ESTUDI DE LA UNIVERSITAT DE GRANADA

Així reacciona el nostre cos quan ens enamorem

Sudoració, taquicàrdia i augment de l'activitat cerebral, alguns dels mecanismes fisiològics que provoca l'amor

HAB01. LA HABANA (CUBA), 14/02/2011.- Una pareja se abraza hoy, lunes 14 de febrero 2011, en el muro del malecón de La Habana (Cuba) cuando se celebra en la isla el día de San Valentín. En la provincia central de Sancti Spíritus se conocerá el fallo de la Escribanía Dolz, concurso que invita a redactar cartas sobre las relaciones entre parejas, en esta novena edición participaron 1.738 cartas. EFE/Alejandro Ernesto

HAB01. LA HABANA (CUBA), 14/02/2011.- Una pareja se abraza hoy, lunes 14 de febrero 2011, en el muro del malecón de La Habana (Cuba) cuando se celebra en la isla el día de San Valentín. En la provincia central de Sancti Spíritus se conocerá el fallo de la Escribanía Dolz, concurso que invita a redactar cartas sobre las relaciones entre parejas, en esta novena edición participaron 1.738 cartas. EFE/Alejandro Ernesto / Alejandro Ernesto (EFE)

2
Es llegeix en minuts

Quan una persona està enamorada i contempla una fotografia de la cara de la persona estimada, una cosa que també passa si és un familiar estimat, com el pare o mare, es produeix el que els científics han denominat 'taquicàrdia afectiva', segons un estudi dut a terme per científics de la Universitat de Granada (UGR), pertanyents al Centre d'Investigació Ment, Cervell i Comportament (CIMCYC).

És a dir, el cor pateix una desceleració inicial, així que disminueix la freqüència cardíaca durant uns segons, per posteriorment accelerar-se ràpidament. El patró fisiològic de l'amor realitzat pels científics granadins també revela que aquest sentiment positiu és un protector de l'estrès.

MÉS FACILITAT PER EXPRESSAR EMOCIONS

A més, la visió de la cara de la persona estimada augmenta la sudoració o conductivitat elèctrica de la pell a partir del primer segon i mig, i provoca una activació del múscul zigomàtic facial, que és el responsable del somriure. Aquest últim patró es produeix més en les noies que en els nois, a causa, probablement, de qüestions culturals, ja que les dones tenen més facilitat per expressar les seves emocions que els homes.

Finalment, a nivell central, s'ha comprovat que l'activitat cerebral que es produeix és molt més gran quan contemplem fotos de persones estimades que les de desconeguts. Segons ha informat la UGR, han portat a terme els estudis més complets realitzats fins ara sobre els mecanismes fisiològics que provoca l'amor en les persones, mesurant aquests efectes tant a nivell central --cerebral-- com perifèric --cardíac, muscular i de sudoració--.

MOSTRA FORMADA PER ESTUDIANTS DE PSICOLOGIA

Per portar a terme aquesta investigació, els científics van treballar amb una mostra formada per estudiants de la Facultat de Psicologia de la UGR, homes i dones d'entre 20 i 29 anys, als quals van demanar que fessin una fotografia amb unes condicions determinades de mida i en blanc i negre del seu pare o mare, així com de la seva parella, amb qui havien de portar un mínim de sis mesos de relació.

"Aquestes fotos de les cares han de ser neutres, és a dir, no han de tenir cap expressió emocional d'alegria o tristesa que pugui interferir en la reacció dels participants, i es projecten de manera aleatòria durant quatre segons durant l'experiment que portem a terme", expliquen els investigadors Jaime Vila Castellar i Pedro Guerra Muñoz.

GRUP DE CONTROL

Notícies relacionades

Posteriorment, els científics van realitzar un experiment amb tots els participants, en què els col·locaven sensors a la cara, cap i mans, i monitoritzaven la seva activitat fisiològica central i perifèrica, alhora que els presentaven fotografies de cinc cares, dues de persones estimades, dues de persones desconegudes i una d'un nadó, com a grup control.

El patró fisiològic de l'amor realitzat pels científics de la UGR també revela que aquest sentiment positiu és un protector de l'estrès. I és que, quan els participants estaven contemplant la foto d'una persona estimada al donar-los un ensurt mitjançant un fort soroll induït a través dels auriculars, la resposta de sobresalt que es produïa era molt menor que quan això passava sense visionar la foto.