Dos mètodes per ser campió

A les banquetes del Puskas Arena se saludaran un asturià i un basc que es van conèixer a Barcelona i que es retroben amb dues propostes que en la gènesi s’assemblaven –van pouar de la mateixa font al Camp Nou– i amb uns camins que van divergir fins a aquesta cita en una hora inèdita: les sis de la tarda.

El París Saint-Germain repeteix la classificació per a la final amb l’honor de ser el màxim golejador de la competició, amb 44 gols en 16 partits (a un del rècord absolut del Barça de Louis van Gaal, que va arribar a la semifinal del torneig de 1999-2000).

De la final al Mundial

L’Arsenal de Mikel Arteta ha volat a Hongria amb la seguretat que li confereix ser la millor defensa d’Europa: tan sols ha encaixat sis gols en catorze partits, amb nou porteries a zero. La que ha defensat David Raya, un dels trenta futbolistes internacionals que serà a la final i tot seguit s’incorporarà a la selecció per preparar el Mundial. Els seus companys Mikel Merino i Martín Zubimendi i el seu rival Fabián Ruiz són els altres representants espanyols a qui espera a Las Rozas.

"Més que dues idees diferents de futbol desenvolupen dos camins per arribar al mateix propòsit", analitzava Luis Enrique. "Ells també marquen molts gols i nosaltres també defensem bé", va destacar Luis Enrique, que en la seva segona campanya ha regenerat la imatge del PSG. No tant pels èxits aconseguits –campió de tot a França, com feien els seus predecessors– sinó per l’esperit que transmet l’equip. La proposta ofensiva que ja propugnava al Barça, dotat llavors d’una davantera formada per Lionel Messi, Luis Suárez i Neymar, es canalitza ara a través d’un joc molt més col·lectiu i solidari en la pressió.

Quan va aterrar a París, el tècnic asturià hauria pogut retenir Messi i Neymar, també Kylian Mbappé, i en va prescindir, sense que el poder del PSG hagi minvat, al contrari. Les dades i la repetició de la final ho corroboren. Ousmane Dembélé, Khvicha Kvaratskhelia i Désiré Doué, amb molta menys fama i pedigrí, han arribat més lluny. En la segona final de la Champions seguida, amb l’opció de desempatar amb l’Olympique de Marsella, el primer club francès que es va coronar campió i una sola vegada. El 1993.

L’Arsenal no aspirava al títol des del 2006, quan va sucumbir a la final contra el Barça a París. Aquest any s’ha espolsat de sobre l’estigma de perdedor que se li estava adherint després de quedar segon tres anys seguits a la Premier. El del 2004 era l’últim títol més gran. "Quan experimentes la sensació d’aixecar un trofeu, vols repetir-la", deia ahir Martin Odegaard, el capità gunner.

L’Arsenal es presenta a Budapest amb la possibilitat de lligar el doblet i tractar de tu el Liverpool, el Manchester United i el Manchester City. Arteta té a les seves files tres jugadors que ja han sigut campions d’Europa, però amb el Chelsea el 2021: el porter Kepa Arrizabalaga i els davanters Nani Madueke i Kai Havertz, l’únic que va jugar la final i autor del gol que va derrotar el City.

Sense pressió

Notícies relacionades

El 9 de Sergio Lozano ja llueix dalt del Palau

La britànica McNeice, or en una final d’infart a Alcobendas

"La pressió ha desaparegut", va assenyalar Odegaard al parlar de les sensacions que han irromput al vestidor després de celebrar la Premier tot just fa una setmana. "Hem d’aprofitar aquesta bona energia i experiència", va afegir el futbolista noruec, el segon amb més anys a la plantilla. El precedeix l’extrem Bukayo Saka, del planter, que va debutar amb 17 anys el 2018.

"Luis Enrique va ser una referència per a mi des que era un jugador. I ara com a entrenador és una inspiració perquè pots veure la seva empremta i la identitat que té l’equip", va apuntar Arteta, que ha vist una cosa diferent en els seus homes des que van alçar la Premier League. "Veig que en volen més. Perquè saben com se senten i ara volen sentir-ho moltes vegades més", va dir.