Anar al contingut

LLANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Aitana: «No sé què és treballar intensament»

La benjamina d''OT 2017' presenta 'Tráiler', un epé amb sis cançons

Luis Miguel Marco

Aitana: «No sé què és treballar intensament»

Aitana Ocaña, la benjamina i segona finalista d’'OT 2017' és una metralleta parlant. No va guanyar el 'talent show' però la seva carrera professional ha arrencat amb molt bon peu. Després de l’èxit de 'Lo malo’, divendres passat va llançar el seu primer epé, titulat 'Tráiler', amb sis cançons, i a dia d’avui és l’artista femenina espanyola amb més oients a Spotify.

-Està vivint uns dies de bogeria amb la promoció i les firmes. ¿Com ho porta?

-És una bogeria, en el bon sentit de la paraula. Divendres vaig estar a Barcelona i per fi vaig poder tornar a casa meva [Sant Climent de Llobregat] amb els meus pares després d’un mes. Tenia moltes ganes d’anar-hi. Va anar superbé. La gent és respectuosa, encantadora i ens vam quedar fins que tothom va tenir la seva firma i la seva abraçada. Està sent tot molt amè.

-¿Aquest tràiler serà un pel·lícula d’èxit?

- Això espero. Jo estic molt agraïda i molt contenta amb tota la gent que ha invertit el seu temps i el seu esforç en aquestes cançons de 'Tráiler'.

-Hi ha qui s’ha sentit decebut perquè esperava més metratge.

-El problema era que jo havia de treure un segon 'single' al setembre o l’octubre i vaig pensar: “Per què si tinc més cançons que estan acabades i només he de regravar-les amb la meva veu”. Per això vaig decidir llançar un avançament del que serà el meu disc, com un tràiler. Al final tot va anar així.

-Un disc en el qual toca diversos pals. Molt ‘random’, vostè.

-Sí. És que jo escolto la música de forma molt aleatòria. És un disc experimental, amb balades, amb mitjans temps, amb pop ballable, però jo em trobo còmoda i m’agrada que hi hagi diferents estils. No hi ha un fil conductor, però tampoc és tan forassenyat, no canto trap ni líric. Sempre he cantant diferents estils, en castellà i en anglès, una mica més lent i una mica més ballable. És el que volia transmetre. 

-Per això diu que mai escolta un disc complet.

-Sí. Sé que sona estrany. Però m’agrada anar variant. Sobre gustos no hi ha res escrit.

-¿Què escolta ara amb seu mòbil?

-Doncs últimament el colombià Sebastián Yatra. De sempre, Shawn Mendes. Deixa’m pensar. Rosalía també m’agrada molt. Eminem. Ja veus, és que hi ha una varietat enorme.

-'Popcorn' és essència urbana, 'Mejor que tú', pop dels 90, 'Vas a quedarte’, una balada....

-Sí. Em flipa pensar que el públic pot cantar amb mi una balada o posar-se a ballar canviant de pal.

-A 'Stupid' hi ha reivindicació feminista. ¿Una cosa indispensable després de l’èxit de 'Lo malo’?

- No és una continuació de 'Lo malo’. Però sí que és veritat que jo volia que hi hagués alguna cosa reivindicativa. És una cançó una mica irònica, perquè ens diu que ens comportem de manera típica, però al final és totalment al contrari, i diu: com pot ser que no sabessis que la reina protegeix el rei abans de fer escac, no sabies que jo no soc una dona trofeu.

-¿És cert que quan veu o sent un exemple de micromasclisme es posa en guàrdia?

-Tots som molt masclistes, fins i tot sense adonar-nos-en, ho admeto i ho dic. Perquè és com ens han educat, però estem prenent consciència i l’hem d’anar anul·lant de les nostres personalitats, i prendre una consciència clara del que és el feminisme, estudiant, analitzant  i sabent què és el que estem defensant. Jo estic en aquest procés encara. 

-¿Sent que ha madurat més dins de l’acadèmia o des del febrer, quan en va sortir, fins ara?

-Als dos llocs la veritat. A l’acadèmia i a fora he après moltes coses musicalment parlant però també com a persona. Et passen tantes coses condensades en tan poc temps que et toca madurar sí o sí.

-¿Són els seus pares els que li recorden que no ha treballat mai?

-Doncs sí. Jo tinc 19 anys. Vaig acabar la selectivitat i vaig entrar a ‘Operación Triunfo’. No sé què és treballar dur, per això al meu pare li feia molta por que no li donés importància al que he aconseguit, però gràcies a ells i a la gent que m’envolta, que em recorden cada dia que difícil i quant costa treballar d’una cosa que t’agrada, ara ho valoro moltíssim.

-¿Com va ser el seu pas per Las Vegas als Grammy llatins?

-Va ser increïble. Com estar en una pel·lícula. Van ser tres dies intensos. Vaig anar-hi per presentar un premi i al final vaig presentar una actuació amb Lele Pons [l’actriu i 'influencer' veneçolana amb qui ha gravat un ‘remix’ de 'Teléfono']. No tothom ho pot viure, això i em vaig sentir molt afortunada de conèixer el 'show' per dins.  Vaig conèixer molta gent.

-La idea és preparar una gira de presentació.

-Sí. En això estem. Ja estic treballant amb una preparadora física per agafar fons i resistència, així que he de fer molta càrdio. També prepararem les coreografies per als balls, tindré aquí a Madrid un altre professor de tècnica vocal. En tot això estem.

-Hi ha pressió per veure com volen també en solitari companys com Ana Guerra, Cepeda, Amaia i Alfred?

-Per la meva part no hi ha res de pressió, de competència o de mals rotllos. Crec que per part de cap d’ells. Bé, no és que ho cregui. És que ho afirmo. Ens estimem i ens recolzem moltíssim entre nosaltres i ens alegrem que ens estigui anant bé. 

-¿Què li sembla que hi hagi una web que analitza tots i cada un dels seus estilismes i que diguin que és el serrell més famós d’Espanya?

-Realment. Molt fort. Doncs no ho sé, però moltes gràcies. Soc jo la que tria què es posa i què no. En general m’agrada sentir-me còmoda, tret que hagi d’anar a un esdeveniment. També m’ho passo bé fent sessions de fotos.

-A l’acadèmia els Javis li deien que li costava interpretar, creure’s la cançó. ¿Hem millorat? 

-Això ja ho tinc assumit. I sí que hem millorat.

  
  

 Primeres #FirmasTráiler

 

Una publicació compartida d’ AITANA (@aitanax) el 

-Troba a faltar la família ara que viu a Madrid.

-Per descomptat. Truco als meus pares cada dia. Aquest pont ens n’anirem tota la família dos dies a una casa de turisme rural. Els estimo moltíssim. Aquest Nadal també estarem tots junts i tranquils.

-Després de la seva història amb Cepeda, ¿com manejarà això d’exposar la seva vida personal?

-Doncs és un tema del qual no parlo. Perquè quan parles d’això és el titular i realment crec que és irrelevant. Jo ho porto bé i ell també. Ens portem superbé i això és el més important. 

-¿Espontània i impulsiva són dos adjectius que la defineixen?

-Ho has encertat. Aquests dos i una mica tossuda de vegades.

-¿Què és per a vostè l’èxit?

-Doncs per a mi és que la meva família tingui molta salut i jo estigui bé, contenta i feliç amb el que estic fent. 

-Llavors, ¿per a quan la segona part del disc?

-Doncs cap al febrer, espero.