ARBRE AFRICÀ EMBLEMÀTIC

Baobab, el 'superaliment' de moda a Europa i els EUA

Nou dels 13 arbres més antics del món han mort en els últims 12 anys, segons un document publicat per la revista 'Nature Plants'

2018-08-01-baobab----handout-reuters-11

2018-08-01-baobab----handout-reuters-11

3
Es llegeix en minuts
Álex Sotillos / Reuters

Un altre 'superaliment’ triomfa als mercatsd’Europa  els EUA i s’ha convertit en un nou caprici de consum popular. És el fruit de baobab, un dels arbres més emblemàtics de l’Àfrica, que recorre la sabana des de Madagascar fins al Senegal, i que pot viure més d’un mil·lenni i emmagatzemar milers de litres d’aigua en els seus ingents troncs.

Fins fa poc, només l’utilitzaven els ciutadans locals. Al Senegal, es consumeix per tractar la malària i les malalties que afecten el fetge. Amb la closca del llarg fruit es fabriquen cordes, suros i altres estris. “Els troncs són el refugi dels autobusos, els banys, les tombes...”, ha explicat Thomas Pakenham, arbrista i historiador, que ha escrit un llibre sobre el gegant africà.

No obstant, la polpa cítrica del fruit, protegida per una closca dura i verda, i la seva riquesa en vitamina C, calci i magnesi han cridat l’atenció de les multinacionals. Les principals companyies que comercialitzen el baobab són el productor de begudes Innocent, de Coca-Cola, el fabricant de iogurt britànic Yeo Valley i l’empresa nord-americana Costco. “El baobab té sis vegades més antioxidants que els nabius i sis vegades més vitamina C que les taronges, així com més potassi que els plàtans i més calci que la llet”, ha afirmat Dan Nessel, propietari de Limitless Good.

Un arbre baobab il·luminat a Durban (Sud-àfrica). / ALEXANDER JOE (AFP)

El fruit de baobab es pot moldre en pols, barrejar en batuts i empolvorar a farinetes de civada. Tal és la seducció que ha provocat el ‘superaliment’ africà que, mentre que el 2013 s’exportaven 50 tones, el 2017 la xifra ha ascendit fins a les 450 tones, segonsl’Aliança Africana de Baobab. Es preveu que el 2025 l’exportació augmenti fins a les 5.000 tones i es converteixi en una indústria que generi 343 milions d’euros.

Amb l’ascens de la demanda, el preu del cítric també ha crescut. Baobab des Saveurs, una empresa que ven el producte a compradorsd’Austràlia  el Canadà, paga fins a 15 euros per sac, més del doble del que pagava als mitjancers locals fa uns anys.

Empleats d’una fàbrica de la Companyia del Fruit de Baobab del Senegal separen la fibra dels fruits de l’arbre africà. / STRINGER (reuters)

‘#MakeBaobabFamous’

El 2008, la Unió Europea va aprovar les importacions de l’arbre africà, tot i que, amb la crisi econòmica, es va frenar el negoci. “Hi va haver un parèntesi de cinc anys”, ha declarat el director executiu de B'Ayoba, companyia comerciant de baobab a Zimbàbue.

Els productors i els detallistes van iniciar una campanya de màrqueting ambel ‘hashtag’ #MakeBaobabFamous, a Twitter, i van donar a conèixer el seu producte a fires, on oferien mostres gratuïtes. El 2008, Yeo Valley va començar a vendre iogurt de vainilla i baobab a grans supermercats del Regne Unit i Costco va presentar un plat d’esmorzar fet amb baobab i azaí, una baia del’Amazones  del Brasil. El 2016, Innocent va començar a comercialitzar un batut de baobab.

Pols del fruit de baobab de l’empresa Limitless Good. / handout (reuters)

Baobab en perill

El gran obstacle de l’augment del consum del fruit de l’arbre africà és que no se sol conrear. Tarda tant temps a madurar que els agricultors depenen fonamentalment dels arbres existents. Per això, i per l’escassetat de pluja, els baobab estan seriosament perill.

“Normalment, ja hauria plogut en aquestes dates, però només hi ha hagut una única tempesta”, ha dit preocupat Tearou Dieuhiou,un camperol que recull el llarg fruit a la regió de Casamance, al Senegal. “He d’anar a altres pobles. Abans, n’hi havia prou aquí”, afegeix.

Notícies relacionades

Segons un document publicat per la revista ‘Nature Plants’, el juny del 2018, nou dels 13 arbres baobab més antics del món havien mort en els últims 12 anys. Les arrels d’alguns els havien sostingut durant més de 2.000 anys.

Andrew Hunt, cofundadord’Aduna, una empresa londinenca que aconsegueix 500.000 dòlars en productes fets amb fruits de baobab del nord-est de Ghana, creu que els vilatans haurien de cultivar nous arbres: “Només quan els arbres donin ingressos a les mateixes comunitats, plantaran, nodriran i protegiran els baobabs”, ha sentenciat.

Camperols que porten fruits de baobab, a Mangoule, poble del sud del Senegal. / edward mcallister (reuters)