Santiago Segura: «Espero poder veure una dona presidenta del Govern»

Tres mestres de l’humor davant el públic: Florentino Fernández, José Mota i Santiago Segura, sobren les presentacions i la sinopsi. Abans de desembarcar aquest dissabte al Teatre Tívoli de Barcelona amb la gira ‘El sentido del humor: dos tontos y yo’, Santiago Segura respon per e-mail. “Es pot esplaiar –li suggerim. Això no és Twitter ni nosaltres som uns ‘haters’.

-¿Fins i tot la improvisació està assajada o deixen que l’humor flueixi....

?-L’espectacle té una espècie de guió que escrivim per saltar-nos-el quan ens sembla oportú. Intentem allò d’assajar les improvisacions però gairebé ens sortia millor improvisar els assajos.

-Es coneixen a la perfecció. ¿Què destacaria dels seus companys?

-De José, la força i energia devastadores que té quan surt a escena i de Flo potser la seva generositat, el seu carisma i la seva vis còmica.

¿La gira és una excusa per a un festival gastronòmic

?-Home, és una manera de veure-ho. De moment, tenim cita a l’Abac, del meu mentor Jordi Cruz. I estem a veure si reservem també al Disfrutar i al Tiquets... Cal agafar forces, que seran vuit funcions a Barcelona. També és veritat que fer dues funcions després d’un menú degustació de 17 plats és una missió delicada.

-¿El públic respira igual a totes les places? 

-Amb aquest espectacle ens despertava certa curiositat saber si riurien més a Sevilla o a la Corunya que a Sant Sebastià o a València, per posar uns exemples... però per a la nostra tranquil·litat el públic (de moment, toquem ferro) reacciona amb el mateix xivarri allà on anem.

-¿Faran broma sobre el procès o hi passaran de puntetes?

-No li dic res perquè soc molt enemic dels espòilers, però el cert és que fem humor amb tot el que trobem.

-¿Li agrada el directe sense xarxa o prefereix la cosa gravada?

-Totes dues coses, però l’adrenalina i l’emoció del directe és difícil de reproduir en un entorn controlat com una gravació.

-L’humor ha sobreviscut a la dictadura, a la postguerra, al fals benestar... però en temps de crispació, ¿no li sembla un esport de risc?

-Com el sexe, i no obstant, és imprescindible per a la felicitat i el benestar de l’ésser humà.

-¿Com va viure el merder del gag de la bandera de Dani Mateo?

Amb estupefacció.

-Creu que en aquests temps en què a les xarxes es parla amb titulars i la gent es comunica amb insults –aquesta idea és d’un tuit seu–, ¿l’humor s’hauria de poder estendre?  

-I ser receptat per la Seguretat Social. L’humor és una vàlvula d’escapament, una fórmula magistral contra la pena. És la millor eina per esquivar la depressió.

-Els partits polítics han presentat les seves llistes i hi ha toreros, periodistes. ¿Hi troba a faltar humoristes?

-¡Oblida vostè Felisuco! [Félix Álvarez, candidat de Ciutadans a la presidència de Cantàbria] La veritat és que molts polítics també són molt còmics –la majoria, involuntàriament– i alguns programes electorals sonen a acudit.

-¿Algun dia veurem una dona presidenta del Govern a Espanya?

-No en tinc cap dubte. Potser abans que una presidenta de govern nord-americana. Sincerament espero no equivocar-me i poder-ho veure en persona. 

-A les seves pel·lícules, ¿creu que el públic, especialment el femení, ja distingeix el personatge de Torrente de la seva persona?

-M’agradaria pensar que sí, però l’estupidesa humana és una cosa que no deixa de sorprendre’m. 

-Com a animal televisiu, ¿seria factible un talent show 

-Factible sí, que tingués èxit o audiència... això és una altra cosa. Per respondre-hi, ja faria més falta una pitonissa que un animal televisiu. Això sí, si jo tingués poder de decisió en aquest ‘talent show’ de ‘coaches’ no dubtaria a posar-hi José Mota i Flo.

-¿Quan farà una exposició amb els seus còmics originals?

-Fa poc s’acabat una exposició de Richard Corben al Festival de Còmic d’Angouleme en què el 20% dels originals exposats eren meus. I en tinc pendent una al Centre d’Art Contemporani de Màlaga, però encara no hi ha una data prevista.

-Recomani una pel·lícula que l’hagi impactat recentment. O un llibre 

-Doncs el llibre del meu amigot Xavier Sardà, ‘Adiós, muy buenas’ [Santiago Segura n’ha escrit el pròleg]. I tot i que no m’ha impactat cap pel·lícula recentment, sí que vaig disfrutar molt ahir tornant a veure 'Sabían demasiado’, de Pedro Lazaga, amb Tony Leblanc, José Luis López Vázquez i José Luis Ozores, entre altres grans actors.   

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

-Aquest estiu té una comèdia a la vista, ¿ens explica alguna cosa?

T’ho explico tot. Ara mateix estic acabant la postproducció i l’estrenarem el juliol si ningú ho impedeix. És la meva primera comèdia familiar, o sigui que no traumatitzarà cap nen i es diu ‘Padre no hay más que uno’. Va d’un pare que va de sobrat i rep una lliçó per part de la seva dona. Ella se’n va una setmana al Carib i s’ha d’encarregar dels seus cinc fills ell solet una setmana sencera. Jo m’he donat el paper de pare, que per això soc el director i m’he envoltat de gent tan bona com Toni Acosta, Leo Harlem i Silvia Abril i molts secundari de luxe que fan que tot funcioni, sense oblidar quatre nenes i un nen fabulosos que farà goig veure’ls.