Casa Leopoldo ret homenatge a Távora

La mestressa de Casa Leopoldo,Rosa Gil, va improvisar ahir el primer homenatge sorgit d'aquest restaurant del Raval. I l'escollit va ser el dramaturg i director sevillàSalvador Távora, que en un acte-dinar amb fi de festa inclòs es va mostrar emocionat i va voler agrair-li el gest recitant-li un colpidor cant que s'acabava així: «Yo te quiero con el alma/ y el alma nunca se muere». Entre els convidats hi havia cares conegudes com les d'Oriol Bohigas, Paco Ibáñez, Carles FlaviàiJaume Sisa, que van acabar ovacionant els integrants de la companyia deTávora,La Cuadra de Sevilla, quan van començar a cantar i ballar.

Micròfon en mà i sense treure's el davantal de grans llunes,Gil va explicar el perquè de tot plegat. «Es preguntaran per què faig unalepoldina perSalvador Távora.Doncs molt senzill. Quan va presentar el seu espectacleCarmenaquí a la premsa, a l'anar-se'n li vaig dir: 'Ets a casa teva'. I ell em va respondre: 'No,miarma, sóc amb la meva família'. I em va fer estremir i vaig començar a recordar quan el meu pare torejava [el seu pare va ser el toreroGermán Gil El exquisito], l'inici de la seva relació ambTávora,l'afinitat que tenien en el pensament i en la vida mateixa... La Cuadra deSalvadori la meva quadra són els meus amics, és a dir, la verdadera família que un acaba tenint. Que Déu reparteixi sort».

Notícies relacionades

Alejandro Sanz i Ivet Playà: no és amor, és poder

Taller de costura d’espardenyes a Toni Pons: «És el calçat més antic d’Europa, el primer model té 6.200 anys i es va trobar a Granada»

Per celebrar aquest primer aniversari dels seus homenatges, va convidarIbáñeza cantar la versió «antiianqui» de l'aniversari feliç. «Aquest és un acte de resistència contra els americans aniquiladors, els nostres enemics mortals», va emfatitzar el cantautor. I després d'una interpretació que va acabar corejada pels presents,Távorava vaticinar que «en la creativitat hi ha el futur de la societat».

El dramaturg va regalar a la propietària de Casa Leopoldo una foto que aquesta es va fer amb la companyia (amb el cavall de l'elenc inclòs). Mentre queGilli va entregar un exemplar del llibre La nena de Leopoldo,d'Arturo San Agustín,i va recordar la següent frase deLorca: «El duende no es un sabor, es un poder. Y vosotros nos cautiváis con este poderoso duende». Mentre queSisa,sempre inspirat, va assegurar a aquest diari que «Távoraés l'home que millor expressa l'Andalusia de sempre i la contemporània. Ho fa des de fa molt temps. I hauria de ser el president de la Junta d'Andalusia si la política i la poesia es poguessin casar».