Santi Moix porta les seves flors a Barcelona

A Santi Moix (Barcelona, 1960) el trobem amb samarreta i calçotets de floretes, emmarcant els quadros de l’exposició que va inaugurar ahir al voltant d’un concepte: les flors. A la porta envidriada de la galeria Carles Taché (carrer de Mèxic, 19,) acaba de florir també un rètol amb el títol de la mostra: The Brooklyn Navy Yard.

«Les obres arriben des del meu estudi de Brooklyn i algunes són recents, però altres les vaig començar fa anys», va explicar Santi Moix, que defensa la premissa que un artista «aprèn» fent flors. Les seves són, com la seva obra, mig abstractes mig figuratives, flors «molt oníriques».

Moix va començar fent bodegons i després la botànica es va fer més carnosa, més voluptuosa, més explosiva, de manera que al cor d’un gira-sol pots veure l’esclat d’uns focs artificials que el van impressionar molt al Japó. «Jo vull ser un rival de la naturalesa, no m’interessa copiar-la ni imitar-la», va explicar al costat d’unes flors que surten directament de terra i pugen per la paret de la galeria.

AVENTURA AMERICANA / Fa 26 anys que aquest artista se’n va anar a provar sort en una Nova York «on fa temps que es van acabar els wharhols i els basquiats», i on la preocupació de molts pintors avui és pagar el lloguer a final de mes. «Moltes zones s’han tornat impossibles i han tancat moltíssims negocis», va assegurar.

En tot aquest temps ha realitzat nombroses exposicions. També ha deixat la seva empremta a l’enorme mural que presideix la botiga de Prada al Soho.

Notícies relacionades

La fiscalia demana quatre anys de presó per a l’actor Nacho Vidal per homicidi imprudent

Trump es marca un ball davant els artistes natius a l’aterrar a Malàisia

Respecte al color polític de la Casa Blanca, també dona unes pinzellades: «El que ha passat amb Donald Trump demostra que la gent és idiota i es deixa portar. En ell molts votants han trobat un líder, encara que sigui a base d’explicar mentides. Però és el que hi ha. Jo ho veia venir». Per això l’artista reclama un període de reflexió «molt seriós».

Algun dia assegura que tornarà a Catalunya. Mentrestant pensa a culminar el projecte de recuperar artísticament les esglésies del Pallars i a tornar a fer escultura, «que és una cosa que em relaxa moltíssim».