"En ocasions veig morts": 20 anys del final més inesperat

"En ocasions veig morts" és l’arxirepetida cita que diu Cole Sear (Haley Joel Osment) a Malcom Crowe (Bruce Willis), els dos protagonistes d’'El sexto sentido’,la pel·lícula que va llançar a la fama el realitzador indi M. Night Shymalan i que aquest divendres compleix 20 anys de la seva primera projecció.

'El sexto sentido’ relata la relació entre un psicòleg, Malcom Crowe, amb un nen de 9 anys, Cole, a qui desitja ajudar a entendre el perquè dels seus poders sobrenaturals intentant així no repetir amb ell un error comès amb un anterior pacient. La pel·lícula va ser tot un èxit, tant de crítica com de públic: el boca a boca corria com la pólvora per anar a una sala de cine a veure-la, sobretot per aquest imprevisible final, i que el va fer ocupar el primer lloc del rànquing nord-americà durant cinc setmanes consecutives.

La música, clau

De part d’aquesta fama té molta culpa el compositor nord-americà Jame Newton Howard ('Avatar' o 'Els jocs de la fam'), la música del qual manté la tensió narrativa a tota hora. La banda sonora juga amb aguts ràpids seguits de moments lents i continuats amb greus accentuats, la qual cosa fa que l’espectador es mantingui en alerta a tota hora.

La cinta va desbordar la nova productora Spyglass Entertainment, creada especialment per a l’ocasió, ja que 'El sexto sentido’ va ser el seu primer projecte, tot i que se li va avançar en l’estrena 'Instinto’,de Jon Turteltaub.

Tan bons van ser els resultats que els 40 milions de dòlars invertits en el rodatge es van multiplicar per més de 16 fins a arribar gairebé a 673 milions de dòlars de recaptació, segons dades del web especialitzat Box Office Mojo. A Espanya, la pel·lícula es va estrenar mesos més tard (el gener del 2000) per la qual cosa ja arrossegava els ecos dels seus aplaudiments. Va recaptar més de 26 milions d’euros que van deixar en taquilla els gairebé set milions d’espectadors.

Preguntes per aclarir

El film va sumar sis nominacions als premis Oscar, entre les quals millor pel·lícula, millor director, millor guió original i millor actor de repartiment (Osment); dues nominacions als Globus d’Or, millor actor de repartiment i millor guió; quatre als premis Bafta i una més als del Sindicat d’Actors dels EUA. De tots ells, no va obtenir un sol guardó, però l’èxit ja estava assegurat per endavant amb les nominacions per una pel·lícula que es debatia entre el suspens, el drama i una història de fantasmes.

Dues dècades anys després, ‘El sexto sentido’ deixa una línia de misteri i algunes preguntes per aclarir. ¿Sabia Cole quina era la veritable naturalesa de Malcom? Qüestió que no té una resposta clara, tot i que el film deixa algunes pistes.

El director M. Night Shymalan, que té un cameo a la pel·lícula i que casualment complia 29 anys el dia que es va estrenar a 2.161 sales dels Estats Units, va continuar amb la seva carrera, sempre introduint a les seves pel·lícules el factor sorpresa ('El protegido’, 2000), la intriga ('El bosque', 2004), el suspens que provoca el terror ('Split', 2016) o la planificació mil·limètrica de l’acció ('Glass', 2019).

Quant a la productora Spyglass Entertainment, les seves següents produccions no van ser tan exitoses, ni en taquilla ni en crítica, i, després de coproduir algunes cintes amb estudis com ara Buena Vista Pictures, Walt Disney Pictures o Universal Studios, el 2012 va tancar definitivament les portes. En canvi, la seva més acreditada producció ha sobreviscut al pas del temps i s’ha acabat per convertir en una pel·lícula de culte. Dues dècades després continua sumant espectadors gràcies a les plataformes digitals.

Frases mítiques

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

"En ocasions veig morts" –I see dead people–, s’ha acabat convertint en una de les frases més famoses del cine col·locant-se a l’altura 'Que la força t’acompanyi' ('Star Wars'), "Li faré una oferta que no podrà rebutjar" ('El padrí'), "La vida és com una capsa de bombons" ('Forrest Gump') o "Houston, tenim un problema" ('Apolo 13').

'El sexto sentido’ va marcar una cinèfila generació que, en part, s’identificava amb matrimonis esqueixats i infàncies retallades, i que, de sobte, es va veure en una atapeïda sala de cine escoltant un angelical nen dir: "Veig gent morta, caminant com gent normal. Ells no saben que estan morts", i a la qual se li va tallar la respiració sol uns minuts abans del 'The End'.