‘THE BRAZILIAN HORROR STORY’

Internet es rendeix al peculiar ‘museu de cera’ d’un empresari brasiler

Les estrafolàries figures de Teresa de Calcuta, Elvis Presley, Marilyn Monroe, Michael Jackson i Albert Einstein són víctimes de mems i bromes

4
Es llegeix en minuts

Als 77 anys, l’empresari brasiler Arlindo Armacollo ha arribat a una sobtada fama mundial gràcies a les seves escultures de cera, que s’han fet virals pels peculiars traços de les icòniques figures que immortalitza i que els internautes han arribat a batejar com a «Brazilian Horror Story». Les obres d’Armacollo s’han convertit en mems que fan la volta al món després que els internautes rescatessin aquesta setmana un reportatge sobre les seves obres realitzat el 2015 per una televisió de la ciutat de Rolandia, en el meridional estat brasiler de Paranà.

Aleshores, Armacollo va exhibir en una església del municipi les escultures d’algunes de les seves més importants creacions, entre les quals la de Mare Teresa de Calcuta, Nelson Mandela, Elvis Presley i Charles Chaplin, amb uns resultats artístics una mica discutibles i de similitud aproximada.

Malgrat les bromes que han suscitat les seves figures per a les quals utilitza cinc quilos de cera, l’artista no es deixa abatre, ignora les crítiques i atribueix la sonada repercussió a un «mal acudit» dels «nens d’internet»: «Ara tots coneixen la meva feina», afirma en contraposició i optimisme. «Van fer la publicitat en l’època de l’exposició i algú va treure una foto com per eludir-se, una broma tonta. Però va sortir a internet i va prendre tota aquesta proporció», afegeix.

Des de fa 20 anys, Armacollo comparteix el seu temps entre el món dels negocis i el de l’art, i des de fa un any maneja també el seu propi petit museu, l’Izidoro Armacollo, en el qual reuneix les seves principals obres.

Autodidacte

En les últimes dècades, l’artista va pintar i va donar quadros, va estudiar i va aprendre –de forma autodidacta– noves tècniques i, fa uns sis anys, va decidir aventurar-se també amb les figures de cera. «La primera que vaig fer va ser la de la Mare Teresa de Calcuta. Hi havia un capellà a la ciutat que va viatjar a Itàlia i li vaig prometre que quan tornés li faria una estàtua com a regal», rememora l’artista. Enmig de l’«entusiasme» per les seves noves habilitats va decidir esculpir altres personatges famosos, tots en mida real, per crear una exposició.

La inauguració de la mostra, el 2015, va ser tot un èxit a la ciutat i va atraure la premsa local i desenes de visitants, que van poder veure, a més de la Mare Teresa de Calcuta, estàtues més o menys encertades de la cèlebre actriu Marilyn Monroe, el cantant Michael Jackson, el físic Albert Einstein, la reina Isabel II d’Anglaterra, la princesa Diana i fins a dos papes, Joan Pau II i Francesc, entre altres celebritats.

Però va ser cinc anys després quan les seves figures de cera han conquistat el món gràcies a les xarxes socials. «Jo no estic fent això per guanyar diners, ho vaig fer per a la ciutat, ho vaig fer per l’art. Si a la gent li agrada, que vinguin a visitar-lo. Si no, doncs que no vinguin. Hi ha molta gent a qui li és igual l’art i a sobre se’n burlen», expressa Armacollo. «Però em va semblar òptim, perquè va difondre el meu treball i la ciutat fins i tot va passar a ser més coneguda, ara tots saben què és i on és Rolandia», una localitat amb poc més de 60.000 habitants situada a 400 quilòmetres de Curitiba, capital regional, matisa Arlindo.

«Tot té un propòsit»

Notícies relacionades

L’artista, amo d’una immobiliària i altres negocis, va saber que s’havia convertit en una celebritat de les xarxes a través d’una de les seves netes i confessa que, malgrat la seva visió optimista de la vida, alguns familiars estan «molestos» amb la fama sobtada. «Una de les meves netes, de 13 anys i preocupada pel seu avi, va arribar a plorar amb les crítiques», revela. Això perquè, juntament amb els mems difosos a internet figuren peus de foto com «Brazilian Horror Story», «por de dormir i trobar-me’n un d’aquests» o «artista versió Txernòbil».

Però Armacollo no es desanima. Assegura que «tot en la vida té un propòsit» i confia que la publicitat només atraurà més interessats a conèixer les seves produccions. «Dedico hores a aquest treball perquè és una cosa que m’agrada. Crec que la gent critica per res, no m’importa. Això només portarà més curiosos», recalca. De fet, des que les imatges de les seves obres es van fer virals, Armacollo ha vist «augmentar considerablement» el nombre de visitants del seu museu, que va reobrir les seves portes fa tres mesos després d’alguns mesos tancat per la pandèmia del coronavirus.

Temes:

Museus