Tracey Emin, sexe, vodka i soledat

L'endemà d'aquella aparició completament beguda, Tracey Emin, que llavors començava a despuntar com un dels membres del grup de Joves Artistes Britànics, patrocinats pel col·leccionista Charles Saatchi, no recordava què havia passat. Però el telèfon del seu galerista va començar a sonar sense parar. Havia fet el primer pas cap a la notorietat, com explica ella mateixa a Strangeland, l'autobiografia que Alpha Decay publica ara a Espanya.

Al Regne Unit el llibre va sortir el 2005 i en aquell moment el país estava al corrent de les aventures sexuals, els abusos soferts en la infància, la dependència de l'alcohol i les crisis depressives de l'artista. En aquest sentit les memòries no aportaven res de nou. Eren detalls que ella ja havia explicat, de viva veu i a través de les seves obres. En peces com Everyone I have ever slept with (1963-1995), una tenda de campanya amb els noms brodats de totes les persones amb qui s'havia ficat al llit durant aquells anys, amb sexe pel mig o sense. O a l'arxifamosa My bed (1998), on va exposar el seu propi llit, amb els llençols regirats i tacats, entre cigarrets, ampolles buides, tampons i condons fets servir.

Provocadora

En el cas de Tracey Emin la seva història personal i la seva identitat artística es confonen. Una provocadora, acusada freqüentment d'egocentrisme i autopromoció, vilipendiada pels qui l'acusen de ser un frau i admirada pels qui aprecien el seu talent i la descarada sinceritat amb què parla. Al llibre hi ha detalls escabrosos, però també patiment, soledat i rius de llàgrimes. «Només he sobreviscut gràcies a l'art, que m'ha donat fe en la meva pròpia existència», afirma.

Tracy Emin es va criar amb el seu germà bessó, Paul, a la localitat costanera i dilapidada de Margate, en un hotel propietat del seu pare, un turc xipriota de pell fosca que tenia dona i fills al seu país d'origen. A Pam, la seva mare, la insultaven pel carrer dient-li «follanegres». Ella va fer pujar els fills, quan el negoci patern es va enfonsar. Quan Tracey tenia 13 anys un paio la va violar en un carreró, a la sortida d'una discoteca. «Per a mi la infància havia acabat», explica recordant l'agressió. L'adolescència van ser les drogues per a Paul, el sexe i l'alcohol per a ella. «Érem lliures i salvatges». Després van arribar els avortaments, traumàtics i mai oblidats, la depressió i l'anorèxia. «Detesto menjar. El menjar no és el meu punt fort, però no es pot viure només de vodka».

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

Al llibre amb prou feines parla dels seus estudis d'art o de com va reconduir la seva carrera, després de decidir abandonar-ho tot. És en certa manera un relat inacabat, per les coses que l'autora calla i per tot el que ha passat des d'aleshores. Tracey Emin és avui una artista consagrada i milionària. El seu famós llit es va subhastar el 2014 per 2,2 milions de lliures (2,8 milions d'euros). El va comprar un col·leccionista alemany, que l'ha cedit en préstec a la Tate, on ara s'exhibeix. Enrere han quedat les habitacions sòrdides i minúscules que l'asfixiaven.

A Londres, la seva vivenda i quarter general és una antiga factoria immensa, en un barri cool, que li va costar quatre milions de lliures i que ha reconstruït luxosament, piscina subterrània inclosa. A més posseeix propietats a St. Tropez, Nova York i Miami. La seva necessitat d'èxit i reconeixement s'han vist complertes. Avui és professora de dibuix a la venerable Royal Academy i és rebuda amb honors a Margate, on com ella diu, «solia ser l'enemic número u, però ara sóc la noia favorita». Sola i sense fills, va provocar una nova controvèrsia quan va suggerir que la maternitat i ser un gran artista són incompatibles. Fins i tot físicament ha canviat. Als 52 anys les seves formes anguloses i esquelètiques s'han arrodonit. Més serena, més tranquil·la, està a un pas de convertir-se en allò que els britànics en diuen «un tresor nacional».