Elle MacPherson, 50 anys esplèndids

Descobrir al calendari que aquest dissabte Elle MacPherson ingressarà al club dels de la cinquantena es converteix en màxima existencial per a tots aquells que no es creuen que, després d'haver espremut els 20, els 30 i els 40 anys, el que és bo de veritat comença quan es deixen enrere els 49. Resistir o rendir-se. Sentir-se encara jove o cedir a les sensacions que s'està lluny del temps de l'esplendor. MacPherson és un excés de dona que combat el rellotge biològic –"sóc una esclava de la meva forma física"– per perpetuar mentre pugui l'esplendor que li va atorgar la genètica escocesa i l'estil de vida australià.

La fotografia que il·lumina aquesta doble pàgina pot ocupar el primer pis del podi dels pòsters d'un taller mecànic, però també serviria per presidir l'oratori d'aquella legió d'il·lusos que somien amb la vida eterna, sense esquerdes, com si l'arruga no pogués ser bonica. Contemplem, estirada al parquet  d'una sala de spinning, Eleanor MacPherson, Elle per al món mundial perquè, asseguren les biografies oficials, a la casa familiar van acceptar amb simpatia que la mainadera l'anomenés Elle perquè era incapaç de pronunciar bé el nom de l'elegida. Com la revista per a dones, ¿MacPherson va donar nom a la publicació com el Barça a la ciutat de Barcelona, que diria Josep Lluís Núñez? La confusió o l'acudit va néixer, a principis dels 80, perquè l'edició nord-americana d'Elle va dur tants mesos a la portada l'australiana que transmetia la sensació de ser el book mensual de la model i no una revista per a working girls.

La vida d'una mega-top-model està maquillada per felicitat postissa. Una màscara a l'estil Aldous Huxley. Les entrevistes que ha concedit responen a un discurs ben traçat. Tot és tan meravellós que et pot fer  sentir idiota. "No fumo, no bec, cuido la dieta, vaig en bici, munto a cavall, practico tennis, cap vici", repetia amb envejable somriure ros. Fins que un dia va reconèixer que va haver d'ingressar en una clínica per rehabilitar-se de la seva afició al trago llarg. Va tirar endavant. Ho certifica la foto del taller. L'hemeroteca conserva també desenes de milers de fotografies de MacPherson. Imatges de tres dècades i a les ciutats més fashion del planeta, on se la veu hiperactiva, complaent: d'empresària solidària amb pobres i malalts crònics, directora de la imatge de la marca amb què ven perfumeria i roba interior, mare feliç i exdona conformista, tros de bellesa que dóna brillantor a una entrega de premis cinematogràfics, cartell del luxe per a milionaris (rellotges, joies, roba, bosses, automòbils de gamma alta). Esquiant a Colorado, EUA. Fent surf a les onades de Hawaii.

"No fumo, no bec, cuido la dieta, munto a cavall, vaig en bici", deia abans de deixar la seva afició al trago llarg

Les escenes sobre la passarel·la són escasses. "Abans que model sóc empresària", va advertir fa temps. És cert. Elle és més de portades (Harper's Bazaar, Sports Ilustrated, Vogue, sempre Elle) i alguns passets cinematogràfics, els justos per sumar pantalles al currículum (Alice, de Woody Allen, o Sirenas, de John Dulgan).

Quan aquest diari va arribar als quioscos, Elle MacPherson era una noia de quinze anys desenvolupada fins als 183 centímetres d'altura i pits petits. A la noia que va abandonar la carrera de Dret perquè un nòvio fotògraf pigmalió la convertís en supermodel, en dona i divorciada exprés li faltava poc per florir (90-63-90 eren els dígits del carnet perímetral de l'excel·lència). En els 35 anys d'història d'aquest diari, alguns periodistes van tenir l'oportunitat d'ensopegar amb El Cos de cervell destacat.

Pujant el Kilimanjaro

"Em falta activitat sexual i això resulta molt frustrant", li va confessar a Núria Navarro el 1996, en una visita d'obres al Fashion Café, l'aventura barcelonina que va acabar en fracàs. Hi va haver centenars de voluntaris a posar remei a la sequera amatòria, però la que sens dubte va lligar al passeig de Gràcia va ser la seva sòcia Naomi Campbell (amb el ballarí Joaquín Cortés). "No he tingut mai vergonya de despullar-me", va explicar perquè s'entengués la llegendària portada del Play Boy amb un interessant encreuament de cames que ni Sharon Stone.

"Em falta activitat sexual i resulta molt frustrant", va revelar el 1996. Amb els anys va assolir les seves metes

Notícies relacionades

A la venda la mansió de luxe on va viure un exjugador del Barça a Gavà: espectacular i exclusiva

Ibai Llanos es gasta 2.000 euros en la pizza més cara del món i aquesta és la seva conclusió

En la trobada amb EL PERIÓDICO, l'arximilionària va tenir el moment dalai-lama a l'explicar com va tonificar els músculs de l'ànima pujant el Kilimanjaro, es va commocionar al revelar que somiava crear una família i que algun dia seria una dona de negocis al 100%. Amb els anys, va aconseguir tenir descendència, malgrat que sense un home estable al costat, i sobretot va arribar a les cotes del business. No hi ha top o extop que la superi en fortuna.

Aquest dissabte, arriben els 50 per a Elle MacPherson, reina de tota una generació de reines de la bellesa. Està molt viva, en contínua plena dansa del ventre, al capdamunt envoltada, acompanyada per Claudia Schiffer, Naomi Campbell, Cindy Crawford, Christy Turlingston i Linda Evangelista. Bufarà les espelmes amb els seus dos fills i envoltada per una cort de familiars i amics. Es descarta la presència de qualsevol dels homes que van irrompre en la seva vida: Gilles Bosmon, Ayrton Senna, Mick Jagger, Kevin Costner, Tim Jeffries o Arpad Busson.