Luz Casal agraeix l'afecte rebut durant la quimioteràpia

Entre signes d'admiració, Luz Casal va anunciar dimarts passat a través de la seva pàgina web que, finalment, ha tancat l'amarg capítol de la quimioteràpia. Punt final. O seguit. Ni ella ho sap perquè continua lluitant amb molta valentia contra el càncer de mama. L'artista, de 48 anys, ho diu tot en la primera frase del comunicat: "Allò que no ens mata ens fa més forts". La frase, robada a Friedrich Nietzsche, és només el principi d'un text que posa els pèls de punta i que demostra que la cantant gallega de naixement i asturiana de cor està fràgil, adolorida i calba, però viva. I això és l'únic que compta.

La cantant va ser intervinguda d'urgències a la clínica Ruber de Madrid el mes de gener passat. El càncer havia aparegut en la seva vida i va decidir "agafar-lo per les banyes". Això li va suposar deixar de ser artista i convertir-se en malalta, un paper infinitament més difícil. El 31 de gener, quan va donar la benvinguda a la quimioteràpia a la seva web, ja va mostrar tenir el cap i el cor molt ben moblats: "Tinc la certesa que no defalliré en cap moment".

TOCADA PERÒ NO ENFONSADA

Ara, cinc mesos després, Casal demostra que el càncer l'ha tocat, però no enfonsat. "Durant tots aquests mesos --afirma-- he passat de ser una persona físicament imbatible a ser una dona dependent i fràgil". Ella, la resplendent, sensible, serena i atractiva intèrpret de temes com Un mar de confianza, admet que les seves venes estan "cremades", els seus ulls "ganduls i plorosos", els seus ossos "adolorits", els seus músculs "lents", el seu cervell "mandrós" i el seu cap "¡calb!".

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

La polifacètica i inclassificable artista converteix el comunicat en una carta d'agraïment en què no s'oblida de ningú, especialment de tots els que li van dir "t'estimo" mentre lluitava amb totes les forces amb el càncer. Casal dóna les gràcies a aquells que li "van exigir" que no se n'anés d'aquest món i també a aquells que es van sentir a prop seu escoltant els seus discos.

La llista és molt llarga: "Als que resen per mi, als que em van recomanar marihuana, als que es van oferir per ajudar-me com a infermers i massatgistes, als que em van enviar flors..." Davant de tots ells, Luz es treu el barret.