Enrique Iglesias 'mata' 'La chica de ayer'

Miguel Bosé va confesar en una ocasió que un dia, durant un concert, es va oblidar de la lletra i, com a recurs, se li va acudir convidar el públic a cantar. Pel que recorda, va superar prou bé el tràngol. El mateix truc va provar dijous a la nit a Marbella Enrique Iglesias, en el seu cas per uns gravíssims problemes de -diguem-ho així- entonació. Però, a diferència de l'intèrpret d'Amante bandido, li va servir de ben poca cosa. El públic es va adonar que allò no sonava com havia de sonar i, per a més inri, ara apareix a Youtube el vídeo d'una espectadora on es pot veure la deficient interpretació de La chica de ayer.

La publicació del vídeo coincideix amb la notícia que Iglesias va arribar dissabte als 1.000 milions de visualitzacions a Youtube de la versió en castellà del vídeo de Bailando, cosa que el col·loca en el top 10 mundial de descàrregues. Ho ha aconseguit 491 dies després d'haver-lo llançat a la plataforma digital (ho va fer l'11 d'abril de l'any passat). El fill de Julio Iglesias, de 40 anys, és l'únic espanyol que entra en la llista que segueix encapçalant PSY i el seu Gangnam style (2.300 milions) i al qual segueixen al podi Justin Bieber (Baby) i Taylor Swift (Blank space). El nòvio d'Anna Kournikova és sisè. Una fita, sens dubte, que queda entelada per l'actuació de Marbella, l'única que ha fet a Espanya en la seva gira mundial.

Notícies relacionades

¿Quant guanya Pablo Motos?

Qui és Rose Hanbury, la presumpta amant del príncep Guillem

MICRÒFON AL PÚBLIC / En el vídeo gravat a la ciutat andalusa, que no s'acosta ni s'acostarà als 1.000 milions de reproduccions de Bailando (ahir havia sigut vist unes 36.000 vegades), s'aprecia que el mateix artista és conscient que alguna cosa falla. Va i ve per l'escenari intentant enviar senyals als seus músics, es treu i es posa l'auricular mirant d'arreglar el retorn que li arriba a les orelles... Ho intenta, però no hi ha manera. Desafina molt. Fins al punt que decideix que sigui el públic qui canti la tornada i alguna part més de la cançó. És més, en un moment donat, potser desesperat pels problemes acústics, llança el micro a la platea. L'hi tornen al cap de poc, de manera que es veu obligat a acabar una peça que hauria de tenir més dominada, donat que la va publicar en el disc Quizás (2002) no sense les protestes dels seguidors de Nacha Pop, escandalitzats davant l'anunci que Iglesias pensava gravar-la. Tenien raons fonamentades per témer el resultat final: la versió del clàssic era oblidable.

El xoude Marbella es recordarà tant com l'àudio que es va filtrar fa anys d'un play back de Rhythm divine que va fer per a un programa de televisió. Encara que els espectadors no es van adonar de res a casa seva perquè els va arribar el so pregravat, algú el va gravar cantant sobre la melodia i va escampar per internet la verdadera actuació, que era per posar-se a plorar... o a riure. Això ja és qüestió de gustos.