Jorge Dezcallar: «Aznar em va demanar desmentir que el CNI no seguia la pista d¿ETA»

L’atemptat de l’11-M el va enxampar al capdavant del CNI. Faltaven hores per a les eleccions generals del 2004 i el Govern el va utilitzar per sostenir l’autoria de la banda terrorista. El van utilitzar. No es va deixar. I passada més d’una dècada, explica la seva veritat en un llibre.

Joaquín Ruiz-Giménez, ministre amb Adolfo Suárez, va dir un dia: «Si la gent veiés per un foradet el consell de ministres, se n'aniria corrent cap a Barajas per agafar el primer avió a l'estranger». Pot ser que Jorge Dezcallar hi estigui d'acord. Ha estat 40 anys al backstage de l'alta política: diplomàtic, assessor de Felipe González a la Moncloa i el primer civil que va agafar el timó del CESID per airejar-lo i transformar-lo en el CNI per encàrrec d'Aznar. Just al capdavant de la central dels espies, li va tocar l'11-M, el pitjor atemptat terrorista perpetrat a Espanya, i es va veure enmig del foc creuat entre el PP i el PSOE. Passats 11 anys, deixa que mirem pel foradet la gestió d'aquella crisi -i altres assumptes- en el llibre Valió la pena (Península).

-Aquell matí vostè va sostenir que havia sigut ETA.

 

-L'instint em va dir que era un atac islamista, però ETA havia expressat per boca de Josu Ternera que volia amargar la sortida d'Aznar i la setmana anterior la guàrdia civil s'havia incautat d'una furgoneta amb 500 quilos d'explosius a prop de Madrid. Estàvem obsessionats amb ETA. De fet, el primer que va pensar que havia sigut la banda va ser el lehendakari. Fins i tot els etarres que teníem controlats deien: «¡Quina barbaritat que hem fet!».

-Aznar insistia en la hipòtesi.

-Li convenia. Jo vaig parlar tres vegades amb ell per telèfon. Primer li vaig dir: «President, crec que és ETA». La segona: «No em preguntis perquè la investigació la porta la Policia i estic fora de joc». I la tercera: «Aquest assumpte fa molta pudor d'islamista». Però entre l'11 i el 16 de març no vaig ser convocat a cap reunió.

-¿És possible no comptar amb el CNI en un assumpte tan dantesc?

 

-És el que va passar. Vaig aconseguir que Acebes em rebés el dissabte a les 4 de la tarda i no em va explicar res de les detencions. Al tornar al Centre, Alfredo Timermans, portaveu de la Moncloa, m'havia trucat sis vegades. Em va dir que el president volia que sortís a TVE per desmentir la SER que deia que el CNI havia abandonat la pista d'ETA. Intolerable. Ja sabien que no era veritat. Pretenien arrossegar-me a la lluita política, i m'hi vaig negar. Al final, vaig fer un comunicat que no va agradar a ningú, i a la nit vaig tenir una tensa xerrada amb Aznar.

-¿Per què no es va plantar?

-Ho vaig fer, però dimitir el dia abans dels comicis hauria sigut temerari. El CNI és un servei d'Estat amb lleialtat al Govern, per sobre i al marge de les lluites partidistes. Però la gota que va fer vessar el got va ser quan Aznar va desclassificar uns papers del CNI que, ratllant certs paràgrafs, ens presentaven com els responsables que el Govern insistís en la tesi d'ETA. No em va semblar just. I no perquè me'n donés la culpa -la política és molt bruta, a vegades-, sinó perquè afectava la credibilitat del CNI. Cap servei d'intel·ligència ens donaria cap paper si es filtraven als mitjans.

-Al final, Zapatero va guanyar i el va cessar.

-Així és. Moratinos em va oferir ser  ambaixador al Vaticà.

-¿Ningú li va donar explicacions?

-Ningú me les va donar i jo no vaig preguntar.

-Les teories de la conspiració van seguir.

 

-Totes aquestes teories no van fer més que complicar les coses i crear crispació. L'11-M es va començar a forjar el 2002. No estava decidida la participació d'Espanya a la guerra de l'Iraq i no hi havia eleccions convocades.

-¿És rar que el CNI estigués in albis?SEnDNo ho vam veure venir. Teníem informadors en aquest món i no ho van detectar. Aquella gent ni eren radicals ni anaven a mesquites. ¡Si fins i tot es reunien en una perruqueria! El que fa més por als serveis d'intel·ligència són els llops solitaris o les cèl·lules petites. Teníem controlat Allekema Lamari, que parla en el vídeo reivindicant l'atemptat, però havia desaparegut un mes abans i el CNI havia donat la veu d'alarma a la Policia.

-Ara el ministre de l'Interior sosté que estem en alerta quatre. 

-Deu tenir elements de judici. Acaben de detenir una cèl·lula de reclutament. Però, és clar, un servei amic et diu que hi pot haver un atemptat al Mediterrani. I amb això, ¿què fem? ¿Contra què? ¿Un moll de passatgers? ¿Un transatlàntic? ¿Un hotel? Els serveis d'intel·ligència estan preocupats amb l'entrada desordenada de refugiats sirians. L'EI està reclutant mil combatents al mes. Els que no se'n vagin al paradís, poden tornar, i és gent fanatitzada i amb experiència en armes de foc. Però és difícil que es produeixi un atemptat com el de l'11-M. El 2004 estàvem a les beceroles en això de l'islamisme radical, i ara no.

-¿Albira un món invivible?

-Més aviat un món complicat, multipolar, en tensió permanent, amb institucions multilaterals debilitades, més incert.

-Sort que ha tingut entre mans assumptes menys amenaçants.

 

-Tots van ser importants.

-Expliquen que vostè li va tapar algunes cosetes al rei Joan Carles.

-Jo no parlo de coses d'aquestes.

-La mateixa Corinna, la seva amiga especial, n'ha parlat.

-Ja no era ambaixador. Tenim un Rei, emèrit, que ha presidit el millor moment de la història d'Espanya des de Carles III. Va impulsar el retorn a la democràcia, va frenar un atemptat colpista, amb ell vam recuperar prestigi internacional. Comprenc que algunes coses -per les quals ha pagat un preu- han succeït en un moment en què el país no estava per a bromes. Però no enfosquiran 40 anys d'un regnat molt fructífer.

 

-¿Li va enviar els Urdangarin a Wa-shington? Vostè era allà ambaixador.

-Un diari va publicar que jo havia posat un despatx a Urdangarin a l'ambaixada. Mentida. No va trepitjar la cancelleria. No sé com dir-ho… L'escàndol encara no havia esclatat. Jo era allà, a disposició d'una infanta d'Espanya, però vaig pensar que el favor més gran que els podia fer era no donar-los la llauna. Vaig sopar amb ells i vaig anar al cine a veure una comèdia molt fluixa.

-L'11 de gener se celebra el judici.

-No puc ni he de dir res.

-Seguim, doncs. Va tancar Washington, va arribar Rajoy i li va oferir engrunes.

-Em van oferir un rang d'ambaixador en missió especial per a no sé què. Era tan altisonant com mancat de sentit. No volia acabar als passadissos del ministeri dedicant-me a bestieses. Vaig tornar a casa.

-Rajoy no li cau simpàtic, ¿eh?

 

SEnDEl vaig tractar quan era ministre de l'Interior i la relació va ser cordial. Sí que crec que amb Felipe González i amb Aznar Espanya va tenir una política exterior sòlida, amb una visió de futur. Això, amb Zapatero angoixat per la crisi i amb Rajoy s'ha perdut. En lloc d'estar en primera divisió juguem a segona. I és una pena.

-Posats en penes, ¿què me'n diu del problema català?

-A Catalunya hi ha dos problemes. Un catalano-català, perquè un 50% pensa una cosa i un altre 50%, una altra. I jo crec que és difícil anar enlloc amb el 50% del vot. Mohammad Mursi ho va intentar i li va sortir molt malament. I dos: és evident que 1.800.000 catalans estan incòmodes a Espanya, i s'ha de donar una resposta política, no judicial o constitucional. Mas, que és un desastre perquè ha conduït Catalunya a un carreró sense sortida, s'ha trobat a Madrid amb una persona amb poca cintura i nul·la capacitat de resposta.

-¿Què faria un diplomàtic per desfer l'embolic?

-Una negociació implica concessions per les dues parts. La solució no és que el primer dreta es faci una escala directa al carrer, perquè destrossa la façana de la comunitat de veïns. Jo no acceptaria que arribés un Oriol Junqueras dient que està disposat a discutir el com però no el què. A mi el que em sorprèn és que a Catalunya hi hagi gent que digui: «La llei no m'agrada, no la puc canviar i, en conseqüència, la incompleixo». ¿Això és democràtic?

-Democràcia i llei no sempre han coincidit en la història.

-En democràcia el primer és complir la llei.

-Nelson Mandela i Rosa Parks, exemplars sens dubte, la van desobeir.

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

 

-¡No ho comparem! Un té a veure amb el genocidi, i l'altra, amb els drets humans. L'autodeterminació està prevista en casos de colònies, d'extermini, de pobles sotmesos mitjançant dictadures, però no per a una segregació d'un Estat democràtic. En cas d'independència unilateral, Catalunya estaria molt sola i allà fora hi fa molt fred. La veritat, a mi em costa molt creure que algú tingui vocació de ser albanès podent ser espanyol. H