La commovedora història d'un home amb Alzheimer que només recorda una bonica dada

A Garmor li va passar una "cosa superestranya" una nit a casa. I ho va narrar gairebé en directe. Feia uns minuts que havien trucat a l’intèrfon del portal, va mirar per la càmera i només hi havia una silueta que desconeixia, així que va decidir obrir-li.

Després de sentir com pujava l’ascensor, va mirar per l’espiell i en va veure sortir un home gran, d’uns 85 anys, amb bosses de la compra.

L’home intentava respondre però no li sortien les paraules. "Les bosses perdien aigua", diu aquest tuitaire. Devia haver comprat congelats i s’estaven descongelant. Una cosa normal si els supermercats solen tancar cap a les 21.45 h i eren les 00.20 h de la nit.

Així que, veient el panorama, li torna a preguntar si està bé, es gira amb cara estranya i torna a pujar a l’ascensor per baixar. "Jo, flipant, decideixo baixar darrere d’ell i li torno a preguntar si necessita alguna cosa. Em respon que sí, però sense mirar-me". 

S’asseu al seu costat per intentar treure informació útil. Li pregunta quant temps fa que va fer la compra, i respon que 15 minuts, una cosa impossible. Pregunta si sap on és casa seva i respon que no, que va baixar a fer la compra i que s’ha perdut.

Allà dedueix que l’home té demència senil o Alzheimer, alguna malaltia que li impedeix recordar. 

Després de demanar-li un telèfon de casa, a la qual cosa respon que no n’hi ha, li demana el DNI per veure l’adreça de casa seva. 

Per no molestar la seva dona per si dormia, li demana les claus i mira d’obrir el portal. Però cap de les tres funciona i la porta no s’obre, així que decideixen baixar a un bar a preguntar si coneixen l’home i si saben on viu. No l’havien vist entrar mai al portal, però sabien més o menys la zona on vivia, dos carrers més amunt.

Notícies relacionades

Un estudi alerta que Espanya està a la cua en l'atenció futura de l'alzheimer

"Mama, ¿l'alzheimer es contagia?"

Pel camí, va anar anomenant-li els carrers per veure si recordava alguna cosa. I obrint portals fins que un va obrir.

Va preguntar per què l’havien deixat anar a fer la compra sol en aquestes condicions, i el fill va assegurar que s’escapava. Que no necessitava comprar menjar si n’hi havia a casa, però la resposta el va commoure: "Per cuinar a la teva mare pel nostre aniversari".