Anar al contingut
Convidades o camuflades: així viuen les dones el futbol a l'Iran

Convidades o camuflades: així viuen les dones el futbol a l'Iran

Marina Villén (EFE)

Tot i que molt lentament, alguna cosa sembla que s’està removent a l’Iran amb les dones i el futbol. Fins ara només han pogut entrar als estadis per veure els equips masculins per invitació, en comptades ocasions, o de manera clandestina a causa del veto de les autoritats iranianes. Però aquest tancament va cedint a poc a poc gràcies, sobretot, a la pressió exercida per la FIFA.

De fet, les dones han pogut comprar per primera vegada entrades, tot i que en nombre limitat, per al partit d’aquest dijous de classificació per al Mundial de Qatar 2022 entre les seleccions de l’Iran i Cambodja, que es jugarà a l’estadi Azadi de Teheran.

Tot un èxit si es té en compte que en aquest camp emblemàtic només s’ha permès l’accés a algunes dones en dues ocasions: el partit entre el club iranià Persèpolis i el japonès Kashima Antlers de la Lliga de la Confederació Asiàtica de Futbol (AFC) el novembre passat, i l’amistós entre l’Iran i Bolívia, l’octubre del 2018. Tolerància amb comptagotes.

La majoria de les centenars d’assistents eren familiars dels jugadors, empleades de la Federació de Futbol de l’Iran i personal diplomàtic de l’equip visitant. Tot i que van ser ‘seleccionades’ o convidades, la seva presència a Azadi va marcar un abans i un després, per molt que estiguessin separades dels homes en una grada especial. El seu comportament va ser «el normal en un estadi»: «Vam tocar la vuvucela, vam cridar, vam saltar... no ens vam sentir cohibides en cap moment», recorda a Efe una diplomàtica llatinoamericana que va acudir a l’Iran-Bolívia.

Incredulitat en les espectadores

Aquesta dona va renunciar al privilegi de veure el partit a la llotja dels diplomàtics i es va barrejar amb les seguidores iranianes per viure de prop les seves emocions. «Va ser un xoc bastant gran per als homes». Ens miraven, però crec que la seva reacció era de suport. Va ser una experiència especial i em vaig sentir feliç de formar part d’aquella primera vegada i veure la cara de felicitat d’aquestes noies, que semblava que no s’acabaven de creure el que estava passant», explica.

I és que des de la Revolució Islàmica de 1979, liderada per l’aiatol·là Ruhollah Khomeini, les dones no tenen dret a entrar als estadis de l’Iran per veure jugar els homes. Les seves autoritats iranianes argumenten que l’ambient  dels estadis no és l’apropiat per a les dones perquè els aficionats tenen de vegades un comportament violent i fan servir un llenguatge groller.

Algunes recorren a la disfressa per eludir la fèrria vigilància dels porters dels estadis. Com la jove de 25 anys Sahar Nazeri, que es va colar quan en tenia 10 en un partit del Persèpolis fent-se passar per un noi al costat del seu pare i el seu germà. «Jo en aquella època no estava gaire desenvolupada i vestia una mica com un noi, així que em vaig recollir els cabells en una cua sota de la gorra i no semblava una dona», explica a Efe Nazeri.

Empentes i insults

Malgrat confiar que ningú s’adonaria que era una noia, reconeix que estava «una mica nerviosa al saber que feia una cosa prohibida». També li va produir inquietud a l’entrada i la sortida les empentes dels seguidors, els insults i la possibilitat que esclatessin baralles entre ells. «L’ambient no era gaire bo», confessa.

Tot i que per a ella l’experiència va ser «molt divertida», considera que cal «preparar l’ambient a poc a poc» per evitar problemes com l’assetjament i perquè les dones se sentin segures veient els partits. Altres dones que han entrat als estadis disfressades amb gorres i fins i tot barbes postisses han sigut detingudes per la Policia, la qual cosa ha fomentat les crítiques de les organitzacions de drets humans i de la FIFA.

Les pressions sobre el Govern iranià es van agreujar després de la mort  recent de la jove seguidora del club Esteghlal Sahar Jodayari, que es va immolar al saber que podria ser condemnada a sis mesos de presó per intentar entrar a l’estadi disfressada d’home. La Federació Espanyola de Futbol (FEF) també està pressionant les autoritats de l’Aràbia Saudita perquè eliminin el tracte discriminatori a les dones i es pugui jugar allà la pròxima Supercopa d’Espanya. 

Rècord d’assistència femenina

Sigui per convicció pròpia o per efecte de les pressions, el cas és que aquest dijous entraran a l’estadi Azadi sense problemes unes 4.000 dones que no necessitaran disfressa, una xifra que només es va registrar anteriorment en aquest recinte durant la retransmissió televisiva de l’Iran-Espanya  del Mundial de Rússia el juny del 2018.

L’esdeveniment va estar a punt de cancel·lar-se per un problema amb els permisos, però una hora abans de l’inici del partit es van obrir les portes tant per als homes com per a les dones, que portaven banderes iranianes i portaven el rostre pintat amb els colors nacionals.

Una administrativa que va acudir aquell dia a Azadi amb la seva família, de nom Shirin Rezai, va comentar a Efe que el comportament respectuós de tothom va transmetre «confiança» a les dones i va demostrar que la seva entrada lliure als estadis pot tenir «un efecte positiu».