Noves formes d’aprenentatge des de la pandèmia
La pandèmia per Covid-19 ha afectat molts aspectes de la nostra vida, entre els quals la tecnologia com a eina d’aprenentatge. Els centres educatius han hagut de reconvertir-se a una velocitat extraordinària

L’Escola d’Idiomes Moderns de la Universitat de Barcelona és un centre que té gairebé 70 anys d’història (es va fundar el 1953). Aquesta institució, que va néixer precisament com un impuls per obrir la comunitat universitària al món, ha pogut constatar que la necessitat i el desig d’accedir a altres cultures i punts de vista a través de la seva llengua no s’atura, ni tan sols en temps de pandèmia. Al contrari. «L’adquisició de llengües ja no es qüestiona. El que sí que ha canviat són les formes d’aprenentatge, passant de la presencialitat a formes d’interacció a distància». Segons Jon Gregg, cap d’estudis de l’EIM «mai havíem viscut un canvi tan gran en tots els nostres anys d’història. Un canvi que si bé va venir propiciat per les restriccions sanitàries en matèria d’aforament i distància, va molt més enllà, segurament es tracta d’un canvi de paradigma de la forma que es transmeten els coneixements, que ja es quedarà per sempre, i que probablement continuarà evolucionant».
Fins fa poc més de 20 anys, l’ensenyament de llengües estrangeres que oferien els centres educatius era presencial, unes hores de classe a la setmana, els deures per fer a casa i els exàmens a final de curs. Amb l’aparició de noves tecnologies, no obstant, van començar a popularitzar-se els cursos ‘online’, tant per a les persones que no tenien disponibilitat de temps com de les que preferien imposar el seu propi ritme d’aprenentatge. L’EIM havia habilitat, a més, cursos semipresencials, en els quals una part de l’adquisició de les habilitats lingüístiques es feia a l’aula amb el professor (especialment la comprensió i l’expressió oral) i l’altra a distància a través de plataformes d’ensenyament.
Notícies relacionadesPerò ara, en dos anys, i després d’haver viscut el confinament i les restriccions que hi ha hagut als centres educatius, gairebé tots els cursos es van haver de fer a través de plataformes de videoconferència. Per això, ha sigut necessari fer un exercici de reconversió urgent, tant per part del professorat com pels estudiants, no absent d’un augment de la confiança en aquests nous sistemes d’aprenentatge. «Creiem que estem preparats per afrontar aquest repte –diu Jon Gregg– per donar resposta a aquesta nova realitat en la qual la flexibilitat, l’autonomia i les noves tecnologies fan possible una millor gestió del temps. Tots els centres d’ensenyament d’idiomes han hagut de reconvertir la seva oferta a les noves necessitats d’aquesta realitat. La nostra institució no podia ser menys».
Reconegut com un dels centres més prestigiosos quant a l’adquisició de competències i títols en matèria d’idiomes (l’EIM és centre examinador dels títols d’anglès de Cambridge, DELF i DALF de francès i alemany del Goethe Institut, entre d’altres) i en el marc de la Universitat de Barcelona, l’EIM comença el nou curs amb una clara aposta per una gran diversificació de la seva oferta: des dels cursos presencials de tota la vida fins a cursos totalment ‘online’, passant per diverses modalitats de semipresencialitat i de cursos per videoconferència.
- Jaume Miralles serà el nou director general d’IA del Govern
- Més d’un milió de catalans prenen Diazepam i altres ansiolítics
- Malalties ultrarares Un jove amb síndrome SAVI millora gràcies a un fàrmac contra el lupus
- Deduccions fiscals El ‘BOE’ confirma una nova deducció de fins a 340 euros en el teu IRPF: així pots beneficiar-te d’aquesta ajuda
- L’Apartur promou la "xivatada" anònima
- La sanitat com a columna del benestar (i 2) Del diagnòstic a les propostes de reforma
- Passeig de Gràcia tancarà l’accés a l’L4 cinc mesos
- Obituari Emblema de la comunitat monàstica
- Educació La Fundació Bofill proposa un pla per millorar la comprensió lectora
- Energia El parc eòlic marí de Roses, encallat al ministeri