Yolanda Pérez: «Els vestits de núvia seran més portables»

-¿Com ha sigut vestir una fira sense convidats?

-Nosaltres ens hi vam adaptar bé. És que ens quedàvem sense fira. I la idea de fer-ho amb La Fura dels Baus, que ja van ser uns cracs amb els Jocs Olímpics, va ser meva. Jo ja havia treballat amb ells en una desfilada fa dues edicions a l’avinguda Maria Cristina. I ha sigut genial. S’ha fet una gran tasca de càsting de models i tot això, però l’edició digital ens permet, almenys a mi, acostar-nos a un públic més jove, més acostumat que nosaltres, que som uns ‘puretes’, a aquesta proposta que s’allunya d’una passarel·la convencional. Aquí entren en joc els llums, l’escenografia, el ritme de les imatges. Crec que és el començament d’una altra cosa.

-Heu tret punta a una necessitat.

-Sí, perquè és un somni ser aquí en el dia d’avui. Perquè ha sigut un any de merda, complicadíssim. I ser aquí és una possibilitat de continuar, així t’ho dic. Perquè des de la llunyania, enviar fotos, ‘pdf’, parlar amb els clients... és molt més difícil. I això que ja sabem que les vendes aquest any seran com seran.

-Els casaments segueixen en letargia.

-Sí. I estàvem acostumats a casaments més grans. Però també és bonic celebrar el teu compromís amb la persona que estimes amb menys gent. A mi em sembla el més romàntic del món.

-¿Altres firmes també ho veuen així?

-La prova és que a la fira l’any passat, no em vull equivocar, van desfilar unes 30 marques i aquest any en són 24, amb la qual cosa et demostra que el sector nupcial és valent i arrisca.

-Recordo aquella desfilada de què parlava abans, amb unes tisores, un didal i una agulla enormes i les models amb els vestits i sabatilles corrent avinguda avall. Sempre heu volgut treure sucre a la vostra aposta.

-Ho intentem. Això nostre és una fusió entre l’artesania i el futur i intentem anar un pas endavant. També et dic que no tothom ho entén. Però ens il·lusiona fer aquestes coses.

-Expliqui’m amb les seves paraules la desfilada.

-Volem dir que som uns artesans contemporanis des de 1985. Per a mi són molt importants les mans i en el vídeo que mostrem, a la pantalla de led gegant, es veurà el treball d’una empresa que sempre està dins dels nostres vestits, que és l’única que queda a Espanya que fa puntes de coixí. Es diu Volart i és al costat de la nostra, a l’Hospitalet. El dia que vam gravar allà fins i tot vaig plorar. Ho mesclo amb altres coses. Mira, quan anava de casa a l’escola, a Sabadell, sentia el so dels telers, i aquesta ha sigut la meva música, que és ni més ni menys que el batec del cor, d’una cosa que fa que es mogui un equip, una marca, una indústria. Per allà van els trets.

-Quant als vestits, ¿què ens explica?

-Hem continuat amb la col·lecció de l’any anterior, perquè hem volgut donar una oportunitat a les núvies que han hagut d’ajornar el seu casament. Jo havia de continuar amb aquesta col·lecció que amb prou feines s’havia treballat. Les núvies del 2021 continuaran portant la ‘No fear’ que ara és la ‘No fear 2’. És una continuïtat. Dissenys més atrevits. L’anomanem també ‘Tocar’, per les mans i perquè, en el món de la moda, un és el que és pel que és capaç de fer amb les mans, almenys així m’ho van ensenyar a mi. Si tens habilitat i tècnica i treballes molt ho aconsegueixes.

- ¿Què portaran les núvies en temps de Covid?

Notícies relacionades

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

¿Quant guanya Pablo Motos?

-La desfilada és un binomi, una primera part més clàssica, si vols, i una segona que és la que crec que ve, vestits més portables, que es poden arribar a aprofitar en algun cas. Fins i tot segons vestits. Nosaltres l’altre dia vam vestir una núvia amb dos vestits, un per al casament i un altre per a la festa.  I eren 10. I li vaig fer una mascareta a joc, tot i que jo amb una d’aquestes blanques jo crec que ja és suficient.