Viral a Facebook

La reivindicació d'una dona després de cinc dies ingressada en un hospital públic: "Vull la factura de tot el que no he pagat"

En un al·legat a favor de la Sanitat pública, narra com ha tingut a la seva disposició nombrosos professionals, proves i serveis

"No som conscients de la sort que tenim i de la necessitat de lluitar per aquest sistema"

whatsapp-image-2019-02-04-at-120836-1

whatsapp-image-2019-02-04-at-120836-1

3
Es llegeix en minuts
María Aragón

L’Eva ha tingut a la seva disposició 24 hores durant diversos dies zeladors, auxiliars d’infermeria, infermeres, ginecòlegs i matrones. A més, una infinitat de proves, serveis i menjar. L’habitual en casos d’ingrés hospitalari a Espanya, que compta amb una Sanitat pública que ho garanteix. Però ella va més enllà. En una publicació que s’ha fet viral a Facebook, demana que després d’aquest tipus d’atencions se li faciliti una factura del que li hauria costat. 

"M’han ingressat cinc dies i al donar-me l’alta només he rebut un paper en què m’expliquen les instruccions que he de seguir per al meu tractament, la meva pròxima cita i la firma del meu ginecòleg", narra. "M’hauria encantat rebre també la factura de tot el que no he pagat, la veritat. Perquè crec que no som conscients de la sort que tenim i de la necessitat de lluitar perquè no ens arrabassin aquest sistema". 

En la seva reivindicació, explica que un llit a planta costa més de 1.000 euros per nit, i explica el seu cas: "He tingut a la meva disposició 24 hores durant aquests dies zeladors que em portaven amb el llit a la sala de parts i em tornaven. Auxiliars d’infermeria i infermeres que venien a veure’m cada tres hores (prendre’m la temperatura, la tensió, seguir el meu historial, medicaments prescrits, canvis de sèrum i vies, cures de les ferides...). Hi havia un botó sobre el meu llit per si necessitava cridar-los entre visita i visita (vaig haver de fer-ho un parell de vegades de matinada i no van tardar ni dos minuts). La seva feina també inclou tranquil·litzar-nos i fer-nos sentir cuidades i acompanyades". 

Però més enllà d’aquesta cura diària i constant, cal destacar també els especialistes i proves amb què ha comptat. "Ginecòlegs que m’han anat controlant les ecografies (tres al dia amb el consegüent material i maquinària), obstetres que treballaven junt amb els ginecòlegs per comparar visions i explorar-me per dins (dues vegades al dia). Matrones que controlaven les contraccions en monitors en una altra sala (tres vegades més al dia), que em donaven consells i m’ensenyaven a tranquil·litzar-me". 

Per no parlar del menjar, especial per a una mare gemel·lar, quatre vegades al dia. "Llet calenta a les nits perquè dormís millor. Medicines intravenoses (quatre), sèrum (dos) injeccions (tres), pastilles (sis al dia). Proves de laboratori (tres analítiques i dos cultius). Servei de llençols, tovalloles, pijames nets cada matí. Sabó i esponges. Servei d’habitacions. I per descomptat, sala d’operacions llesta per si feia falta cesària d’urgència". 

Així que sí, conclou, ha trobat a faltar una factura de tot el que no ha pagat. "Haurien de donar-nos-les a tots perquè les concentracions les féssim per motius com no perdre a poc a poc això que tenim... En lloc d’esperar futbolistes a les portes de l’Agència Tributària. 

Notícies relacionades

Passats uns dies, i davant de la repercussió de la seva petició –i les crítiques– va voler afegir informació: "Fa uns anys es va decidir que la Sanitat pública al nostre país es financés a través dels impostos que paguem. De l’IVA. O sigui que tu vas i et compres un boli i ja estàs deixant la teva part per a la sanitat d’aquest país. Perquè és clar els espanyols mai demanen al seu cosí el pintor que no li cobri l’IVA perquè som tots molt assenyats i bons ciutadans, així que va funcionar la idea", relata. 

I fa un paràgraf de conclusió, d’aprenentatge: "El finançament de la Sanitat NO prové de les cotitzacions a la Seguretat Social, sinó dels IMPOSTOS que paguem al consumir béns i serveis. Ja tinguis un DNI amb domicili a Torremolinos, o no tinguis permís de residència (¡immigrant! ¡ves-te’n al teu país! ¡veniu aquí a parir i robar-nos!, com m’heu dit). De deures us poso ‘googlejar’ la paraula ‘retallades’".