No confondre amb ‘choni’

¿Què és l’estil ratchet i qui són les seves principals representants?

El que abans es considerava vulgar, xavacà o hortera ara s’ha convertit en tendència gràcies a les cantants de música urbana

¿Què és l’estil ratchet i qui són les seves principals representants?

INSTAGRAM

3
Es llegeix en minuts
Laura Estirado
Laura Estirado

Periodista

Especialista en Gent, Moda, Tendències, Estil y Xarxes

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Bad Gyal ha debutat com a model a la Mercedes-Benz Fashion Week Madrid (MBFWM) de la mà d’Andrés Sardà, i tot i que ha lluït diversos models de llenceria no s’ha desviat ni mica del seu ‘look’ habitual, que l’ha portat a convertir-se en una de les màximes representants de l’estil ratchet. A saber, els cabells estirats amb un monyo o una cua llarguíssima, un ‘nail art’ quilomètric, tops cenyits, faldilles minis o pantalons de xandall, plataformes i, si és possible, anelles a les orelles i or, moooooolt or. A la ‘xavaleta de Vilassar’ «li flipa la moda» i, tot i que el maig passat ja va firmar una col·laboració amb Bershka, veu en l’horitzó llançar la seva pròpia col·lecció.

Però ella no és l’única estrella de la música urbana que combina la manicura extravagant amb l’or i la roba esportiva. Així són també els estilismes més admirats de Rosalía des del seu celebrat ‘El mal querer’ o els de l’argentina Nathy Peluso, que alguns han anomenat erròniament ‘choni’. Però s’equivoquen. El que abans es considerava vulgar, hortera o xavacà ara s’ha beneït com a tendència.

Ratchet no és un terme nou, ja va estar de moda als 90 i després a principis de la dècada del 2010, gràcies a artistes com Rihanna o Iggy Azalea. Després va ser desbancat cap al 2014 per la tendència ‘normcore’ (l’«antiestil», en què es prioritzava anar de la forma més convencional i anodina possible, passant dels dictats ‘fashion’). Però ara ha tornat amb força gràcies a l’auge de la música i l’estètica urbana lligada a la subcultura del trap.

Del hip-hop al trap

Segons el diccionari, el que en anglès es coneix com a ‘ratchet’ es podria traduir com a «noia de barri», però salvant les distàncies, és clar, ja que «aquest terme procedeix d’una mala pronunciació de la paraula «wretched» (miserable) i té el seu origen en l’àmbit del hip-hop durant els anys noranta, quan es va començar a utilitzar per referir-se de forma despectiva algú procedent del gueto. No obstant, el seu ús s’ha estès i popularitzat en l’entorn de la música urbana i actualment designa tot un corrent estètic, potser una mica excèntric, que sobretot és propi de dones en l’escena del trap.

Les seguidores de l’estètica «més és més», les ‘ratchetes’, són joves, que combinen peces amb molt color de grans firmes amb roba barata, arracades grans, vambes ostentoses i una marcada actitud apoderada. Lletres crues i fins i tot grolleres, balls de ‘twerk’ i roba provocativa. Un posat sobre l’escenari admirat i copiat després per tota una legió de noies.

A través d’atrevides peces de roba, moltes vegades de firmes de luxe, i cridaners accessoris ostentosos es dona entendre el poder dels diners. A través de les barroques ungles de porcellana s’exterioritza que s’és algú que no necessita treballar amb les mans. Aquesta ‘performance’ del capitalisme [en molts dels vídeos d’aquestes artistes es recorre als feixos de bitllets com a motiu recurrent] s’interpreta com una victòria individual, si ‘el sistema va en contra meu jo l’he superat, i tinc tots aquests capritxos caríssims’. Complements ‘brilli-brilli’ però de Gucci, Louis Vuitton, Dior o Chanel.

Així ho explicava La Zowi, la ‘matriarca del trap’, en una entrevista amb aquest diari: «Una ratchet és algú com jo, que combina roba del Bershka amb imitacions de marques cares i que, com se sent exclosa del sistema, es preocupa més per tenir les ungles ben fetes que per votar en les eleccions». Però com que la clau és no perdre l’essència del barri, el ‘look’ també ha d’incloure alguna peça de roba barata.

Notícies relacionades