El Titanic es va enfonsar per l'error del timoner, segons un nou llibre

L'enfonsament del Titanic, en el seu viatge inaugural des de Southampton a Nova York l'abril del 1912, no es va ser perquè anava massa ràpid o perquè la tripulació va veure massa tard l'iceberg, sinó que va ser conseqüència d'un error del timoner. Així ho ha revelat un llibre basat en les declaracions de la néta del segon oficial del transatlàntic, Charles Lightoller, que va sobreviure a l'accident i que va decidir mantenir en secret aquest error. Només l'hi va explicar a la seva dona i aquesta l'hi va explicar a la seva néta, l'escriptora Louise Patten.

Segons explica Patten, de 56 anys, en la seva nova novel·la Good as Gold, la tripulació va veure a temps l'iceberg, però el timoner va virar en la direcció equivocada, i per això l'embarcació no va poder evitar la col·lisió amb la massa de gel. L'error, que va costar la vida a 1.517 persones, es va produir perquè en aquella època, un moment de transició de la navegació a vela a la navegació a motor, convivien dos sistemes de govern de les naus, sotmesos a dos comandaments diferents, que estaven situats un davant de l'altre.

Dos sistemes de navegació

Molts dels navegants de llavors, fins i tot molts oficials del Titanic, havien estat abans al comandament de vaixells de vela. D'aquí ve que estiguessin acostumats a donar ordres segons el vell sistema, cosa que vol dir que si un volia que el vaixell anés en una direcció, s'havia de girar la pala del timó en l'oposada. En canvi, el nou sistema era com conduir un automòbil: el timó es gira en la mateixa direcció en què vol que vagi l'embarcació. L'ordre de tot a babord (l'esquerra de l'embarcació) significava que s'havia de girar la pala del timó a la dreta amb el vell sistema, i a l'esquerra, amb les embarcacions a motor.

Quan el primer oficial, William Murdoch, va veure l'iceberg a dues milles de distància, va donar l'ordre de "fort a estribord", però va ser malinterpretat pel seu subordinat Robert Hitchins, que va virar en el sentit equivocat. Tot i que gairebé immediatament se'l va advertir de l'error i se li va dir que ho corregís, ja era massa tard com a conseqüència de les elevades inèrcies del Titanic.

Segona equivocació

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

No va ser aquest l'únic error que es va cometre aquella nit. Després del primer error, va prendre el comandament del Titanic Bruce Ismay, president de la companyia propietària del vaixell, la White Star Line. Convençut que el vaixell era insubmergible, Ismay va convèncer el capità del Titanic que seguís navegant cap a l'iceberg en lloc de frenar la maniobra. Això va fer que augmentés la pressió de l'aigua que entrava pel casc avariat, i per això el Titanic va trigar molt més temps a enfonsar-se del que hauria estat normal en altres circumstàncies.

Charles Lightoller va mantenir en secret aquest error durant les indagacions que es van portar a terme als dos costats de l'Atlàntic per temor a una bancarrota de la naviliera si es coneixia la veritat. Lightoller va morir el 1952 --aleshores estava considerat un heroi pel seu paper en l'evacuació de Dunquerque a la segona guerra mundial--, i la seva família no va voler revelar la veritat fins ara per por d'arruïnar la seva reputació.