Les penes del futbol italià

La qüestió resulta especialment greu pels noms dels futbolistes que ja no formen part de les plantilles dels equips italians. El Milan s’ha separat del seu porter italià Gianluigi Donnarumma, considerat un dels millors en l’actualitat. L’Inter, campió d’Itàlia l’any passat, ara jugarà sense el defensor marroquí Achraf Hakimi, i el seu antic tòtem, l’atacant belga Romelu Lukaku. I l’antipàtic però talentós portuguès Cristiano Ronaldo, escollit aquest any el millor futbolista del segle, ha deixat la Juventus amb un «Grazzie» a les xarxes que alguns fins i tot han interpretat com una mofa. 

Amb l’afegit de la burla que Donnarumma se n’ha anat al Paris Sant-German amb un contracte caducat amb el Milan que deixa zero euros a la caixa del futbol italià. Ronaldo ha sigut cedit al Manchester United amb una pèrdua de capital de 14 milions d’euros per a la Juve, segons càlculs del diari ‘Domani’ (tot i que, això sí, la maniobra estalviarà als bianconeri els més de 80 milions d’euros previstos per al sou del jugador). I fins i tot la tornada del davanter italià Moise Kean a la Juve, procedent de l’Everton, podria implicar pèrdues. 

La qüestió és que el cas ha esclatat en el món del futbol italià, amb crítiques sense pietat i ferotges comentaris per part dels tifosi i els comentaristes i opinòlegs del sector. «Arrenca la Serie A dels miserables», ha escrit el diari ‘Il Fatto Quotidiano’. «A la Juve li han clavat una bona pallissa. I també la sortida de Lukaku i Hakimi és un senyal alarmant», ha argumentat l’exfutbolista Marco Borriello. «El declivi de la Serie A podria ser irreversible perquè aquest campionat ja no té una identitat», ha escrit el sociòleg Pippo Russo. «Han reclutat només les restes dels campionats principals», ha continuat. 

Preguntes sense resposta

¿Què li passa al calcio? Ningú n’està segur, tot i que la majoria explica la situació com el resultat d’errors del passat, l’absència d’una correcta programació industrial a llarg termini, i les ferides deixades a les finances dels grans clubs italians per la pandèmia. Ho reflecteix la transferència de Lukaku al Chelsea, cedit pel Milan per 115 milions d’euros, segons mitjans anglesos. En altres casos, la solució ha sigut la de pagaments molt dilatats, com la compra de Manuel Locatelli per part del Sassuolo, que tot just el febrer del 2023 en començarà a pagar l’adquisició. 

¿Ha deixat el calcio de ser uns dels campionats més importants d’Europa? ¿Com acabarà si els clubs només busquen consolidar els balanços? ¿És aquest entotsolament un reflex de futbol que ja no té ambicions? Totes aquestes preguntes i inquietuds sobrevolen sobre el tema.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

Hi ha excepcions. La Roma, per exemple. L’equip més popular de la capital d’Itàlia continua gastant. Així s’ha estrenat com a tècnic l’‘emperador’ José Mourinho, que a més en els últims mesos ha anunciat importants fitxatges, com els de l’atacant anglès Tammy Abraham, el davanter uzbek Eldor Shomurodov, el lateral uruguaià Matías Viña i el porter portuguès Rui Patrício. I en el mateix front també hi ha l’Atalanta, un equip que a més d’haver venut bé –com és el cas del defensa argentí Cristian Romero, cedit a l’anglès Tottenham–, també ha pescat alguns jugadors prometedors, com el migcampista neerlandès Teun Koopmeiners. 

A més, no tots creuen que aquesta fase del calcio porta males notícies. Després d’anys de compravendes compulsives (el magnat i antic primer ministre italià Silvio Berlusconi va ser un dels primers a Europa a gastar fortunes en els fitxatges), alguns veuen en aquesta època d’estretor una possibilitat de renaixement per al futbol italià. Com l’escriptor i periodista Mario Sconcerti, que ha considerat que aquest campionat podria ser «apassionant», ja que «aquesta nova pobresa el fa incert». Fins aquí el que se sap. Les quinieles ho tindran difícil.