Anar al contingut

AL QUIOSC, DEMÀ, AMB 'EL PERIÓDICO'

Ai Weiwei: «El Govern xinès em va fer popular»

El setmanari 'Time Out' publica una entrevista amb el polèmic artista

EL PERIÓDICO / BARCELONA

És l'artista xinès més conegut i influent de l'actualitat i l'activista més cèlebre contra el règim de Pequín. Ha estat agredit per la policia, que el va retenir incomunicat durant 81 dies, i perseguit pels tribunals, que li han atribuït des de delicte fiscal fins a bigàmia. Fa tres anys que no el deixen sortir del seu país i que el seu estudi s'ha convertit en una mena de Gran Germà amb càmeres de vigilància per tots costats, però tot i així ha estat capaç d'organitzar exposicions per tot el planeta i de comunicar-se amb una audiència global, gràcies a les xarxes socials i a les noves tecnologies. És Ai Weiwei, un artista del renaixement per a uns i un creador superficial i efectista per a altres. I per a tothom, un autor que va començar a ser conegut l'any 2007, després de la seva participació en la Documenta de Kassel (Alemanya), i el reconeixement internacional del qual va arribar auspiciat per l'animadversió que per ell senten les autoritats del seu país: «El Govern xinès em va fer popular», afirma a l'entrevista oferta a la revista Time Out que demà s'entrega amb EL PERIÓDICO.

La trobada amb el setmanari va ser fa pocs dies al seu estudi de Pequín amb motiu de la gran exposició sobre l'artista, la seva primera retrospectiva a Espanya, que dimarts s'inaugura a la Virreina, una mostra que reunirà 42 peces que recorren tota la trajectòria artística d'Ai Weiwei, des dels seus inicis l'any 1983 fins a l'actualitat.I les principals línies d'argumentació de les quals, juntament amb la seva experiència vital, recull la revista DOMINICAL, que diumenge que ve s'entregarà amb el diari.

L'ACTIVISME / A l'entrevista de demà a Time Out Ai Weiwei toca tots els temes que se li plantegen. Parla del seu activisme: «A través de l'art presento els meus raonaments i a través d'aquests faig art»; de les limitacions, o no, del seu confinament: «Potser no sóc el millor artista, però sóc el millor artista per control remot»; del que troba a faltar: «Enyoro Londres, que és el que realment es pot denominar una societat civil, un terme que no pots ni esmentar a la Xina, on el consideren gairebé com una paraulota», i dels seus somnis de futur: «Molta gent creu que aquí no hi ha possibilitats de canvi però jo sóc una mica més naïf». I és contundent a l'hora d'explicar la seva relació amb les xarxes socials: «Sóc un pur producte d'internet». Més coses, demà i diumenge amb EL PERIÓDICO.

Temes: Ai Weiwei Xina Art