Així es viu el futbol sent àrab musulmana

iran-mujeres

iran-mujeres / ATTA KENARE (AFP)

2
Es llegeix en minuts
EFE

Les dones musulmanes estan d’enhorabona. A poc a poc el seu accés als estadis i competicions als països àrabs és un fet però, tot i que ja poden entrar a recintes esportius, encara hi ha moltes traves culturals i religioses que els impedeixen disfrutar de l’esport en igualtat de condicions que els homes. 

El Sudan i l’Aràbia Saudita, dos països on les dones ho tenen molt complicat per practicar esports, van inaugurar en els últims dies les seves primeres lligues femenines de futbol. La competició és molt diferent a la que es pot veure en qualsevol altra lloc del món: Els estadis no permeten l’ingrés d’homes i les jugadores han de portar «uniformes esportius adequats» a la «cultura» masclista predominant perquè puguin jugar davant un públic íntegrament format per dones.

Així viuen el futbol les dones depenent de cada país:

  • El Sudan:

La cap del comitè de futbol femení de la Federació Sudanesa de Futbol, Mervat Husein, va destacar que «cada dona té el dret d’assistir als partits als estadis sense tutor o company». L’inici del campionat sudanès ha sigut una fita, i per celebrar-ho, va destacar Husein, els homes van poder entrar a la seva inauguració dilluns passat, tot i que no podran assistir als partits de la resta del torneig. Husein va emfatitzar que les jugadores han de portar els uniformes esportius amb les «particularitats culturals» sudaneses, una fet que les afecta, però no els homes. La lliga arriba enmig d’una transició política al país que a l’agost va assolir un Govern transitori d’unitat nacional que porti al país cap a un procés democràtic.

  • L’Aràbia Saudita:

Divendres passat, la ultraconservadora nació va llançar la primera lliga oficial de futbol femení, una competició que no es retransmet per televisió i que només tenen permesa l’entrada les dones. La lliga arriba després que a començaments de l’any passat es permetés l’ingrés de les dones als estadis, sota la fórmula de crear «un espai privat a les famílies», sense esmentar directament l’entrada de dones.  La mesura va ser històrica en un país on fins al 2012 estava prohibit a les dones que practiquessin cap esport. No obstant, en el torneig de futbol femení saudita des d’àrbitres a assistents mèdics totes són dones i en el públic no hi pot haver cap home, inclosos els menors d’edat.

  • Els Emirats Àrabs Units:

Les dones poden accedir i assistir a esdeveniments esportius, una fet al qual ha afavorit l’aposta dels dos països per l’esport.

 

  • Qatar:

Passa com a EAU.

  • L’Iraq

Hi ha alguns equips femenins i una selecció femenina de futbol que representa el país, tot i que la presència de la dona als estadis varia d’una província a l’altra.

  • El Kurdistan
Notícies relacionades

En aquesta regió iraquiana del nord, accedeixen als recintes esportius sense més contratemps. En altres parts del país on hi ha partits islàmics i més pes de les comunitats religioses hi ha pressió perquè les dones no hi accedeixin, i culturalment no està ben vist a moltes regions.

  • Síria:

La presència de les dones als camps de futbol és habitual malgrat el conflicte que ha deixat a aquest país pràcticament aïllat internacionalment. El 2017 el campionat de la lliga femenina va tornar a posar-se en marxa després d’una suspensió per la crisi i la guerra que va començar el 2011. La tradició de l’esport femení a Síria ve de fa temps. El 1971, les sirianes van trencar el domini masculí en el futbol per formar el primer equip a la ciutat d’Alep, considerat el primer equip femení a l’Orient Mitjà. El problema ara no és cultural ni religiós, sinó el conflicte, el gran problema que té la regió.