María Jiménez: «Em demano una cerveseta i quan ja tinc el puntet, allà comença la música»

Divuit anys ha trigat María Jiménez a abandonar el silenci discogràfic en què ella mateixa s’havia reclòs per tornar amb una col·lecció de versions del cançoner llatinoamericà amb què es recrea, com només ella sap, en l’engany, la gelosia i el final d’un amor.

«L’amor és molt ‘light’; prefereixo el desamor per barallar-me amb les cançons», afirma l’artista trianera, en la presentació del disc ‘La vida a mi manera’ (Universal), que s’edita divendres, 30 d’octubre, i constitueix el seu primer treball d’estudi des de ‘Bienaventurados’ (2006).

Cap projecte, argumenta, l’havia temptat prou en tots aquests anys per tornar a gravar. «I jo les coses no les obligo. Tenia ganes de fer-ho i, de fet, ho estava preparant pel meu compte, però em van trucar d’Universal un dia per dir-me que se’n feien càrrec, així que, per mi, formidable», explica sobre altres factors que han facilitat aquesta tornada.

Els seus ànims redivius arriben després de recuperar-se el 2019 d’un càncer de còlon que la va tenir ingressada i inconscient gairebé tres mesos, per la qual cosa aquest atziac 2020 de pandèmia podria semblar a l’artista gairebé un passeig, més enllà que va retardar lleument la sortida del nou àlbum, que ja estava «endossat» quan li va tocar confinar-se al març.

«Jo em confino molt a casa meva sense adonar-me’n. Fa mesos que no surto llevat per anar a comprar o fer un aperitiu. Per això per a mi això no ha sigut pesat», explica Jiménez (Sevilla, 1950), que ha facturat el seu nou projecte amb el productor José Quevedo, ‘Bolita’

Retorn fluid

Geni i figura, explica que el seu retorn als estudis ha sigut molt fluid i a la mida de la seva llegenda. «Jo no arribo i m’assec a cantar. Em demano una cerveseta o un rom i quan ja tinc el puntet per cantar, allà comença la música», relata, abans d’afirmar que cap d’aquestes cançons li ha suposat un repte.

Personal en les seves esquivades, fa seu i sense pors per exemple el clàssic ‘A mi manera’ que tantes voltes ha fet pel món, des de l’original francesa ‘Comme d’habitude’, de Claude François i Jacques Revaux, que va traduir a l’anglès Paul Anka per ser popularitzada per Frank Sinatra el 1969.

L’acompanyen en aquesta aventura la guitarra de Raimundo Amador (‘Qué bueno’) i les veus de Pitingo (‘Le pido al tiempo que vuelva’) i de Miguel Poveda (a ‘Qué felicidad la mía’, el tema de Paco Cepero que tots dos van gravar fa dos anys i que havia quedat penjat).

Dotze versions

Dotze són els temes inclosos en el seu dinovè disc, tots escollits per ella mateixa, la majoria a partir del cançoner llatinoamericà («Perquè a mi m’han tornat boja tota la vida i a gairebé tots els meus àlbums n’he inclòs alguna», diu) i algunes popularitzades per Vicente Fernández. Entre aquests, crida l’atenció especialment ‘Marioneta’, en què canta: «Que tiene careta de felicidad / Que sale a la escena / Con el alma muerta / Pero tiene oficio / De saber cantar».

«Aquesta cançó em representa molt; per a mi saber cantar no és res més que sentir i transmetre-ho», assenyala aquest cicló dels escenaris que diu no haver-se sentit mai més esclava de l’actuació. «Soc un animal d’escenari», insisteix.

Ja pensa a tornar-hi «quan se’n vagi la Covid aquesta», una malaltia que la va impedir debutar l’estiu passat al Teatro Real de Madrid, però no reaparèixer a l’Starlite Festival de Màlaga a l’agost.

«Per a mi això va ser meravellós i em vaig trobar com un arbre, fresca i jove», rememora qui després de gairebé 20 anys allunyada dels estudis de gravació, ara no pensa quedar-se parada i que afirma que dedicarà els pròxims mesos «a començar a buscar temes nous».

Crítica amb el Govern

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

Molt crítica amb la gestió de la pandèmia que està fent el Govern central, Jiménez assegura que «no està fent res» per ajudar la cultura. «La cultura en aquest país importa molt poc pel que veig. Jo, com que de política no hi entenc, que el donin per mort»

Per la cantant, «no és suficient» que el Ministeri de Cultura llanci una campanya en recolzament al sector. «La cultura és segura i si s’ha quedat allà com una dita, com un adhesiu, crec que no és suficient si no ha fet més que això, ara s’haurà de promoure i fer-ho. ¿Per què no recolza la cultura?», es pregunta.