahimovic. I que fins i tot cantarà aquest dijous. Ho farà acompanyat de l’exjugador i actual entrenador del Bolonya FC Siniša Mihajlović, de 52 anys, al costat del qual interpretarà l’èxit del 1972 ‘Io Vagabondo’, de la banda italiana Nomadi.

«Espero que ‘Miha’ no sàpiga cantar, almenys així estarem al mateix nivell», ha fet broma ‘Ibra’. «No sé què esperar, però estic relaxat. Si m’equivoco, ningú pot jutjar-me. Seria fins i tot millor si ho faig bé, significaria que tindré una altra feina disponible quan deixi de jugar.» El jugador de 39 anys està lesionat, cosa que no serà impediment perquè canti i exerceixi de jurat.

Buona la prima del mio festival di Zanremo... pic.twitter.com/YXjCPV4459

— Zlatan Ibrahimović (@Ibra_official) 3 de marzo de 2021

Un festival diferent

No obstant, serà una edició diferent per les restriccions de la pandèmia, una cosa inaudita a Sanremo ja que a l’edició de l’any passat, entre el 4 i el 8 de febrer, ningú esperava el que venia. Aquelles eren nits afables en les quals el virus no existia i només importava si un cantant entonava o no.

Tot i que ningú ho sospitava, en aquell moment faltava només un mes perquè Itàlia es convertís en el primer país occidental a confinar-se. Aquest any, la RAI s’ha vist obligada a renunciar al públic per poder-lo celebrar, ja que el contrari seria incomprensible a l’estar tancats des de fa un any (excepte entre els mesos de juny i octubre) tots els cines i teatres d’Itàlia.

View this post on Instagram

A post shared by Sanremo Rai (@sanremorai)

Es tracta de tot un sacrifici precedit per un sonor debat que va haver de ser conclòs pel ministre de Cultura, Dario Franceschini: «L’Ariston és un teatre com els altres i, per tant, el públic podrà tornar quan les normes ho permetin». Per descomptat, sobre les taules s’haurà de respectar la distància de seguretat i, a més, s’han exclòs esdeveniments paral·lels a la ciutat genovesa, sempre envoltada de festa en el que dura el concurs.

Aquesta edició estarà deidcada a la ‘ripartenza’, al nou inici després de la crisi, en paraules del seu presentador Amadeus, per la qual cosa es poden esperar moments d’homenatge als gairebé cent mil morts a Itàlia i als sanitaris que combaten el virus a primera línia.

Una cosa que no canvia és la figura de la dona guapa acompanyant el presentador. Tot i que s’havia anunciat l’arribada de Noemi Campbell, finalment la substituirà la jove model Vittoria Ceretti, musa de Dolce&Gabbana.

View this post on Instagram

A post shared by Vittoria Ceretti (@vittoria)

La música no calla

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

En qualsevol cas, el coronavirus va tocar però no va enfonsar Sanremo, que ha tornat amb aquesta curiosa barreja de combat musical entre noves i velles glòries, sovint «ressuscitades» per a l’ocasió, amb una mena d’estètica ‘kitsch’. Tot i que la història del concurs té alts i baixos, com gairebé tot el durador, a Itàlia no s’és ningú si no s’hi competeix.

Pels seus escenaris van passar gegants com Mina, Al Bano i Romina Power, Eros Ramazzoti, Domenico Modugno amb el seu ‘Nel blu dipinto di blu’ (1958), Luigi Tenco i Dalida, Lucio Dalla, Zucchero, Andrea Bocelli o Laura Pausini, la carrera dels quals va començar guanyant-lo el 1993 i que serà una de les convidades d’aquest any després d’aconseguir fa unes hores el Globus d’Or a la millor cançó original.