Cayetano: "El 2015 ha sigut el pitjor any de la meva vida"

Cayetano Martínez de Irujo ha trencat el seu silenci per a la revista Tiempo. Després d’haver sofert diverses operacions, el cinquè fill de la duquessa d’Alba reconeix: «El 2015 ha sigut el pitjor any de la meva vida», i afegeix que va témer seriosament per la seva vida. Però assegura trobar-se «bé i en franca millora». Al cap d’un any i mig de la mort de la seva mare, es confessa: «Sense la duquessa d’Alba es viu amb enyorança, admiració, gran record, gran exemple. Sense la mare es viu una mica trist, però a la vegada estic molt satisfet i content de la impressionant relació que vaig tenir els set últims anys amb ella, el que vaig aprendre, la seva confiança en mi, el seu reconeixement i el seu amor. He quedat molt ple», assenyala.

El comte de Salvatierra reconeix que la seva actual funció a la Casa d’Alba «és cap». El cinquè fill de la duquessa d’Alba, que ostenta el títol de duc d’Arjona, va més enllà i defineix quines són les seves aspiracions: «No m’agradaria tenir en aquesta nova era de la Casa d’Alba cap paper que no em correspongui», assenyala.

Notícies relacionades

Gerard Piqué i Clara Chía, ni ruptura ni crisi

Pep Guardiola i Cristina Serra caçats a Barcelona amb un element compartit revelador: ¿reconciliació a la vista?

Sobre les tan comentades relacions amb la resta de la família, també deixa les coses clares: «Amb uns germans tinc més relació. Amb altres, menys. Però bé. La relació amb l’actual duc d’Alba és cordial. No és cert que mantingui una relació no pròxima amb el meu germà gran. No és cert».

I sobre les seves relacions amb la premsa, Cayetano recorda que la duquessa d’Alba li va donar un consell abans de morir: «La meva mare –revela a Tiempo– em va demanar que fes un esforç. Es referia a la premsa del cor. L’estic fent, jo la respecto i penso que aquest sector de la premsa ja em respecta també a mi. Només demano dues coses: que no se’m pregunti mai més sobre la meva vida sentimental, perquè mai en tornaré a dir res, ja només és meva, i, en segon lloc, que no em persegueixin quan vaig en cotxe en la meva vida quotidiana».