Carmen Posadas: "Amb la literatura estalvio en psicoanàlisi"

VUvn ferm i indefinit accent la delata: porta món a l'esquena. L'Uruguai, Moscou, Buenos Aires, Madrid... I Barcelona. Vestida d'ella mateixa --informal però arreglada--, Carmen Posadas va presentar la setmana passada a la capital catalana el seu nou llibre, Literatura, adulterio y una Visa platino (Planeta). Una antologia de 19 relats curts, "alguns d'ells inèdits", escrits al llarg dels seus 30 anys de carrera literària. "M'estalvio molts diners en psicoanàlisi amb la literatura", va declarar sense complexos aquesta escriptora que vessa glamur. "Escriure és una teràpia que m'ajuda a exorcitzar els dimonis que tots tenim".

Guanyadora del premi Planeta el 1998 amb Pequeñas infamias, Posadas ha cultivat tots els gèneres literaris, però se sent més còmoda escrivint relats, encara que, com va aclarir, "en la nostra cultura no hi ha tradició de contistes". Fins i tot va assegurar que "hi ha grans escriptors que no saben gens d'escriure contes". "Quan en llegeixes un de Clarín t'adones que no en té ni idea", va afegir.

EL FANTASMA DE LA VELLESA

La nova obra d'aquesta autora nascuda a l'Uruguai reflecteix una gran obsessió per desmuntar la mentida de certes aparences. "Em diverteixen les màscares que tots ens posem perquè els altres ens estimin", va afirmar a la presentació. En aquest sentit, va declarar que ella representa el paper "d'explicar coses" i dir el que pensa. "Porto la màscara de qui no en porta".

Aquesta dona que resideix a Madrid des del 1965, reconeix que sempre ha tingut por del pas del temps. "De petita em volia morir als 30 perquè pensava que després no em podia passar res d'interessant", va revelar. I va recordar que escriure la Bella Otero la va ajudar a superar el pas del temps: "Vaig compartir amb ella el pànic per envellir i gràcies al llibre aquell fantasma el vaig superar".

Els diners, l'amor, la ironia i la mort són el fil conductor d'aquestes obres explicades en primera i tercera persona. Pel que fa a aquest últim ingredient l'autora va assenyalar que li agrada "posar els protagonistes al límit perquè la mort és el moment de la veritat".

Un dels contes es titula El club de los millonarios aburridos. L'escriptora va afirmar que coneix "molts milionaris avorrits", però va matisar que mai ha pertangut a aquest club.

Un altre conte, La moral de un snob, està protagonitzat per "un home frívol que es planteja canviar". Segons la contista "una certa frivolitat en la vida és necessària". I va assegurar que li passa el mateix que a Oscar Wilde: "Tinc debilitat pels frívols, aquell personatge absurd que té una escala de valors capgirada, però em fa riure".

Notícies relacionades

Alejandro Sanz i Ivet Playà: no és amor, és poder

Taller de costura d’espardenyes a Toni Pons: «És el calçat més antic d’Europa, el primer model té 6.200 anys i es va trobar a Granada»

Posadas té present que de petita era una nena "tremendament lletja". Amb 16 anys, la seva mare la va portar al cirurgià estètic per operar-la del nas i la seva vida li va canviar. Està a favor de la cirurgia estètica en certs casos, però no pensa tornar a operar-se perquè "la majoria de les dones que ho fan semblen clòniques".

L'escriptora --que al setembre serà àvia d'un nen que es dirà Jaime-- no amaga la seva addicció a les potingues cosmètiques. "La meva filla és doctora estètica i tots els recautxutatges que et pots fer sense passar pel bisturí, els practico". De la seva pròxima obra no en va voler avançar res perquè diu que és "supersticiosa", però va afirmar que és una biografia d'una dona espanyola que va canviar la història d'Europa i que ara està sobretot "estudiant".