La ‘playlist’ de l’Euro

Un escocès pèl-roig amb llengua de fuet

  • Cançó: ‘Strachan’

  • Intèrpret: The Hitchers

  • País: Escòcia

Slovenia vs Scotland

Slovenia vs Scotland / ANTONIO BAT (EFE)

3
Es llegeix en minuts
Rafael Tapounet
Rafael Tapounet

Periodista

Especialista en música, cinema, llibres, futbol, críquet i subcultures

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Gordon Strachan sempre ha sigut un home, emmm, singular. Ho va ser com a jugador –un centrecampista ofensiu baixet i pèl-roig que va brillar a l’Aberdeen, va patir per culpa de les lesions i d’Alex Ferguson al Manchester United i va adquirir estatus de llegenda al Leeds United– i ha seguit sent-ho, en versió corregida i augmentada, en la seva irregular etapa com a tècnic. Si vestit de curt va despuntar per la seva habilitat de torturar els defenses amb els seus driblatges i passades de gol, en els seus anys com a entrenador s’ha especialitzat a humiliar els periodistes a base de rèpliques enginyoses i mordaces en les quals no sempre ha sabut respectar la tènue frontera que separa la ironia elegant de l’ofensa gratuïta.

Diguem en la seva defensa que, amb freqüència, els reporters l’hi han posat fàcil. D’altra banda, és possible que presenciar de prop com el seleccionador escocès Jock Stein moria d’un infart a la banqueta després d’un empat contra Gal·les en un partit de classificació per al Mundial de 1986 contribuís a convèncer el perspicaç Strachan que convertir el futbol en un tema d’enorme gravetat resulta, a més de neci, una mica perillós, així que millor restar dramatisme a la cosa i posar en evidència amb humor el grotesc buit que sovint s’amaga darrere de les seves hipèrboles i els seus llocs comuns.  

Un iogurt a punt de caducar

Del llarguíssim catàleg de respostes memorables que Strachan va deixar en els seus anys com a tècnic del Coventry, el Southampton, el Celtic de Glasgow i el Middlesbrough, potser la meva preferida és la que va deixar anar el dia en què, després de perdre un partit després d’una llarga ratxa de victòries, un periodista li va preguntar si sabria encaixar el resultat. «Doncs no, crec que m’enfonsaré. Ara me n’aniré a casa, em convertiré en alcohòlic i potser em llanço des d’un pont». No menys punyent va ser el seu comentari quan li van preguntar sobre els rumors de fitxatge del futbolista equatorià Agustín Delgado pel Southampton: «Tinc coses més importants en què pensar. Tinc un iogurt a la nevera i me l’he de menjar ja perquè la data de caducitat és avui». Per no parlar de la hilarant escena que es va produir quan un reporter li va estendre el micròfon i li va demanar «una paraula ràpida» i l’entrenador, allunyant-se molt de pressa, va dir: «Velocitat».    

Notícies relacionades

Un dels mèrits de Strachan és que ha donat títol a la que, segons l’opinió del malaguanyat crític i radiofonista anglès John Peel, és la millor cançó sobre futbol de tots els temps. El bateria i principal compositor de la banda irlandesa The Hitchers, Niall Quinn, seguidor del Leeds United, va escriure la lletra en plena ressaca l’endemà que el seu equip, capitanejat pel jugador escocès, es proclamés campió de la Lliga anglesa l’abril de 1992. La cançó, que no es va publicar fins a cinc anys després, és el retrat d’una discussió de parella que es desenvolupa en paral·lel a la retransmissió d’un partit del Leeds. Pel que sembla, a Gordon li va encantar ‘Strachan’. 

Una curiositat per acabar. Després de la dissolució de The Hitchers el 2001, Niall Quinn va formar un nou grup, The Pennywhores, que van publicar dos epés i van assegurar que havien gravat un elapé titulat ‘Javier Clemente is pulling off his captain!’ (‘¡Javier Clemente treu el seu capità!’), que, desgraciadament, mai va arribar a veure la llum.