El cel del pare Manel

Un any més, i sota l'enginyós reclam de Guanya't el cel amb el pare Manel, la gala que organitza la fundació d'aquest religiós-incansable-activista-social va ser tot un èxit. La nit prometia. Pels esdeveniments del dia (l'abdicació del rei aquell mateix matí va ser un tema recurrent per part dels convidats). I pel cartell, en què no podia faltar el fidel Joan Manuel Serrat, sempre disposat a la causa i que va propiciar el moment àlgid de la vetllada. Va ser quan va cantar amb els entregats germans Múñoz d'Estopa Me'n vaig a peu (el tema el tenien fresc, perquè l'acaben de gravar junts per al pròxim disc en català de Serrat).

Abans, David i José van interpretar la balada Tan solo (la peça que obre l'espectacle amb què estan de gira en format acústic). I van tornar per animar el personal amb el seu megahit Como Camarón (curiosament, el tema amb què tanquen els seus concerts d'A solas).

A RITME DE 'BULERÍA' / El Barcelona Teatre Musical (BTM) va acollir per segona edició (i ja en sumen 18) un espectacle que té com a objectiu recaptar fons per a persones en risc d'exclusió social dels barris de Verdum i Roquetes, i per a reclusos de diverses presons. I per l'escenari de l'antic Palau d'Esports també van desfilar artistes i humoristes com Carlos Latre, Jordi Évole, Ximenis, Carlos Blanco, Antonio El Mago Pop Díaz, i els artífexs de l'espectacle de dansa i música El ADN del alma, que capitanejats per Ramón Giménez van animar el personal amb les bulerías Juego i A mi tío Gabriel (amb un final de ritme molt rumbós).

Manel Fuentes i Carles Flavià van exercir d'animats mestres de cerimònies. I Serrat va demostrar que manté intacta la seva capacitat d'emocionar, amb algunes de les seves composicions més eternes. Per a l'ocasió, va recuperar Algo personal, Seria fantàstic, Pare i Mediterráneo. I ho va fer amb l'únic acompanyament d'un altre incombustible, i un pianista que el coneix a la perfecció, Ricard Miralles.

Notícies relacionades

El youtuber Jordi Wild (40 anys) ho té clar sobre el català: «El castellà ja ha guanyat»

Aquesta és la foto més cotitzada de l’estiu: qui l’aconsegueixi pot guanyar una fortuna

 

Però, si algú va ser el rei de la nit, aquest va ser Manel Pousa, el capellà més conegut de Barcelona. Com sempre discret i humil, el pare Manel va agrair l'actuació dels artistes que hi havien participat. I va parlar als assistents de la seva fundació, sempre pendent dels més desafavorits i decidit a reduir les desigualtats que pateixen els que es troben en situació de més vulnerabilitat (focalitzant la seva atenció en els nens i els joves). És un home que parla sense embuts. No busca protagonisme. La seva vida són les persones. I la seva passió, ajudar.