El guarda-roba infinit de Tino Casal

No sabem com vestiria avui Tino Casal, però segur que no passaria desapercebut. "Ningú com a ell li quedaven tan bé els lluentons i les muscleres. Era tot un número, un artista avançat a la seva època", ha escrit Julián Ruiz, el productor de tots els seus discos, "cinc àlbums complicats, fastuosos, que no van agradar a tothom, però que eren ambiciosos i molt interessants".

Ruiz firmava el llibret que acompanyava el doble recopilatori de Warner 'De la piel del diablo', desenterrat fa uns mesos amb motiu del 25è aniversari de la seva mort en accident de cotxe als 41 anys al final d'una llarga nit en companyia de Fabio McNamara i del pintor Antonio Villa-Toro.

El BARROQUISME, LA SEVA SENYA D'IDENTITAT 

Al llegat musical de l'artista asturià, amb títols com 'Champú de huevo', 'Eloise' i 'Embrujada' s'hi uneix ara també un llibre, 'Oro negro' i l'exposició que, des d'aquest dimarts fins al febrer li dedica el Museu del Vestit de Madrid, titulada 'Tino Casal: el arte por exceso'. "Ens semblava important recordar el nostre David Bowie particular", explica un dels comissaris de la mostra, Juan Gutiérrez. 

"A Tino Casal se l'ha menyspreat molt pel seu aspecte frívol, excessiu i fins i tot carnavalesc. Nosaltres volem abundar en la part menys valorada, mostrar fins a quin punt la seva indumentària i la seva manera de construir la seva imatge i el seu personatge van ser pura avantguarda, inseparables de la resta del seu art. Ser barroc era la seva senya d'identitat, un cosa natural en ell", afegeix Gutiérrez. 

Tino componia, pintava quadros, feia escultures, s'encarregava del seu vestuari, de les seves salamandres i dels seus estampats animals i ell mateix muntava l'escenografia dels espectacles i els vídeos.

'Tino Casal: el arte por exceso' reuneix més de 200 peces pertanyents la majoria a la seva família. A més de roba, també s'hi veuran portades de discos, pintures i escultures, fotos... I en la mateixa òrbita, hi haurà aportacions d'altres artistes pròxims, com Costus, MacNamara, Pablo Pérez-Mínguez i Miguel Trillo. També es passaran vídeos i curts relacionats amb l'artista. "Era un home amb un criteri estètic de l'hòstia. El més inquietant és que no se sap què hauria arribat a fer si estigués entre nosaltres".

AMBIGÜITAT SEXUAL

El recorregut de l'exposició parteix dels inicis de Casal a Los Zafiros, als 60. A partir d'allà salta al Londres dels 70, el món on Tino va rebre un bany de modernitat amb l'hegemonia del glam-rock --amb la seva ambigüitat sexual i teatralitat--.

El recorregut també passa per la primeríssima 'movida madrileña'. "Tino es passejava orgullós amb aquelles indumentàries seves pel centre de Madrid i la gent sortia dels bars per cridar-li 'maricon' o 'gilipollas' i ell com si res. Era trencador, superavantguardista, supervalent. Estava entestat a reivindicar la legitimitat de la coqueteria masculina, trencar amb totes les convencions de gènere".

A més de l'exposició, s'ha editat a través de 'crowdfunding' el llibre 'Oro negro. 25 años sin Tino Casal'. Ha sigut iniciativa de tres il·lustradors asturians, Juan Díaz, 'Pixelbox', Lara González i Jose Santos 'Joe van Houten'. El llibre inclou fins a 70 il·lustracions inspirades en Tino Casal "No es tracta de queixar-se que hauria d'estar més present en la memòria del pop espanyol sinó de reivindicar la seva figura", sentencia Juan Díaz. 

Notícies relacionades

Aquesta és la clínica de Barcelona on Lucas (Andy y Lucas) tornarà a operar-se el nas

L’adolescència de Rosalía en aquest poble del Baix Llobregat: "Anava en cotxes tunejats i cantava Camarón"