09 jul 2020

Anar al contingut

HISTÒRIA DE DOS SEDUCTORS

Warren Beatty, un paio únic a Hollywood

Aquest divendres s'estrena a Espanya 'La excepción a la regla', la pel·lícula sobre Howard Hughes que l'actor i cineasta tenia al cap des de fa 40 anys

Beatty és conegut per la seva tendència al risc i també per una nombrosa col·lecció de conquistes, encara que està casat amb Annette Bening des de l'any 1992

Juan Manuel Freire

Warren Beatty, un paio únic a Hollywood

Sembla mentida, però aquest divendres arriba a les cartelleres La excepción a la regla, és a dir, la pel·lícula sobre l’excèntric magnat de Hollywood Howard Hughes que des de fa unes quatre dècades planejava l’actor i director Warren Beatty. El que Beatty proposa no és un biopic tan complet com L’aviador, el film que Martin Scorsese va rodar sobre Hugues amb Leonardo Dicaprio, sinó un relat ficcional, entre humorístic i tràgic, en què importa menys el mateix Hughes que un parell de joves al seu càrrec: una aspirant a actriu anomenada Marla Mabrey (Lily Collins, filla de Phil) i un conductor anomenat Frank Forbes (Alden Ehrenreich, a qui aviat veurem convertit en jove Han Solo), enredats en un idil·li que es complica per la influència d’un Hughes en el començament del seu declivi.

Beatty no li importa gaire que dates i edats no quadrin. La pel·lícula, la primera que dirigeix en gairebé 20 anys, se situa sobretot en l’any 1959, quan Hughes en devia tenir 54. Beatty en tenia setanta i molts quan va rodar el film, però es reserva el paper sense problema, encara que la trama inclogui l’intent de seducció de l’emprenedor per part d’una jove actriu. O justament per això.

CASANOVA/ Ningú dubta del caràcter llegendari a Hollywood de Mr. Beatty, la millor biografia del qual, firmada pel prestigiós periodista i escriptor Peter Biskind, té 600 pàgines i gairebé no té temps morts. I si és llegenda és en gran part per la seva col·lecció de conquistes. Des que es va iniciar en el cine de la mà d’Elia Kazan, amb la bella Esplendor a l’herba, va deixar rere seu una reguera d’enamorades.

 Entre les seves conquistes (que arriben segons sembla a les 12.000) es compten la seva companya en el citat debut, l’actriu Natalie Wood, a més d’altres estrelles com Joan Collins, Leslie Caron, Julie Christie, Diane Keaton (a la qual va dirigir a Rojos) i Madonna (a qui va dirigir a Dick Tracy). Es va decidir a posar seny a principis dels 90 amb Annette Bening, a la qual havia conegut durant el rodatge de Bugsy, aquella deliciosa fantasia de gànsters dirigida per Barry Levinson. Amb ella mateixa va rodar també Un asunto de amor, nova versió del clàssic dels 30 Tu i jo. Aleshores ja havien tingut la seva primera filla, Kathlyn, que es va revelar transgènere el 2006. En una entrevista per a la revista Vanity Fair de l’any passat, primera en profunditat en molt temps, es va referir a ell com «un geni, el meu heroi».

HOME D’IDEES FIXES/ Quan se li fica una cosa al cap, Beatty no desisteix fins a portar-la a terme, com ho demostra l’estrena de La excepción a la regla molts anys després que el primer germen li passés per la ment. No és la primera vegada que, sovint contra les indicacions de gent que volia veure’l convertit únicament en una estrella, persegueix visions particulars. El germà petit de Shirley MacLaine es va entestar a mitjans dels 60 a produir Bonnie i Clyde (1967), encara que ja s’havien fet altres pel·lícules basades en la famosa parella de lladres i un paper d’assassí no sembla la via més ràpida cap a la popularitat. Ell no volia la fama, sinó fer art. Va comprar el guió, va fitxar el director Arthur Penn, va reunir el repartiment d’actors… I va acabar ajudant al naixement del Nou Hollywood.

No tot en la seva carrera artística han sigut grans sensacions i encerts, però es pot vanagloriar d’haver treballat en algunes de les millors pel·lícules de Robert Altman (McCabe i la senyora Miller) i Alan J. Pakula (El último testigo). Per l’ambiciosa, fallida, però fascinant, Rojos es va emportar l’Oscar al millor director. I ni tan sols Ishtar, coneguda sobretot com un dels fiascos comercials més grans dels anys 80, és tan dolenta com es diu.