Els llibres digitals perjudiquen l’aprenentatge dels més petits

Quan els llibres d’imatges digitals contenen les millores adequades que reforcen el contingut de la història, superen els seus homòlegs impresos, segons publiquen a ‘Review of Educational Research’, una revista revisada per parells de l’Associació Americana de Recerca Educativa. Les autores Natalia Kucirkova, de la Universitat de Stavanger (Noruega) i The Open University al Regne Unit, i May Irene Furenes i Adriana G. Bus, de la Universitat de Stavanger, van analitzar els resultats de 39 estudis, que van incloure un total de 1.812 nens entre les edats d’1 i 8 anys.

Per a la seva anàlisi, les autores van comparar la comprensió de contes dels infants i l’aprenentatge de vocabulari quan llegien un llibre en paper versus a la pantalla, i van avaluar els efectes de les millores relacionades amb la història en llibres digitals, la presència d’un diccionari i la funció de recolzament d’adults. La majoria dels estudis es van realitzar entre el 2010 i el 2019 i, majoritàriament, en els últims quatre anys d’aquest lapse de temps.

Més bon format

«L’àmplia disponibilitat d’opcions de lectura digital i la rica tradició dels llibres impresos per a nens plantegen la pregunta de quin format de lectura és més adequat per a l’aprenentatge dels lectors joves», explica Kucirkova. «Vam descobrir que quan les versions impresa i digital d’un llibre són pràcticament iguals i només difereixen en la veu en ‘off’ o la impressió ressaltada com a característiques addicionals al llibre digital, la impressió supera la digital», afegeix.

Les autores van trobar que el dispositiu digital en si i, de vegades, les millores digitals que no estan alineades amb el contingut de la història, com un diccionari, interfereixen amb la comprensió de la història dels infants. Quan les millores digitals es dissenyen per augmentar la capacitat dels nens d’entendre la narració –per exemple, estimulant els coneixements previs dels nens per entendre la història o proporcionant explicacions addicionals dels esdeveniments de la història– els llibres digitals no només superen els efectes negatius del dispositiu digital, sinó que també superen els llibres impresos en la comprensió de la història per part dels nens.

«Les nostres descobertes generals poden reflectir la qualitat bastant baixa de les millores als llibres digitals disponibles per als nens petits –destaca Kucirkova–. Moltes versions digitalitzades de llibres il·lustrats són inferiors a la versió impresa, no obstant, els nens petits les utilitzen àmpliament».

Excepcions

Els llibres digitals publicats comercialment no inclouen les tècniques de narració que els adults ofereixen durant l’intercanvi de llibres, per exemple, per atraure l’atenció dels nens cap als elements principals de la història i centrar la seva atenció en la cadena d’esdeveniments de la història.

«Si volem recolzar tots els nens, hem de comprendre l’impacte dels llibres digitals i fer-los de més qualitat –recomana Kucirkova–. Els llibres digitals són de baix cost i, per tant, estan més disponibles per als estudiants d’entorns desfavorits. A més, podem personalitzar els llibres digitals al nivell d’aprenentatge d’un nen a l’incloure funcions interactives que responguin al nen».

Bus puntualitza que, «per raons que s’han d’aclarir mitjançant investigacions addicionals, la metaanàlisi mostra que és més probable que els nens d’entorns socioeconòmics desfavorits es distreguin del contingut de la història als llibres digitals per les seves característiques interactives i pels mateixos dispositius de lectura. Com a resultat, aquests nens estan experimentant una dificultat més gran per comprendre els llibres il·lustrats digitals».

Notícies relacionades

Jocs i diversió per potenciar les 'Soft Skills'

Formació contínua a l’empresa: un must del s.XXI

«Els creadors de llibres digitals per a nens han d’anar amb compte amb les millores que realitzen, i els educadors i els pares han d’elegir acuradament quins llibres digitals llegeixen als nens petits –aconsella Kucirkova–. En l’àmbit internacional, és important promoure la producció de prototips exemplars que incloguin text en una varietat d’idiomes i proporcionar incentius als editors, autors, dissenyadors i il·lustradors per canviar l’statu quo».

Les autores van trobar que els llibres digitals poden ser més efectius que els llibres impresos per millorar el vocabulari dels nens si els llibres digitals utilitzen un diccionari que defineix paraules i expressions que s’utilitzen amb poca freqüència. No obstant, les característiques del diccionari digital dificulten la capacitat dels nens per comprendre la història que estan llegint, cosa que indica que centrar l’atenció en els significats de les paraules distreu l’atenció dels nens del contingut de la història. «Aquesta és una prova més que els dissenyadors de llibres digitals han d’anar amb compte amb edicions aparentment petites i populars que poden ser útils per a resultats aïllats com l’aprenentatge de vocabulari, però dificulten la sessió de lectura en general», conclou Kucirkova.