22 set 2020

Anar al contingut

MITES RENASCUTS

Ralph Macchio i Billy Zabka, dos herois ressuscitats per 'Cobra Kai'

La sèrie 'revival' de 'Karate Kid', gran èxit ara mateix a Netflix, ha retornat al primer pla dos actors que van assolir el cim als vuitanta

Juan Manuel Freire

Ralph Macchio i Billy Zabka, dos herois ressuscitats per 'Cobra Kai'

Guy D Alema

La nostàlgia dels vuitanta ja comença a ser més càrrega que delícia, però hi ha maneres i maneres d’explotar-la. La de ‘Cobra Kai’, exitós ‘revival’ de ‘Karate Kid’, és bastant ideal: els seus autors coneixen profundament el seu material de base, però s’hi aproximen amb menys homenatge que ironia i enginy, i veritables ganes de crear una cosa nova.

El seu merescut èxit, primer a YouTube i ara a Netflix, ha retornat al primer pla un parell d’actors que van arribar al seu zenit de popularitat amb la pel·lícula de 1984 i mai van acabar de desfer-se d’aquells personatges. Parlem de Ralph Macchio i Billy Zabka, o l’heroic Daniel LaRusso i el seu rival Johnny Lawrence, convertits en, respectivament, capitost de concessionari de cotxes i contractista alcoholitzat en aquesta tardana seqüela televisiva del mite.

Participant en una sèrie com aquesta, Macchio i Zabka es riuen del seu propi encasellament, una cosa que sembla que van acceptar fa temps. El primer li va posar Daniel de nom al seu fill. I el segon ha encarnat més d’una vegada l’«actor que feia del dolent a ‘Karate Kid’». Per al gran Barney Stinson de la telecomèdia ‘Como conocí a vuestra madre’, Johnny era el veritable heroi (tràgic) de la pel·lícula; de fet, es quedava fred quan Daniel, és a dir, Macchio, apareixia com a convidat estel·lar en el seu comiat de solter.

Macchio, un dels mítics ‘Rebeldes’

La revelació de Ralph Macchio no havia arribat realment amb ‘Karate Kid’, sinó un any abans amb ‘Rebeldes’, la pel·lícula de Francis Ford Coppola en la qual també van madurar Tom CruiseRob LoweMatt DillonPatrick SwayzeEmilio Estévez i C. Thomas Howell, tots ells noms citats a l’article de la revista ‘New York’ que va inventar el terme ‘brat pack’, o ‘colla de mocosos’, per parlar d’un grapat de sospitosos habituals del cine juvenil dels vuitanta.

Un parell d’anys després de ‘Karate Kid’, Macchio va protagonitzar una altra de les seves millors pel·lícules: ‘Cruïlla de camins’, de Walter Hill, una espècie de versió blues de ‘Karate Kid’ inspirada per Robert Johnson i els seus llegendaris pactes amb el diable. Després de deixar la saga marcial, va ser vist en ‘Mi primo Vinny’, tot i que d’aquella comèdia es recorda més la química de Joe Pesci amb Marisa Tomei.

Després d’allò, Macchio va començar a espaiar les seves aparicions, a fer doblatges d’animació, fitxar per projectes poc llaminers... Tot per decisió pròpia, pel que sembla. «No era l’actor més temerari del món; i estic segur que vaig perdre oportunitats per això», deia en una entrevista recent a ‘The Guardian’. «Però potser el meu caràcter previngut em va ajudar a mantenir els peus a terra, així que estic a gust amb les decisions que vaig prendre».

Sigui com sigui, hi va haver una gran oportunitat que no va deixar passar: abans de reviure del tot amb ‘Cobra Kai’, va cridar l’atenció amb el seu paper, molt poc Macchio, d’atrotinat policia antivici a ‘The Deuce (Las crónicas de Times Square)’ la sèrie de David Simon i George Pelecanos sobre el treball sexual a la Nova York dels setanta.

Zabka i el seu curt nominat a l’Oscar

El rival ficcional de Macchio va debutar al cine amb ‘Karate kid’ i es va deixar veure després per altres pel·lícules de culte dels vuitanta, com ‘Un chico como todos’ i ‘Regreso a la escuela’, en què tornava a exercir d’esbirro francament detestable. Pel que sembla, no guarda grans records d’‘Un tigre en la almohada’, però almenys va tenir l’oportunitat de besar Ann Margret. En la sèrie ‘L’equalitzador’, en què feia de fill del justicier titular, va tenir l’oportunitat de fer-se amb mites de vella escola com ara Richard Jordan i Robert Mitchum. Gens malament.

Durant els noranta, Billy va tornar a recórrer a coneixements marcials a ‘Shootfighter’ i seqüela, i es va deixar caure per un grapat d’oblidats ‘thrillers’ de videoclub. Als 2000 encara va rodar algun subproducte a Bulgària (inenarrable ‘Proyecto Mindstorm’), però també va voler desafiar-se a si mateix i desenvolupar la seva creativitat en noves direccions. El més llaminer d’aquesta època: va coescriure i coproduir un curt txec, ‘Most’, nominat a l’Oscar el 2003.

‘Cobra Kai’ ens recorda, ara, que Zabka va haver d’orientar sempre la seva carrera cap a la comèdia. És una cosa fàcil de veure no només en la sèrie, sinó també a ‘Jacuzzi al passado’, comèdia (a reivindicar) que també mirava cap als vuitanta amb saludable irreverència.