19 set 2020

Anar al contingut

UNA PROMESA POP A BARCELONA

Billie Eilish, el far fosc d'una generació

La jove artista arriba al Sant Jordi Club convertida en una icona de dones adolescents rebels

Juan Manuel Freire

Billie Eilish, el far fosc d'una generació

Noam Galai

Hi va haver un temps, tampoc tan llunyà, en què els grups i els artistes arribaven a la fama després de mesos i mesos, i fins i tot anys i anys, de llançar discos, girar sense parar, etcètera. Els temps han canviat. Els cicles han canviat. Per això a ningú li hauria d’estranyar que aquest dissabte, dia 9, actuï al Sant Jordi Club –després d’esgotar de forma sobtada les entrades pel seu bolo a La [2] de l’Apolo– una artista de 17 anys sense àlbum al carrer.

En honor a la veritat, tampoc és que Billie Eilish sigui una nouvinguda. Els primers senyals sonors d’aquesta californiana van arribar el 2015, quan va pujar a SoundCloud un parell de cançons compostes amb el seu germà Finneas, un dels seus teloners aquest dissabte, per cert. La tercera va la vençuda: 'Ocean eyes', una cançó creada per a la seva professora de dansa, acumulava ben aviat milions d’escoltes.

Però va ser un altre single posterior, 'Six feet under', el que va començar a establir realment el seu estil: un pop taciturn, trist però desafiador, amb patrons rítmics heretats del hip-hop i una veu que pot adquirir sumptuositat blues. Entre el seductor desinterès vocal de Lana del Rey i l’apoderament i el vernís electrònic de Lorde, Eilish (cognom real: O'Connell) s’obria pas amb astúcia en el paisatge del 'dark pop' del segle XXI.

'Dark' sobretot en les lletres. Billie ha reconegut el seu poc interès per les cançons d’amor. Passa dels 't’estimo'; prefereix els 't’odio' o 'fas que m’odiï'. Passa bastant de la dolçor i d’aquesta genuflexió davant l’amor romàntic que es pressuposa a les dones, una cosa que ha calat en una generació de noies joves sense ganes de complaure ningú més que a si mateixes.

Assassines en sèrie i monstres sota el llit

Ella prefereix, per exemple, posar-se a la pell d’una assassina en sèrie, com a la cançó 'Bellyache'. "La gent creu que has de compondre sobre allò que et passa, i que no pot ser cap altra cosa; i això és tan fals", va dir a la revista 'Billboard'. "No has d’estar enamorada per compondre una cançó sobre estar enamorada. No has d’odiar algú per compondre una cançó sobre l’odi. Compondre música és com escriure un llibre".

En el recent single 'Bury a friend', Eilish canta des de la perspectiva del monstre que hi ha sota del seu llit, que segons ha confessat... És ella mateixa, ja que és la seva pitjor enemiga. La cançó és el tètric avançament de, ara sí, un primer àlbum el títol del qual es traduiria com 'Quan ens adormim, ¿on anem?' i que promet tenir un so més de malson atractiu que de somni. Així és Billie.


 

Temes: Concerts Música