El #MeToo no arriba al futbol

L’octubre del 2017 es va fer viral el hashtag #MeToo per denunciar l’agressió i l’assetjament sexual de manera generalitzada per part d’homes a dones en la indústria del cine. Les revelacions van provocar un efecte dòmino i desenes d’homes en posicions de poder van caure. El sospitós més recent, el tenor Plácido Domingo. La indústria del cine va fer un pas endavant i els va deixar de banda condemnant les seves actituds. L’efecte Weinstein es va propagar per altres àmbits, com ara la política, amb repetides denúncies als abusos comesos pel president dels Estats Units, Donald Trump, o fins i tot l’esport professional, amb les més de 265 gimnastes que van denunciar els abusos del doctor Larry Nassar condemnat a entre 40 i 125 anys de presó. Va quedar un oasi: el futbol d’elit. 

Enmig del clima d’apoderament de les víctimes d’abús, l’exmodel nord-americana Kathryn Mayorga va decidir reviure aquell episodi traumàtic de la seva vida i denunciar. Va acusar Cristiano Ronaldo d’haver-la violat en un hotel de Las Vegas el 2009. Van intentar comprar el seu silenci amb 375.000 dòlars, però la ferida no guaria i Mayorga volia justícia. Un cop va dir #MeToo, ja no hi havia marxa enrere.

"Cristiano no ha violat ningú i jo el crec”,deia un famós periodista espanyol a l’assabentar-se de la denúncia. “¿Cristiano violant algú? No el veig jo en aquesta urgència ni en aquesta necessitat”. Així, sense cap sentència judicial sobre la taula, des dels mitjans es defensava a ultrança els cracs. “En el futbol, un àmbit encara altament masculinitzat, s’arriba a qüestionar tota la versió de les dones que denuncien”, explica Blanca Nualart, responsable de Gènere en el Consell Català de l’Esport. 

De crac a nen 

“Les dones es posen a disposició de la societat que l’acaba denunciant a ella, no a ell”, argumenta Nualart. També durant el cas més recent d’acusació de violació a Neymar, que incloïa proves audiovisuals i informes mèdics, gairebé ni li va impactar la polèmica i menys encara les conseqüències. “Al Brasil, va ser infantilitzat tractant-lo com “un jove noi amb èxit professional i diners, molt difícil de controlar”, com va dir un presentador en viu mentre entrevistava el pare del jugador”, analitza Isabela García, periodista brasilera especialitzada en gènere. 

"Cristiano no ha violat ningú i jo el crec. ¿Cristiano violant algú? No el veig jo en aquesta urgència ni en aquesta necessitat”

“Amb aquest típic comportament patriarcal i masclista, s’invisibilitza i anul·la la dona i la gravetat de la denúncia”, constata. “Així es treuen responsabilitats als actes d’un home que, als ulls de la societat, passa de ser un adult amb èxit professional a ser tractat com un nen”, denuncia García. Sense ser responsables no se’ls castiga i jugadors com Neymar o Cristiano han continuat fent la seva vida normal amb total impunitat. 

Malgrat el moment actual d’auge de condemnes socials a aquest tipus d’actituds, el futbol professional manté els seus astres sense gairebé retret. “Les campanyes que fem des de les institucions per animar a denunciar aquestes actituds no serveixen de res si des de la societat no condemnem aquests comportaments”, insisteix Nualart. “Però, si entres en un camp de futbol, els envalenteixen reproduint expressions del mascle alfa; els estadis són un niu de cultiu importantíssim”, denUncia. 

"Estem junts, Ney"

Tant el cas de Neymar com el de Cristiano han passat bastant desapercebuts en els mitjans sense grans titulars que facin saltar les alarmes per aquest fenomen global. Al seu torn, la justícia no ha anat gaire més enllà. A finals de juliol, es coneixia la notícia que els fiscals de Las Vegas decidien abstenir-se d’enjudiciar Cristiano Ronaldo per presumpta violació. Malgrat que la causa penal va caure, l’advocat de Mayorga va insistir que es continués investigant per la via civil. El 9 d’agost la justícia brasilera va anunciar que la denúncia per violació contra Neymar de la model Najila Trindade s’arxivava. 

El mateix president del Brasil, Jair Bolsonaro, va dir la seva sobre el cas. “Neymar està en un moment difícil, però crec en ell; aquesta nit estem junts", li deia afectuosament posant en dubte la versió de Trindade. Isabela García denuncia la intromissió política: “Una declaració com la de Bolsonaro només alimenta les idees conservadores, ja que sectors del Govern van optar per proposar agreujar la pena de denúncies de violència sexual que siguin falses”. 

Soles 

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

Amb aquesta reacció inicial no hi ha un acompanyament per part dels mitjans, la justícia o les institucions a la víctima, que, en aquest cas, és la dona violada, no el presumpte violador. La periodista brasilera relata que, al conèixer-se la denúncia al Brasil, el tema es va convertir en la“broma nacional”amb samarretes de la selecció amb el nom de la dona juntament amb el número 171, la llei que condemna l’obtenció d’avantatges il·legals mitjançant l’engany. “Les conseqüències d’aquesta impunitat són molt més greus: quan no es castiga aquests líders de masses, s’està dient als seus joves seguidors que els comportaments dels seus ídols no són dolents”, explica Nualart, “i que al final l’únic que aquestes dones volen és arruïnar les seves vides professionals i extorsionar-los”. 

“Així s’està alimentant la idea que la dona és un objecte que pot ser conquerit pel poder masculí”, conclou García. Llavors sorgeix la por de posar la denúncia, que no et creguin. “És hora de plantar cara i dir les coses com són: parlem d’una possible violació comesa per un home, no un nen”, segueix García, “si no l’acompanyem a ella, que clarament no va tan ben assessorada com el multimilionari futbolista, no haurem avançat res”. I així l’oasi només serà un miratge.