més difícil encara

Adrià estima el Cirque du Soleil

Els germans Ferran i Albert posen en marxa el concepte 'Heart' a Eivissa amb el circ

Albert Adrià, ahir al BulliTaller, amb una de les proves per a ’Heart’.

Albert Adrià, ahir al BulliTaller, amb una de les proves per a ’Heart’. / ALBERT BERTRAN

4
Es llegeix en minuts
PAU ARENÓS / BARCELONA

albert Adrià ha tornat al BulliTaller, al carrer de Portaferrissa, després de set anys. El va deixar el 2008, quan se'n va anar d'El Bulli, i ha tornat a aquest lloc on es va gestar la revolució per posar en marxa amb el seu germà Ferran l'últim repte. És una aliança amb el Cirque du Soleil a l'Ibiza Gran Hotel, a Eivissa, que es dirà Heart (cor) i que ha sigut presentada al món a la web www.heartibiza.com. El Cirque du Soleil, amb Guy Laliberté a dalt de tot del trampolí, ha triat el dia de Sant Valentí per al primer batec del projecte.

«El més important de la paraula heart són les tres últimes lletres, art», talla Albert mentre supervisa els assajos d'aquests plats de menjar de carrer que formaran part de l'oferta. «Art és el guió. Música, gastronomia i live art». Cirque du Soleil sense circ. No serà un exercici de circuina, un neologisme que es va aplicar al més difícil encara de Tickets.

A l'agost, Ferran Adrià va punxar en un porexpan de BulliLab, el centre d'estudi del carrer Mèxic de Barcelona, un foli inspirador amb dues paraules en anglès: live art. Art en directe.

Llavors va parlar d'unir el que passa a l'escenari amb el que passa a la sala. Al cap li començava a bullir un concepte encara per especiar. Si ens traslladem enrere, caldria planar sobre Cala Montjoi i l'edat d'or, on va reflexionar sobre els límits de la cuina, que situava en la performance. No va voler anar més enllà de polvoritzar un plat amb esprai per crear una suggestió.

Fa un any, Guy Laliberté els va fer una oferta sense xarxa. Eren vells coneguts: fa una dècada van estar a punt de llançar un Bulli hotel a les Balears a imatge d'aquella Hisenda Benazuza que fins al seu tancament va allotjar l'avantguarda a Sevilla. El maig del 2014, Albert ja parlava que a Eivissa preparaven «alguna cosa» amb «emoció i experiència». Ahir deia: «No és un xou, no és un restaurant». Saber «què no és» resulta més senzill que saber «què és». «No és un sopar espectacle».

Els uns i els altres, els Adrià i el grup de Laliberté, sabien que abans i després els seus interessos confluirien en alguna pista, o en unes quantes: «Des d'allò de l'hotel, era una cosa adormida, que ara s'ha despertat», apunta el xef.

Albert i Ferran han expressat en públic moltes vegades la seva rendició a aquests espectacles en què tremolen les lleis de la física. I alguns analistes, amb una idea simplista i malèvola, entenien que El Bulli era en la gastronomia el mateix que el Cirque du Soleil és en l'art circense. En la nota de premsa, els publicistes es refereixen a la «col·lisió entre el menjar, la música i l'art». Eivissa oferirà dues experiències gastro extremes: Heart i Sublimotion de Paco Roncero, una taula sinestèsica.

TRES ESPAIS / Fa quatre setmanes que sis persones tancades al taller pensen què menjaran centenars de visitants aquest estiu, encara en una data sense determinar, als tres espais en què palpitarà Heart.

Baraka: «És la terrassa, en la qual hi haurà una vintena de llocs, alguns carros en moviment i altres seran fixos, quioscos. S'haurà de donar menjar a molta gent. Donarem feina a 200 persones». Encara en construcció, l'estètica dels vehicles és la del Cirque du Soleil, amb el seu punt oníric i surrealista. Dalí hauria sigut un excel·lent escenògraf per als de la carpa.

¿I què transportaran? Plats que es devoren a les cantonades del planeta, sotmesos a l'enginyeria dels nous temps. Assagen amb dim sum, amb pinxos, amb cebiches, amb masses, «una gran feina amb masses». Farà falta pagar per entrar, amb dret a consumició, i després anar picant d'aquí i d'allà «a un preu mòdic». La representació d'un mercat amb «músics i actuacions de carrer». D'acord, street food, que és un terme carregós.

A les parets del taller, l'habitual i minuciosa investigació que caracteritza els Adrià: «Vaig arribar i, com abans, vaig buscar llibres, sobretot, de menjars del món. Però on he trobat més informació és a YouTube. Aquesta és la diferència amb el que passava abans del 2008».

LA PANTALLA / Abans d'arribar a The Workshop, el visitant toparà amb obres d'art. A la llista de la compra, lluminàries internacionals, noms que destaparan més endavant. «Aquí passaran coses. S'hi asseuran 160 persones. Mentre la gent menja, entre les taules, hi haurà música, live art. Aniran menjant i mirant. Comptem amb una pantalla d'uns 25 metres en què es projectarà el que passa a la sala». El preu serà un altre, uns 150 euros: «Encara estem estudiant què donarem, perquè no vull fer una mala còpia de Tickets». La setmana que ve, i durant 15 dies, el director artístic del circ se sumarà al taller per a aquesta «col·lisió», xoc de planetes.

Notícies relacionades

De matinada The Workshop es transformarà en La Boîte: Albert pensa en «caixes en què el menjar aguanti». El tancament, amb la sortida del sol. «¡És que és Eivissa!».

En realitat, hi ha un quart espai, el Casino de l'Ibiza Gran Hotel. Dissenya unes safates perquè els clients puguin menjar, a partir del mes d'abril, mentre juguen. Probablement serà el repte més important de la seva carrera. Preparar delicadeses per a gent asseguda al voltant d'una taula, però amb un menú que són cartes. ¿Qui en voldrà una mossegada si la sort li ha sigut esquiva?